Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

  • Habitatges Sant Ponç

Memòria

L’edifici ocupa un solar situat a la riba esquerra del riu Ter, molt a prop de la carretera de sortida de la ciutat des de la Devesa en direcció a Sarrià de Ter i França, en el sector anomenat Sant Ponç, molt a la vora de l’Hospital Josep Trueta. La tipologia obeeix a una transformació de la rígida previsió urbanística (B+7/21x23 mts.) en una adaptació més adequada al lloc, que disposa d’una situació privilegiada i té excel·lents vistes al Ter, la Devesa, el barri Vell de Girona, i la muntanya de Montjuic. La modificació tipològica permet habitatges més adequats a les condicions del mercat de lloguer. En concret, les 44 unitats es divideixen en 6 d’un dormitori, 32 de dos dormitoris i 6 de tres dormitoris. La situació del bloc en el centre del solar, possibilita habitatges amb jardí a la planta baixa. La base arquitectònica neix d’una agrupació en filera d’un habitatge tipus de dos dormitoris que, en tenir un angle de desviament en planta, genera la dinàmica de creixement del bloc. A aquesta base s’hi intercalen discontinuïtats en forma d’habitatges més grossos o més petits que permeten la singularitat dels punts en que interessa que l’edifici comenci, acabi o es replegui sobre sí mateix. Però la base de creixement és molt repetitiva, totes les cuines exactes, els banys iguals, etc. en certa manera, la complexitat volumètrica neix de quelcom molt senzill. D’aquesta manera, el ventall s’obre a les vistes i a les millors orientacions, amb els passos d’accés posterior amb la menor dimensió possible. De manera central, lleugerament desplaçada sobre el centre de gravetat de les circulacions, es dreça la torre dels ascensors i l’escala. La volumetria global recull la llei de creixement en planta també en alçada, reflectint-se l’esglaonat en els començaments i finals, reproduint en volum l’ona de la planta. L’ondulada forma en planta i alçat contrasta amb la rotunditat de la torre de comunicacions verticals obtenint així, un volum de caràcter autònom i emblemàtic, pensat com a resposta a l’entorn immediat.

Autor: Arcadi Pla i Masmiquel

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa