Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

  • Garatge Forné

Memòria

La lectura que Ribot fa del solar, una cantonada als afores de Girona, condueix per una via rigorosament racional a la solució estructural i distributiva. L’accés dels cotxes té lloc per la cantonada, a través d’una rampa helicoïdal suportada per un sistema octogonal de pilars, que queden reflectits a la façana per mitjà d’un quart de cilindre de vidre. L’esquema estructural circular penetra fins a la segona crugia, i finalment es fon amb les tirades rectilínies dels pilars perimetrals. L’ordre de l’estructura reflecteix fidelment l’ordre de la circulació dels cotxes. L’edifici es presenta al carrer com dos volums lleugers de vidre articulats pel cos cilíndric reforçat de la cantonada. A propòsit d’un programa atípic i en un indret sense una identitat específica, Ribot fon l’argument racionalista i la sensibilitat modernista en un edifici sorprenent per a l’època.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El edificio está formado por un cuerpo compacto que se organiza a partir de una rampa helicoidal que comunica los diferentes niveles con el exterior. Este helicoide se convierte en sí mismo en un escaparate dinámico que está situado justo en la esquina de la manzana, definiendo un chaflán singular que articula las dos fachadas laterales. Es un proyecto contemporáneo de los edificios Seat de Barcelona, que introducen la arquitectura americana de Mies en Catalunya. El arquitecto hace notar que en el proyecto original figuraba una visera que remataba la totalidad del edificio, pero que fue substituida por dos marquesinas laterales. Estas marquesinas proceden culturalmente de la crítica revisionista del Team X, que cuestionaba la ortodoxia del Estilo Internacional con elementos identitarios y contextualistas. Recuerdan a algunos proyectos de Ignazio Gardella y Gio Ponti en el norte de Italia. Por lo que respecta al programa, el edificio funciona como un gran contenedor organizado por plantas. La entrada de vehículos y personal se realiza desde el chaflán a través de la rampa helicoidal que comunica las cuatro plantas. En el cilindro central se encuentran las escaleras, ascensor y aseos.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa