En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
SITUACION DEL PROCESO DE PARTIDA. CONDICIONANTES.
Obrilla entre medianeras con 8 viviendas y 2 locales. Muy adecuada para una especulación fácil e inmediata. Típica permuta con lío. Exigencias del dueño del solar, además de las imposiciones que establece el promotor y luego, como último obstáculo, las condiciones que impone el constructor.
Estreno de promotor, o sea: promotor en estado todavía virgen. Promotores que lo son marginales a su negocio. Hacen sus pinitos en el campo de la especulación inmobiliaria
ante la facilidad y el desorden reinante general y la posibilidad de enriquecerse rápidamente.
Asociación promotor-constructor. Precio de construcción fijado a priori, pase lo que pase y caiga quien caiga. No se puede pasar de tantas pesetillas metro cuadrado.
FASE DE PROYECTO. CONTRADICCIONES Y ESPERANZAS.
Total imposibilidad de ejercer sustanciales variaciones de programa para hacer variar la imagen supraconvencional de la futura construcción.
Imposibilidad de introducir nuevas hipótesis con un mínimo proceso tecnológico al ser rechazadas por apartarse de los sistemas tradicionales constantemente utilizados y
repetidos por la constructora.
Posibilidad de utilizar una tipología ya ensayada en otras obras de este tipo que opere, a través de la forma, un proceso de validez formal-funcional y autónoma propia en contradicción con el resto de las imposiciones establecidas.
FASE DE REALIZACIÓN. TERCER ACTO.
Proyecto bastante preparado para resistir los cambios con que a última hora, y en el momento de iniciarse las obras, nos sorprenden, atormentan y desesperan los constructores y promotores.
Establecen los cambios de una manera rotunda. No al ladrillo tocho macizo. Si al «gero visto». NO a la barandilla maciza, SI a la barandilla de hierro. NO a los sardineles.
SI a esto y NO a aquello.
En estos casos, surge la cuestión de si aceptas continuar o no, de si te vas o si te quedas. Partiendo de establecer un límite, hasta el que te quedas, pasado el cual te vas, surge el proceso de llevar la obra adelante, incluyendo los puntos fundamentales establecidos en la fase de proyecto.
Acostumbrado a este tipo de enfrentamiento, se obtienen algunos buenos resultados actuando con una impertinente insistencia y una rara habilidad que va desde la mentira más cínica hasta la provocación de situaciones falsas.
Una vez establecidas todas las posiciones necesarias para obtener un resultado final con un cierto interés, queda el hecho, válido en sí mismo, de la constatación del propio resultado, con sus contradicciones incluidas, como autenticidad de un verdadero proceso arquitectónico.