Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

  • Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

Memòria

El projecte de les dues estacions marítimes completa l'obra del World Trade Center de Barcelona, projectada pels arquitectes Pei, Coob, Freed & Partners. Aquesta obra, no prevista inicialment, va suposar un exercici arquitectònic molt complex, ja que va intentar fer compatible l'arquitectura de les estacions marítimes lligades al llenguatge dels vaixells i de les instal·lacions portuàries amb un edifici ja construït amb una concepció morfològica molt llunyana d'aquests supòsits formals. El mecanisme utilitzat per assolir aquesta relació, va consistir en el perllongament d'alguns elements de la construcció de l'edifici existent: Els murs de formigó arquitectònic que donen continuïtat a la base dels dos edificis i la utilització del llenguatge de les fusteries d'alumini. Pagat aquest peatge formal, l'arquitectura de les estacions marítimes s'allibera del compromís amb allò construït i s'expressa amb la llibertat d'una concepció propera a l'arquitectura industrial. El rigor geomètric, la seriació i l'expressió lleugera de l'estructura de ferro es converteixen en els protagonistes del projecte, en contraposició amb la pesantor de l'edifici existent. Les estacions marítimes finalitzen amb el buit i les ombres del gran porxo d'entrada i la pèrgola superior que cobreix les terrasses que miren a la ciutat.

Autor: Rafael de Cáceres Zurita

Autors

Sobre el mapa