Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L'edifici es va construir en un solar del carrer Guipúscoa que, en aquell moment, era l'entrada a Barcelona des del Maresme i tenia un gran futur com a avinguda comercial. El plantejament funcional partia de la decisió de mostrar el procés de fabricació als transeünts com un gran aparador, amb la voluntat de manifestar la imatge poderosa de la indústria i presentar-la com un dels símbols de la nova societat. L'edifici té forma de L amb una ala d'oficines al lateral i una altra de fabricació al carrer, on el procés es desenvolupa per gravetat en tres fases. A la planta superior es col·loca el magatzem de sucre i matèries primeres, que baixen a la planta intermèdia on es barregen i es fabriquen les begudes carbòniques. A la planta baixa s'embotellen i tanquen. A través de les grans vitrines de la planta baixa es podia apreciar el procés d'embotellament de les begudes carbòniques des del carrer, encara que avui ja no és així ja que s'ha desplaçat l'embotellat a la planta soterrani. A la primera planta, els tècnics encara poden observar avui el procés de fabricació a través de les grans particions de vidre que subdivideixen l'espai interior. L'edifici està plantejat a partir de criteris de racionalitat constructiva, amb un treball important en l'elaboració dels detalls.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

L’edifici, dels arquitectes Josep Soteras Mauri i Fabregat Masana, es va construir entre 1961 i 1963 al solar del carrer Guipúscoa 163-185, en aquell moment entrada a Barcelona des del Maresme i gran potencial com a avinguda comercial. Es va inaugurar el 1965 per substituir la fàbrica del Poblenou, al carrer Almogàvers, i es va convertir en la primera gran planta embotelladora de l’empresa nordamericana Coca-Cola a Espanya. L’edifici tenia forma d’L, amb una ala d’oficines i una altra de fabricació. Al costat, el magatzem. En els seus inicis es podia veure des de la façana de vidre del carrer Guipúscoa tot el procés d’envasat de les ampolles, i era característic veure la gent aturada al carrer davant de l’immens aparador de 80 metres de longitud. L’arquitectura va esdevenir efecte propagandístic i imatge de la marca. La fàbrica és traslladada al Vallès Oriental l’any 2006 i l’edifici s’enderroca el 2008 deixant un gran solar destinat a habitatges i locals comercials. Actualment, però, s’usa com a aparcament a l’aire lliure com a ús provisional.

Autor: Arxiu Històric del COAC

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació