Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Estació de Metro L9-L10: La Sagrera

  • Estació de Metro L9-L10: La Sagrera

  • Estació de Metro L9-L10: La Sagrera

  • Estació de Metro L9-L10: La Sagrera

Memòria

La Generalitat de Catalunya actualment està portant a terme les obres d'infraestructura del túnel i estacions de la nova línia de Metro L9-L10. Per encàrrec de GISA es redacta el projecte de condicionament interior i accessos de l'estació de La Sagrera L9-L10. La intervenció es centra en el projecte d'instal·lacions pròpies de les estacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel rasos, disseny dels elements de l’andana i previsió de la ubicació dels elements d’equipament de peatge i venda i de senyalització segons prescripcions del projecte específic per a L4 i, temporalment L9. La característica principal d'aquesta estació és la profunditat a la que està l'andana respecte els punts d'accés (aprox. 37m). Aquesta condició ha estat la que ha definit la geometria, tant de l'estació com de la forma d’accedir a l'andana. L'accés es realitza des del vestíbul principal de la L5, per tant l'àmbit del projecte comença directament a l'interior de l'estació. Els paraments verticals laterals de les diferents plantes es revesteixen amb panells retro il·luminats i acer inoxidable, en canvi la paret frontal respecte a les escales mecàniques que donen accés a les andanes es reserva per una composició de panells de Trespa de diferents colors de l'artista Pere Bellès. El cel ras del vestíbul principal es projecta d’un entramat quadriculat de perfils metàl·lics i relliga que diferencia aquesta planta de la resta amb cel ras de plafons d’acer inoxidable prefabricats. Les andanes es revesteixen amb panells de Trespa prefabricats disposats a manera d'escates.

Autor: Mora-Sanvisens Arquitectes Associats

Autors

Sobre el mapa