Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1932 - 1935

  • 1934 - 1936

  • 1960

  • 1969

  • Habitatges Montflorit

    Miguel Álvarez Trincado

    Habitatges Montflorit

    SITUACIÓ DEL PROCÉS DE PARTIDA. CONDICIONANTS. Obra entre mitgeres amb 8 habitatges i 2 locals. Molt adequada per a una especulació fàcil i immediata. Típica permuta amb embolic. Exigències de l'amo del solar, a més de les imposicions que estableix el promotor i després, com a darrer obstacle, les condicions que imposa el constructor. Estrena de promotor, és a dir: promotor en estat encara verge. Promotors que ho són marginals al negoci. Fan els primers passos al camp de l'especulació immobiliària davant la facilitat i el desordre regnant general i la possibilitat d'enriquir-se ràpidament. Associació promotor-constructor. Preu de construcció fixat a priori, passi el que passi i caigui qui caigui. No es pot passar de tantes pessetes per metre quadrat. FASE DE PROJECTE. CONTRADICCIONS I ESPERANCES. Total impossibilitat d'exercir variacions substancials de programa per fer variar la imatge supraconvencional de la futura construcció. Impossibilitat d'introduir noves hipòtesis amb un mínim procés tecnològic en ser rebutjades per apartar-se dels sistemes tradicionals constantment utilitzats i repetits per la constructora. Possibilitat d'utilitzar una tipologia ja assajada en altres obres d'aquest tipus que operin, a través de la forma, un procés de validesa formal-funcional i autònoma pròpia en contradicció amb la resta de les imposicions establertes. FASE DE REALITZACIÓ. TERCER ACTE. Projecte força preparat per resistir els canvis amb què a última hora, i en el moment d'iniciar-se les obres, ens sorprenen, turmenten i desesperen els constructors i promotors. Estableixen els canvis de manera rotunda. No al totxo massís. Sí al «gero vist». NO a la barana massissa, SÍ a la barana de ferro. NO a les vorades. SÍ a això i NO a allò. En aquests casos, sorgeix la qüestió de si acceptes continuar o no, de si marxes o si et quedes. Partint d'establir un límit, fins al que et quedes, passat el qual te'n vas, sorgeix el procés de tirar endavant, incloent els punts fonamentals establerts a la fase de projecte. Acostumat a aquest tipus d'enfrontament, s'obtenen alguns bons resultats actuant amb una insistència impertinent i una rara habilitat que va des de la mentida més cínica fins a la provocació de situacions falses. Un cop establertes totes les posicions necessàries per obtenir un resultat final amb un cert interès, queda el fet, vàlid en si mateix, de la constatació del mateix resultat, amb les contradiccions incloses, com a autenticitat d'un veritable procés arquitectònic.

    1971

  • 1972

  • Passeig Marítim de Gavà

    Imma Jansana Ferrer

    Passeig Marítim de Gavà

    El Passeig Marítim de Gavà està situat a la zona més occidental del Delta del Llobregat. Era un espai d'un especial interès paisatgístic, un dels darrers reductes d’ecosistemes dunars del Delta del Llobregat, del que el projecte de passeig marítim es proposà assegurar-ne la seva pervivència. Aquest projecte es va redactar a partir del respecte i la potenciació dels elements naturals, els quals van esdevenir a elements fonamentals del nou projecte. L’objectiu va ser mantenir les característiques mediambientals dels sistemes dunars. Es varen dissenyar dues cintes de paviment zigzaguejants que transcorrien paral·leles al mar absolutament adaptades a la topografia del lloc, alhora que intentant salvaguardar els elements vegetals de major interès. El projecte es va definir incorporant i controlant els elements naturals en el propi disseny, aprofitant els vents per a la formació de dunes i per tant afavorint la protecció de la pineda, aprofitant el transport de la sorra cap a l'interior incorporant-la als paviments, i utilitzant només vegetació autòctona dunar.

