Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Valls Sanfeliu

    Rafael de Cáceres Zurita

    Casa Valls Sanfeliu

  2. Casa Ferrándiz

    Rafael de Cáceres Zurita

    Casa Ferrándiz

    Es tracta d’una casa d’estiueig per a un client que viu fora de Catalunya. La casa es configura en dos pavellons situats en parallel i separats per un pati, que fa alhora de distribuïdor i d’espai obert de la casa. Un dels pavellons allotja les activitats de dia i l’altre, els dormitoris. La casa recull alguns elements tradicionals de la construcció mediterrània, com ara pati i la terrassa, si bé també es recolza en un eix central d’articulació, marcat pel pati i pel desguàs de l’estany. Els procediments constructius emprats pertanyen a la tradició del país i estan molt condicionats per la inexperiència del contractista.
  3. Passeig del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Passeig del Moll de la Barceloneta

    El passeig del Moll de la Barceloneta al costat del Moll de la Fusta, materialitza la idea de corona perimetral que envolta el Port Vell com un element urbà a escala de la ciutat. El projecte s'ordena com un gran espai lineal mantenint la seva vocació de passeig lligat a la Barceloneta i el Port, i reforça el concepte d'espai buit en l'escala portuària. Així, la vorera del costat de la Barceloneta s'amplia fins a 15 m. recuperant la configuració històrica del passeig, millorant la relació entre espai vianants i establiments comercials. Sota la calçada es troba un aparcament subterrani. La secció del passeig entre la calçada i l'aigua, reflecteix el canvi d'escala, una vorera d'onze metres es relaciona amb el costat de la Barceloneta mitjançant grups d'arbrat que trenquen les alineacions del carrer generant noves visuals cap als grans espais del passeig , que s'obren cap al port, pautats per grups de palmeres. Als extrems se situen dues grans places lleugerament inclinades com a elements de transició respecte als edificis.
  4. Remodelació de la Rambla de Catalunya

    Rafael de Cáceres Zurita, Jaume Graells, Màrius Quintana i Creus

    Remodelació de la Rambla de Catalunya

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Espais Públics

    Premi FAD

    Remodelació de la Rambla de Catalunya

    Rafael de Cáceres Zurita, Jaume Graells, Màrius Quintana i Creus

  6. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Passeig del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

  7. Seu de la SGAE

    Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    Seu de la SGAE

    La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del sXVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial, correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat. El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic.
  8. Residència Universitària Pere Felip Monlau

    Terradas Arquitectes, Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    Residència Universitària Pere Felip Monlau

  9. Restauració del Mercat del Born (Etapa 1: Projecte de Biblioteca Provincial)

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

  10. Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

    Rafael de Cáceres Zurita

    Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

    El projecte de les dues estacions marítimes completa l'obra del World Trade Center de Barcelona, projectada pels arquitectes Pei, Coob, Freed & Partners. Aquesta obra, no prevista inicialment, va suposar un exercici arquitectònic molt complex, ja que va intentar fer compatible l'arquitectura de les estacions marítimes lligades al llenguatge dels vaixells i de les instal·lacions portuàries amb un edifici ja construït amb una concepció morfològica molt llunyana d'aquests supòsits formals. El mecanisme utilitzat per assolir aquesta relació, va consistir en el perllongament d'alguns elements de la construcció de l'edifici existent: Els murs de formigó arquitectònic que donen continuïtat a la base dels dos edificis i la utilització del llenguatge de les fusteries d'alumini. Pagat aquest peatge formal, l'arquitectura de les estacions marítimes s'allibera del compromís amb allò construït i s'expressa amb la llibertat d'una concepció propera a l'arquitectura industrial. El rigor geomètric, la seriació i l'expressió lleugera de l'estructura de ferro es converteixen en els protagonistes del projecte, en contraposició amb la pesantor de l'edifici existent. Les estacions marítimes finalitzen amb el buit i les ombres del gran porxo d'entrada i la pèrgola superior que cobreix les terrasses que miren a la ciutat.
  11. Rehabilitació de l'Antiga Fàbrica de Gas per a Museu de l'Estampació

    Rafael de Cáceres Zurita

    Rehabilitació de l'Antiga Fàbrica de Gas per a Museu de l'Estampació

    El projecte aborda la rehabilitació de l'antiga fàbrica del Gas, per situar el programa municipal de promoció econòmica i el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil. El fet de preservar l'estructura de pavellons de l'antiga fàbrica va obligar a un cert fraccionament del programa. Les naus de l'entrada es van destinar a cobrir els objectius formatius lligats a la promoció social, i les altres dues naus al museu. El problema arquitectònic per aconseguir la unitat del museu, es va resoldre a través de la secció transversal. Aquesta va permetre establir un doble nexe entre les naus originals. Un, a nivell inferior, que recull la funció estricta de museu i l'altre, a nivell de la plaça, que facilita la relació visual entre ambdues naus. Els dobles espais que recorren longitudinalment les naus alberguen els accessos, a més d'oferir la il·luminació natural i la ventilació creuada del museu. La construcció del nivell inferior és de formigó vist en parets, sostres i escales, diferenciant-se de l'arquitectura de maó vist i tècniques tradicionals properes al llenguatge de l'antiga fàbrica. Amb la secció longitudinal i mitjançant un jardí- pati , el museu subterrani recupera la relació amb l'exterior i es comunica amb la plaça superior.
  12. Restauració del Mercat del Born (Etapa 2: Compatibilitat entre Ruïnes i Biblioteca)

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

  13. Restauració del Mercat del Born (Etapa 3: Born CC)

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

    El debat obert sobre la destinació del Born i els treballs realitzats sobre la compatibilitat entre les ruïnes i la Biblioteca Provincial, van concloure amb la decisió municipal de proposar un Centre Cultural que incorporés el jaciment com a part activa del nou equipament. Decidida aquesta finalitat, es va construir l'edifici annex al Born al carrer Comercial n º 5, imprescindible per ubicar els elements tècnics de les instal·lacions (climatització, alimentació elèctrica, estació transformadora, etc.) Paral·lelament a la construcció de l'edifici annex es va procedir a la construcció d'una plataforma a l'interior de l'Antic Mercat, per protegir el jaciment i per recuperar el pla de treball sobre la qual procedir a la restauració i construcció del centre cultural. A grans trets les principals tasques de restauració es van centrar en la construcció de la nova coberta i la seva consolidació estructural, la restauració dels elements de fosa (pilars, canals, elements estructurals i ornamentals, conjunt de la llanterna central, de les escales i passarel·les exteriors, de l'escala interior d'accés a la coberta, etc.), el tancament de façanes (elements de fosa, vidre, lluernes, parets de maó, etc.), i el sistema d'evacuació d'aigües. El projecte va incloure les operacions estructurals orientades a la reutilització del Mercat com a Centre Cultural, en concret l'estructura dels forjats que conformen el nivell superior al del jaciment i que es relaciona directament amb l'espai exterior del centre Cultural i la xarxa d'evacuació d'aigües pluvials del conjunt. El juliol del 2010, l'arquitecte Rafael de Càceres renuncia a l'obra pels motius que es recullen en el document, Carta al Born, que figura en el blog: http://rafaelcaceresarquitecte.blogspot.com.es/
  14. EU Mies Award

    Nominat
    Restauració del Mercat del Born (Etapa 3: Born CC)

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

Bibliografia

Societats