Intro

Sobre el projecte

Utilitza el mapa per navegar de manera intuïtiva pel territori, tot aplicant múltiples filtres de cerca. Una eina essencial per abastar ràpidament la distribució geogràfica de les obres, molt útil en desplaçaments i viatges.

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Govern Civil de Tarragona

  • Govern Civil de Tarragona

  • Govern Civil de Tarragona

  • Govern Civil de Tarragona

Memòria

El projecte va ser guanyador d’un concurs convocat l’any 1956 per la Dirección General de Arquitectura. La solució proposada per De la Sota modificava substancialment la configuració dels edificis destinats a funcions administratives i alhora representatives, que solien organitzar-se en dues plantes. L’edifici se situa en una posició privilegiada, davant la plaça Imperial Tarraco, d’esquena a la zona de nou creixement urbà determinada per la construcció de la casa Bloc, de Josep Maria Monravà, i amb el radi de la plaça com a geometria bàsica que guiava aquell creixement. L’edifici del Govern Civil diferencia clarament les plantes baixa i primera de la resta de les plantes. El projecte interpreta de manera molt fidedigna les complexes servituds d’un programa molt atomitzat i canalitzat per unes circulacions molt constrictives. De la planta baixa en sorgeixen fins a tres escales que condueixen tres recorreguts circulatoris diferents. El cos superior presenta tres balcons monumentals que simbolitzen, amb un llenguatge modern i eufemístic, els tres poders: executiu, legislatiu i judicial. La corba de la plaça queda reflectida en dos punts subtils i poc significatius: l’alineació dels quatre pilars frontals de la planta baixa i el tancament del cos baix de la part del darrere.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Gobierno Civil de Tarragona también contiene la vivienda del gobernador y se puede considerar uno de los edificios más singulares de la arquitectura racionalista. Se halla en la plaza Imperial Tarraco, una plaza de estructura radial prevista en el Plan General de la ciudad, de 1922, y que se urbanizó según un proyecto de José María Monravà López, en 1955. Es un volumen cúbico y contundente que se ha revestido con un aplacado de piedra pulida (pues la normativa obligaba a que las fachadas fueran de piedra), que desafía la impronta romana de la ciudad con su enorme modernidad. Es el mismo diálogo que encontramos en la estructura metálica, una trama ortogonal de pilares cruciformes cuya primera crujía se deforma para adaptarse a la curvatura radial de la plaza. Funcionalmente se estructura por plantas: la baja contiene la zona de atención al público, la primera la vivienda del gobernador y las superiores la zona administrativa. Esta disposición le permite a De la Sota desarrollar un juego con los huecos, que tiene su origen en la exigencia de dotar a la vivienda del gobernador de un balcón para los actos representativos. Por encima de este balcón coloca otros tres, con los antepechos de bronce enrasados con la fachada. Una disposición sorprendente que obliga al visitante a reflexionar sobre la naturaleza portante del edificio. Una simetría asimétrica que introduce un nuevo diálogo con la ciudad. Una de las características más importantes es la composición dinámica de los huecos. Los de la plaza están retrasados y generan una sombra que les da profundidad. Los laterales están enrasados y convierten la fachada en un plano abstracto. De la Sota no solo diseñó el edificio, sino también las puertas, el mobiliario y la vajilla. Todavía se conservan algunas de las puertas, sillas y mesas originales, pero otros elementos se han perdido, como la vajilla. En 1985 Pep Llinàs restauró la fachada y algunos elementos del interior, aunque posteriormente se acabó reemplazando la piedra original por otra más oscura. La carpintería es metálica y los balcones de bronce.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: Docomomo

Autors

Sobre el mapa