Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Sert va introduir el concepte d'habitatge mínim i va dividir la planta d'aquest edifici en quatre habitatges per replà, dos a façana i dos al pati d'illa. Aquesta solució representava una ruptura radical amb les distribucions habituals a l'eixample de Cerdà, que jerarquitzaven la façana principal al carrer i relegaven a un segon pla la façana que dona al pati interior de la mansana. D'aquesta manera, aconseguia reduir al mínim el nombre de petits patis interiors i facilitava que la majoria de les habitacions ventilessin directament a través de la façana. Com que la planta és simètrica en les dues direccions, les dues façanes són exactament iguals. El projecte original contemplava la construcció de dos edificis simètrics, tot i que només s'hi va arribar a construir el primer. La repetició d’aquests dos edificis entre mitgeres generava la imatge d’un bloc unitari, que era una expressió de la construcció en sèrie i la cultura de la màquina. Originàriament, la planta baixa estava elevada sobre pilotis i definia un porxo que contenia un passatge cobert per a l'entrada i la sortida de vehicles als tallers de l'interior de l'illa; però, actualment, aquesta planta baixa s'ha tancat per incorporar comerços. El resultat és un volum cúbic, amb una franja d'ombra produïda pels buits de les terrasses que contrasta amb el color blanc de l'estuc i el tractament pla de la façana.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Rosselló 152

    Josep Emili Donato i Folch

    Habitatges Rosselló 152

    Sert va introduir el concepte d'habitatge mínim i va dividir la planta d'aquest edifici en quatre habitatges per replà, dos a façana i dos al pati d'illa. Aquesta solució representava una ruptura radical amb les distribucions habituals a l'eixample de Cerdà, que jerarquitzaven la façana principal al carrer i relegaven a un segon pla la façana que dona al pati interior de la mansana. D'aquesta manera, aconseguia reduir al mínim el nombre de petits patis interiors i facilitava que la majoria de les habitacions ventilessin directament a través de la façana. Com que la planta és simètrica en les dues direccions, les dues façanes són exactament iguals. El projecte original contemplava la construcció de dos edificis simètrics, tot i que només s'hi va arribar a construir el primer. La repetició d’aquests dos edificis entre mitgeres generava la imatge d’un bloc unitari, que era una expressió de la construcció en sèrie i la cultura de la màquina. Originàriament, la planta baixa estava elevada sobre pilotis i definia un porxo que contenia un passatge cobert per a l'entrada i la sortida de vehicles als tallers de l'interior de l'illa; però, actualment, aquesta planta baixa s'ha tancat per incorporar comerços. El resultat és un volum cúbic, amb una franja d'ombra produïda pels buits de les terrasses que contrasta amb el color blanc de l'estuc i el tractament pla de la façana.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Rosselló 152

    Josep Emili Donato i Folch

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.