Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2026Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2026 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoGemma FerréInés de RiveraFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2026Lluis AndreuSergi BallesterMarianela PlaMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2026Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La distribució de blocs que es va donar com a definitiva en aquesta illa, després d'unes converses amb els arquitectes de l'obra, consistia en un element en direcció E6 de 10 plantes i 5 elements en direcció N-S de 5 plantes. Quan es procedia al replanteig definitiu de l'obra, es van plantejar més clars i definitius els dubtes sobre la validesa d'aquest tipus d'ordenació. Es va comprovar que el formalisme d'uns blocs paral·lels era en aquest cas incongruent i que s'hi ocupava inútilment tot el solar, sense possibilitat de crear un ambient realment urbà. D'acord amb els mateixos tècnics de la comissió, es va convenir una lleugera modificació del pla que, malgrat la poca importància, feia canviar totalment el concepte urbanístic del conjunt. Dos dels cinc blocs situats a la direcció E-O es van unir formant un de sol i es va col·locar en direcció N-S. Només amb això, es va eliminar la successió de xicotets espais rectangulars i es va formar una gran plaça central de 85x40m. que, com a element urbà fonamental, ha vitalitzat el conjunt. Aquesta plaça s'ha tractat, seguint aquest mateix criteri, amb elements i textures molt urbanes: Una font de formigó al centre, dues zones d'arbrat simètric (plàtans), uns espais pavimentats i una successió de bancs que determinin espais de repòs, tertúlies i jocs. Els blocs de cinc plantes disposen de diverses escales amb dos habitatges per replà. Són de maó i coberta de teula, amb cèrcols i canals de formigó. Cada bloc presenta en el tractament de façanes alguna alteració de ritmes o algun element accessori que el personalitza (baranes massisses, alternança de buits, etc.). El conjunt comprèn 230 habitatges. No hi ha cap servei ni comerç perquè no estaven previstos a l'ús d'aquesta parcel·la ja que, segons el pla general, es concentren en un proper nucli comercial que serveix tot el polígon. Cade habitatge té 75m2. En la distribució s'ha intentat concentrar molt les instal·lacions sense perdre la independència de circulacions entre els dormitoris i la neteja. El menjador i la cuina s'uneixen en un únic ambient, però es manté la cuina i aïllada visualment.
Font: Fons MBM / Arxiu Històric del COAC
Conjunt de cinc blocs aïllats de vivendes socials que ocupa tota una illa del polígon Milans del Bosch. Quatre dels cinc blocs tenen cinc plantes d'alçada i, el cinquè, deu. L'estructura de tots és de murs de càrrega perpendiculars a les façanes. Els habitatges són tots iguals. Una de les principals preocupacions dels arquitectes es trobava en la distribució dels blocs a l'illa, que es va anar modificant fins a l'últim moment. Al final es va decidir situar-los de manera que formessin una gran plaça de 85 x 40 metres. Van enjardinar aquesta plaça amb molts arbres i la van urbanitzar amb elements de caràcter regionalista. No hi ha serveis ni locals comercials, perquè el pla director els agrupa en un centre comercial que abasteix tot el polígon. Els blocs de cinc plantes tenen diversos nuclis d'escala, amb dos habitatges per replà, les façanes són de maó vist, la coberta de teula àrab, i els cèrcols i brancals de formigó armat vist. El bloc de deu plantes té un únic nucli d'escala amb ascensors que dóna uns corredors exteriors que estan situats a 50 cm per sota del nivell dels habitatges per preservar la intimitat dels llogaters. Aquests corredors estan situats a la façana nord i estan protegits visualment per una gelosia de formigó. Les altres façanes d'aquest bloc estan revestides de ceràmica blanca, deixant els cèrcols i les caixes de persiana vists.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