    1993

  • 2000 - 2003

  • 2001 - 2003

  • Rambla de Gavà

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs

    Rambla de Gavà

    La rambla de Gavà és entre el carrer de Gaudí i la carretera C-245. Té unes dimensions de 575m de longitud i 20 d'amplada, amb alguns trams més amplis com les places de Jaume Perich i Josep Tarradellas. L'actuació ha consistit en la conversió completa de la rambla en zona de vianants per potenciar-ne les qualitats urbanes, tant d'ús com paisatgístiques. Només els carrers que la travessen mantenen el trànsit de vehicles i s'ha regulat l'accés als aparcaments situats a la rambla amb pilons d'acer inoxidable. El paviment ha estat unificat amb un sol material, pòrfid d'origen asiàtic de color granat, que es relaciona amb la memòria històrica de la pedra de Gavà. El paviment és de mida mitjana, de 20 cm d'amplada, per fer-lo molt resistent a la compressió i la flexió. Al passeig central, el gruix del paviment és de 6 cm i als seus espais laterals és de 8. S'ha treballat amb una secció topogràfica inherent al seu caràcter de rambla, tot i que eliminant tots els desnivells per fer-la completament accessible. Amb aquest tractament unitari del pla de suport i sense obstacles, la rambla adquireix noves dimensions molt més àmplies i es posa en relleu el context urbà edificat, així com els jardins de la torre Lluc. La disposició del paviment en filades paral·leles a l'eix del passeig central potencia la dimensió longitudinal. S'ha mantingut l'arbrat característic de la rambla, els plàtans, i s'han renovat aquells exemplars en mal estat. El mobiliari i l'enllumenat, de caràcter sobri i funcional, potencien les qualitats espacials del passeig. Les columnes d'enllumenat són d'alumini anoditzat. Els bancs són del tipus Nu amb respatller i sense. Per a les terrasses s'ha dissenyat un nou mobiliari unificat amb para-sols de color cru i cadires i taules d'alumini, que contribuirà de manera important a la qualitat urbana i a l'ordre de la nova rambla. Als carrers transversals, sense desnivells amb la rambla, es canalitza el trànsit mitjançant pals cilíndrics d'acer inoxidable. L’actuació també ha contemplat la construcció d’una nova xarxa de clavegueram, de fibra òptica, i s’han enterrat i reconstruït tots els serveis. A la part superior de la rambla, s'ha renovat totalment la plaça de Batista i Roca i el carrer d'Antoni Gaudí, on s'ha construït un aparcament subterrani que ha permès alliberar la rambla de la seva zona blava. La plaça, totalment integrada amb la rambla quant a materials, és un gran pla de pòrfir que permet tota mena d'activitats cíviques; la transició amb els perímetres, situats en diferents rasants, es produeix mitjançant talussos verds i diferents escales. Apareix també un mur al límit amb la riera de Sant Llorenç. Tant els graons com el mur estan acabats amb pòrfir i destaca el tall de Cizalla del costat vist de la pedra del mur.

    2005 - 2006

  • 2006

  • 2004 - 2008

  • Restauració Paisatgística del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

    Restauració Paisatgística del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan

    La Vall d’en Joan està situada al Parc Natural del Garraf, dins dels termes municipals de Begues i Gavà a la comarca del Baix Llobregat. En el seu origen, el paratge era un de les múltiples valls angostes i sinuoses que formaven el massís del Garraf. L'inici del seu ús i explotació com a abocador data de l’any 1974 i des de llavors dóna cabuda a la major part dels residus urbans de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana. En el moment en què es va iniciar la seva clausura, ocupava una extensió aproximada de 85 Has i havia estat cobert fins a dos terços de la seva altura original. La situació del dipòsit abans de la restauració es corresponia a una gran explanada de fortes pendents on s’havia col·locat una capa de 20 centímetres de terra que cobria els residus, però que no implicava el seu segellat definitiu. A més a més, les parts més altes de la vall encara estaven sent explotades. La imatge de la vall ocupada per el dipòsit, contrastava amb la riquesa orogràfica i vegetal dels paisatges del parc natural que l’envoltaven. Actualment ocupa una extensió de 60 hectàrees de las quals se n’han restaurat 20 hectàrees a partir del “Projecte Executiu de Clausura i Restauració del Dipòsit Controlat de la Vall d’en Joan, en la zona 1-2 i l’accés directe a aquest àmbit”. El projecte de restauració es determina com una proposta global d’actuació, definint criteris topogràfics de configuració de terrasses i talussos, xarxa de drenatge de recollida d’aigües internes independent de les externes, xarxa d’extracció de Biogas, recorreguts i revegetació per a aplicar per fases. La globalitat del projecte de restauració té com a objectiu la reintegració del Dipòsit Controlat a l’àmbit del Parc Natural del Garraf, que es porta a terme utilitzant els recursos dels mosaics agroforestals propers i potenciant el desenvolupament dels ecosistemes primaris que s’hi estableixen, els quals al llarg del temps evolucionaran fins situacions adaptades al medi de l’entorn. El procés d’implantació de la vegetació es realitza a partir d’espècies autòctones, resistents, de poques necessitats hídriques i adaptades al medi natural. La plantació s’organitza en estructures vegetals de tipus esbarzers, matolls o màquia mediterrània, especies arbustives i arbres i cultius d’espècies lleguminoses autòctones. La restauració del Dipòsit pretén potenciar el caràcter de l’espai lliure que aquest àmbit pot recuperar a causa de la proximitat a diverses poblacions metropolitanes, la facilitat d’accés i la possibilitat d’aparcament la converteixen en un espai accessible i una nova porta al Parc Natural del Garraf en connexió amb el sender GR de llarg recorregut.

    2002 - 2010

  • 2017 - 2022

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!