Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L'edifici es localitza en una illa de cases de la dreta de l'Eixample de Barcelona, emmarcada pels carrers de Provença, Sicília, Mallorca i Nàpols. Construït en una parcel·la poligonal, presenta tres façanes obertes als carrers Nàpols (número 238) i Mallorca (número 351). Aquestes vies creen l'angle de l'immoble, amb la frontissa més rellevant que, projectat en xamfrà, acull l'accés principal a l'edifici. Aquesta nau industrial amb oficines és un dels millors exemples de la producció arquitectònica catalana dels anys 20 i 30 del segle XX, no vinculada a l'ortodòxia del GATCPAC. Es caracteritza per la seva estètica funcionalista de formes simètriques i marcada horitzontalitat, especialment representativa en el cas de les finestres. L'edifici està concebut a partir d'una estructura de pilars i jàsseres metàl·liques que permeten crear una planta lliure on predomina l'espai i la diafanitat i a què contribueixen els celoberts i les lluernes de les cobertes. Consta de dos nivells d'alçat, on destaca especialment la marcada horitzontalitat de les façanes, accentuada pel cos de finestres corregudes desenvolupades als dos pisos de l'edifici. Les finestres responen a un model d'obertures metàl·liques fabricades en sèrie que s'uneixen entre si a través de perfils en forma de "T" i a l'estructura de l'edifici amb altres en forma de "L". Aquest sistema dóna origen als grans panys murals que donen unitat al conjunt i permeten disposar d'una il·luminació uniforme a l'interior. Aquestes finestres es configuren com un element corregut que giren en el xamfrà, tot quedant interrompudes en aquest frontis, on es localitza la gran portalada d'entrada a l'edifici. El xamfrà es configura com un element de rellevància estructural dins del conjunt, no solament pel tractament diferenciat de les obertures, sinó per la major alçada que presenta. Així, la planta baixa es reserva per l'entrada, amb una triple porta que dóna accés a un vestíbul a doble alçada, el qual rep també llum de les finestres disposades al primer pis d'aquest frontis en xamfrà. A sobre d'aquest cos de finestres es desenvolupa l'últim pis, on s'obre un finestral allargat que va de banda a banda del mur. Actualment, l'edifici es troba força modificat. Cap a la banda del carrer Nàpols, s'hi ha construït recentment (2010) un hotel - "Illa Myrurgia"- que ocupa part de la parcel·la original de l'antiga fàbrica. La banda del xamfrà també ha estat objecte de reformes, i avui dia acull les oficines de l'empresa Puig, propietària de la finca des de l'any 2000. La planta baixa d'aquesta zona es presenta avui dia com un espai molt diàfan al qual s'accedeix a través d'un espai de recepció localitzat al darrere del vestíbul principal. Aquest àmbit, a manera de caixa de vidre, disposa de dos nivells on es distribueixen les taules de treball del personal de Puig i que es comuniquen per una escala de nova fàbrica. Tal com ja s'avançava, un dels espais més rellevants del conjunt -i aparentment l'únic conservat del projecte original- és el vestíbul. L'accés a aquest espai es realitza a través d'una porta de tres obertures que es remata amb tres plafons de bronze amb relleus on es representen escenes de temàtica clàssica i a sota dels quals es conserva el rètol "Fábrica Myrurgia". Hem de destacar també la tanca de ferro de la porta que, amb línies geomètriques molt puristes, contribueix a crear una senzilla decoració, inexistent a la resta de la façana. Un cop traspassada la porta s'accedeix al vestíbul, que es configura com un espai autònom, de doble alçada, d'acurat disseny art déco i voluntat monumental. Aquesta monumentalitat es fa visible a través de l'escala de doble tram i de marbre que condueix a les oficines del primer pis. Actualment, dues catenàries tanquen l'accés a l'escala. Destaca l'ús de materials nobles i de gran qualitat com el marbre, que es combina amb les baranes de llautó i la fusta dels arrambadors localitzats a sengles costats de l'escala. Aquests elements, disposats en angle, presenten una porta i un banc -també de fusta- adossat a l'estructura, els quals es rematen a la part superior amb una finestreta i un plafó on es pot llegir en lletres estil Déco "Myrurgia Perfumes". La fàbrica es va construir entre 1927 i 1930 amb un projecte d'Antoni Puig i Gairalt; aquesta obra anticipa el llenguatge modern i racionalista a través de l'organització dels espais, el tractament de la llum, la retolació i el mobiliari. L'escultor Esteve Monegal Prat va ser qui va encarregar el projecte, i fou el mateix que fundà l'empresa Myrurgia al 1916, destinada a la producció de perfums i productes cosmètics. Destaca especialment l'escultura d'estil art déco realitzada per Monegal, president i fundador de la firma Myrurgia, que originalment presidia el vestíbul. L'any 1929, l'edifici va rebre el Premi d'Arquitectura del Concurs d'Edificis Industrials i Comercials per estar equipat amb unes de les instal·lacions més modernes. L'any 2000, l'empresa fou adquirida pel Grup Puig, que des de llavors té instal·lades en l'edifici les seves oficines. L'any 1996, els veïns i les entitats del barri es van mobilitzar en contra del projecte de construir una benzinera i un poliesportiu privat d'elit als terrenys de l'antiga fàbrica de Myrurgia. L'any 2010, l'illa on es localitza la finca es va veure immersa en una polèmica per la construcció de l'edifici que ocupa una part de la parcel·la original de la fàbrica. En aquestes dates, a la cantonada del carrer Nàpols i Provença, es construí un edifici que en origen estava destinat a residència d'esportistes i que finalment es va convertir en un hotel de quatre estrelles ("Illa Myrurgia") i un gimnàs.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació