Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

  • Estadi Olímpic de Beisbol

Memòria

L'Estadi Olímpic de Beisbol formava part de les construccions pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, pel que havia de transcendir del caràcter local, i alhora, esdevenir una obra per promoure una renovació urbana de la localitat.
El projecte s'enfrontava a la ubicació de l'edifici en un context complex per les condicions urbanes i el caràcter de l'encàrrec: s’havia emplaçar en un descampat al costat de l'Hospitalet, envoltat de grans blocs d'habitatge social, una residència d'avis i la Ciutat Sanitària de Bellvitge; es tractava d'un terrain vague perifèric que plantejava escasses condicions per establir un diàleg entre l’estadi i les edificacions existents; i havia de ser l'escenari internacional per a la celebració de la primera trobada de beisbol com a esport olímpic.

El disseny es va basar en el desenvolupament de l'edifici com una mega forma capaç de reestructurar el lloc alhora que creava les condicions específiques per a allotjar a 8.000 espectadors, partint de la planta tradicional d'un estadi de lliga menor de beisbol. El vèrtex del camp en forma de V es troba en alineació directa amb la cantonada i l'entrada principal a l'edifici, mentre que en els marges d'ambdós braços s'aixequen les tribunes que conformen la façana externa.

Un factor fonamental del projecte va ser que el llenguatge arquitectònic no emmascarés l'aspecte tecnològic, que les capacitats expressives del material es revelessin en tota la seva dimensió, conseqüentment, rebutjant recórrer a qualsevol ostentació supèrflua. Així, es va decidir emprar el formigó pre-fabricat i una coberta metàl·lica per a les grades.
L'encàrrec implicava també el desenvolupament de l'anomenada 'Illa Olímpica', que havia d'incloure una sèrie d'instal·lacions com camps de futbol i de rugbi, un poliesportiu, una piscina i un hotel. Excepte les dues últimes, tots aquests espais van ser construïts per consolidar el lloc, a través de la redefinició, com a centre esportiu obert als veïns.

Autor: Mario Luis Corea Aiello

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.