Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (9)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (13)

  1. Casa Ferrándiz

    Rafael de Cáceres Zurita

    Casa Ferrándiz

    Es tracta d’una casa d’estiueig per a un client que viu fora de Catalunya. La casa es configura en dos pavellons situats en parallel i separats per un pati, que fa alhora de distribuïdor i d’espai obert de la casa. Un dels pavellons allotja les activitats de dia i l’altre, els dormitoris. La casa recull alguns elements tradicionals de la construcció mediterrània, com ara pati i la terrassa, si bé també es recolza en un eix central d’articulació, marcat pel pati i pel desguàs de l’estany. Els procediments constructius emprats pertanyen a la tradició del país i estan molt condicionats per la inexperiència del contractista.
  2. Passeig del Moll de la Barceloneta

    Rafael de Cáceres Zurita, Jordi Henrich i Monràs, Olga Tarrasó Climent

    Passeig del Moll de la Barceloneta

    El passeig del Moll de la Barceloneta al costat del Moll de la Fusta, materialitza la idea de corona perimetral que envolta el Port Vell com un element urbà a escala de la ciutat. El projecte s'ordena com un gran espai lineal mantenint la seva vocació de passeig lligat a la Barceloneta i el Port, i reforça el concepte d'espai buit en l'escala portuària. Així, la vorera del costat de la Barceloneta s'amplia fins a 15 m. recuperant la configuració històrica del passeig, millorant la relació entre espai vianants i establiments comercials. Sota la calçada es troba un aparcament subterrani. La secció del passeig entre la calçada i l'aigua, reflecteix el canvi d'escala, una vorera d'onze metres es relaciona amb el costat de la Barceloneta mitjançant grups d'arbrat que trenquen les alineacions del carrer generant noves visuals cap als grans espais del passeig , que s'obren cap al port, pautats per grups de palmeres. Als extrems se situen dues grans places lleugerament inclinades com a elements de transició respecte als edificis.
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Espais Públics
    Remodelació de la Rambla de Catalunya

  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors
    Passeig del Moll de la Barceloneta

  5. Seu de la SGAE

    Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    Seu de la SGAE

    La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del segle XVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat. El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic.
  6. Premi Ciutat de Barcelona

    Menció Especial. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
    Seu de la SGAE

  7. Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

    Rafael de Cáceres Zurita

    Estacions Marítimes Internacionals del Port Autònom

    El projecte de les dues estacions marítimes completa l'obra del World Trade Center de Barcelona, projectada pels arquitectes Pei, Coob, Freed & Partners. Aquesta obra, no prevista inicialment, va suposar un exercici arquitectònic molt complex, ja que va intentar fer compatible l'arquitectura de les estacions marítimes lligades al llenguatge dels vaixells i de les instal·lacions portuàries amb un edifici ja construït amb una concepció morfològica molt llunyana d'aquests supòsits formals. El mecanisme utilitzat per assolir aquesta relació, va consistir en el perllongament d'alguns elements de la construcció de l'edifici existent: Els murs de formigó arquitectònic que donen continuïtat a la base dels dos edificis i la utilització del llenguatge de les fusteries d'alumini. Pagat aquest peatge formal, l'arquitectura de les estacions marítimes s'allibera del compromís amb allò construït i s'expressa amb la llibertat d'una concepció propera a l'arquitectura industrial. El rigor geomètric, la seriació i l'expressió lleugera de l'estructura de ferro es converteixen en els protagonistes del projecte, en contraposició amb la pesantor de l'edifici existent. Les estacions marítimes finalitzen amb el buit i les ombres del gran porxo d'entrada i la pèrgola superior que cobreix les terrasses que miren a la ciutat.
  8. Rehabilitació de l'Antiga Fàbrica de Gas per a Museu de l'Estampació

    Rafael de Cáceres Zurita

    Rehabilitació de l'Antiga Fàbrica de Gas per a Museu de l'Estampació

    El projecte aborda la rehabilitació de l'antiga fàbrica del Gas, per situar el programa municipal de promoció econòmica i el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil. El fet de preservar l'estructura de pavellons de l'antiga fàbrica va obligar a un cert fraccionament del programa. Les naus de l'entrada es van destinar a cobrir els objectius formatius lligats a la promoció social, i les altres dues naus al museu. El problema arquitectònic per aconseguir la unitat del museu, es va resoldre a través de la secció transversal. Aquesta va permetre establir un doble nexe entre les naus originals. Un, a nivell inferior, que recull la funció estricta de museu i l'altre, a nivell de la plaça, que facilita la relació visual entre ambdues naus. Els dobles espais que recorren longitudinalment les naus alberguen els accessos, a més d'oferir la il·luminació natural i la ventilació creuada del museu. La construcció del nivell inferior és de formigó vist en parets, sostres i escales, diferenciant-se de l'arquitectura de maó vist i tècniques tradicionals properes al llenguatge de l'antiga fàbrica. Amb la secció longitudinal i mitjançant un jardí- pati , el museu subterrani recupera la relació amb l'exterior i es comunica amb la plaça superior.
  9. Born Centre Cultural

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

    Born Centre Cultural

    El debat obert sobre la destinació del Born i els treballs realitzats sobre la compatibilitat entre les ruïnes i la Biblioteca Provincial, van concloure amb la decisió municipal de proposar un Centre Cultural que incorporés el jaciment com a part activa del nou equipament. Decidida aquesta finalitat, es va construir l'edifici annex al Born al carrer Comercial n º 5, imprescindible per ubicar els elements tècnics de les instal·lacions (climatització, alimentació elèctrica, estació transformadora, etc.) Paral·lelament a la construcció de l'edifici annex es va procedir a la construcció d'una plataforma a l'interior de l'Antic Mercat, per protegir el jaciment i per recuperar el pla de treball sobre la qual procedir a la restauració i construcció del centre cultural. A grans trets les principals tasques de restauració es van centrar en la construcció de la nova coberta i la seva consolidació estructural, la restauració dels elements de fosa (pilars, canals, elements estructurals i ornamentals, conjunt de la llanterna central, de les escales i passarel·les exteriors, de l'escala interior d'accés a la coberta, etc.), el tancament de façanes (elements de fosa, vidre, lluernes, parets de maó, etc.), i el sistema d'evacuació d'aigües. El projecte va incloure les operacions estructurals orientades a la reutilització del Mercat com a Centre Cultural, en concret l'estructura dels forjats que conformen el nivell superior al del jaciment i que es relaciona directament amb l'espai exterior del centre Cultural i la xarxa d'evacuació d'aigües pluvials del conjunt. El juliol del 2010, l'arquitecte Rafael de Càceres renuncia a l'obra pels motius que es recullen en el document, Carta al Born, que figura en el blog: http://rafaelcaceresarquitecte.blogspot.com.es/
  10. EU Mies Award

    Nominat
    Born Centre Cultural

Bibliografia (31)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!