Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Arcadi Pla i Masmiquel

Memòria

Inicia la seva activitat professional com a arquitecte el 1969 a la ciutat de Girona. La seva ha estat una trajectòria d’ofici en què s’han alternat obres d’envergadura i significació considerable i altres de més convencionals i reduïdes, però sempre amb una dedicació diària continuada, independentment del caràcter i la dimensió de l’encàrrec. El seu objectiu professional bàsic és respondre als problemes plantejats en cada encàrrec amb rigor projectual, qualitat en la definició dels treballs, idoneïtat constructiva i control de l’execució i l’economia, en benefici d’uns productes ben elaborats. Cal remarcar la seva preocupació pel patrimoni construït i per l’entorn urbà i paisatgístic, així com la seva especial manera d’afrontar els projectes de restauració monumental. Arcadi Pla i Masmiquel compagina l’activitat professional quotidiana, centrada en el seu estudi de Girona, amb una llarga dedicació pedagògica en les assignatures de Projectes a les escoles d’arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya i La Salle).

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

    Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents.
  2. Bloc d'Habitatges Triadú

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Bloc d'Habitatges Triadú

    Bloc de dos habitatges per planta, amb una fondària notable, amb façana al nord i a un carrer estret. Un cert expressionisme constructiu vol diluir la idea mateixa de la façana domèstica en una volumetria global, calada de manera intimista. Algunes arquitectures catalanes dels primers setanta (també en Ricardo Bofill) evoquen els höfe vienesos d’entreguerres i, alhora, la tradició modernista pròpia.
  3. Casa Salgas

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Casa Salgas

    En la dècada dels setanta, un cert tedi acadèmic, motivat per l’evolució del moviment modern, va generar a tot Europa reflexions sobre les constants tipològiques i la recerca d’una racionalitat ancestral en la construcció tradicional i rural; en el cas català de Pla i Jeroni Moner, aquesta reflexió va cristal·litzar singularment entorn de la masia. La residència urbana sobre ciutat jardí que ens ocupa reflecteix aquest interès i també la influència d’un classicisme gairebé pal·ladià.
  4. Bloc d'Habitatges Cor de Maria

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Bloc d'Habitatges Cor de Maria

    Cap reserva a l’hora de traduir el programa a la façana amb una matriu de buits. De tota manera, la seva abstracció, el calat en la fàbrica vista, el tacte monacal i el respecte a l’amplada del carrer plasmen una alternativa ideològica —un revisionisme en la tendenza— a tots els gestos i abusos que el moviment modern subministrà a la promoció comercial.
  5. Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes.
  6. Pavelló Poliesportiu del Montgrí

    Carlos Ferrater i Lambarri, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

    Pavelló Poliesportiu del Montgrí

    El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador.
  7. Mercat a l'Engròs de Girona

    Jordi Crous i Peraferrer, Sergi Pasarín i Rua, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Mercat a l'Engròs de Girona

    Fins al 1983, els majoristes campaven dispersos pel centre urbà. El projecte encreua dos eixos de vianants desiguals com a passatge cobert, tot alineant cubicles entre moll de càrrega i espai de relació. Més que reinventar un tipus afaiçonat per la història, aplica radicalitat i investigació a un recurs principal: l’estructura, la seva complexitat, el gruix, la il·luminació i la volada. El treball de la pell conjuga seqüència, cromatisme i lectura industrial amb racionalitat i sense manierisme.
  8. Edifici Esportiu del CEiEG

    Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Antoni Rodeja i Roca

  9. Casa Pujol Garriga

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Casa Pujol Garriga

    Habitatge configurat entre el recolliment claustral del pati assolellat i la tensió cap al nord que generen la topografia, l’accés i les vistes al Pirineu. La preocupació per l’ordre estructurador i per les abstraccions de la tradició popular no impedeix una delicadesa i una textura subtils, evocadores del noucentisme i de l’arquitectura escandinava.
  10. Estadi d'Atletisme del GEiEG

    Jordi Crous i Peraferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

    Estadi d'Atletisme del GEiEG

    L’imparable creixement al sud supera el pla i ocupa, primer amb una ciutat jardí elitista i després amb múltiples dotacions, la zona de boscos de Palau. Al vessant sud, sense cap planificació concertada, s’implanta l’estadi amb el seu complex, emigrat del parc de la Devesa (1920); el GEiEG, entitat esportiva amb una àmplia massa social, executa des del 1980 un extens programa de serveis, durant força anys en mans d’Arcadi Pla. La posició de la pista i el camp, ancorats al vessant del turó i definint un recinte entre dos nivells, és una opció obligada de bon resultat paisatgístic. Un cop més, l’actitud molt literal de Pla sobre l’ordre, la pauta i la trama explícits impregnen la grada construïda i la resta de l’equipament, amb un accés menys obvi.
  11. Nou Ajuntament d’Olot

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Nou Ajuntament d’Olot

  12. Pla d'Ordenació del Campus Universitari de Montilivi de la UdG

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

  13. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG

    L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici.
  14. Escola d'Hostaleria

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel, Stefan Zwiers

    Escola d'Hostaleria

    Allotjament per a uns estudis nascuts el 1965, pioners a Catalunya i entre els primers d’Espanya. La dualitat escolar entre ensenyament teòric i aprenentatge pràctic fa de guia del projecte. Un cos homogeni en U organitza l’accés i les funcions, sistematitza l’activitat acadèmica seriable i es prolonga en un altre món, el de les cuines, amb un ordre lineal que s’expandeix cap al jardí amb els menjadors. Una actitud en planta, doncs, si bé menys literal en la seva aprehensió volumètrica. La incursió de Pla en sintaxis aaltianes, contraposades al seu logos ordenador, no evita l’aflorament d’un llenguatge propi i inalterat, amb poques concessions a un organicisme més gran. Destaca la riquesa espacial de les zones de transició i comunicació, com també la llum natural, complexa i controlada, i el domini compositiu dels diversos materials.
  15. Escola Politècnica 2 de la UdG

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

    Escola Politècnica 2 de la UdG

    La metodologia de Pla es vol imposar aquí a una topografia ascendent i en tàlveg, pretenent un ordre capaç d’integrar àrees d’esbarjo, de bosc i de riera i de bandejar l’aparcament a la perifèria. La malla ordenadora (90 x 90 m) delinea passos de vianants i es quartera per disposar-hi les facultats. Al rerefons, l’actitud neoclàssica, des de Charlottesville fins a Columbia, i —en la realitat— una execució gasiva. Només la Politècnica 2 ha seguit el projecte, alterat per densificacions o pel desinterès local envers la planificació. L’edifici es relaciona amb la Politècnica 1 a través d’una enorme escalinata que actua a tall de foyer a cel obert, presideix un espai lliure frontal i puja fins a un gran sòcol, base de la malla ordenadora (4,5 x 4,5 m) de la nova construcció. Un programa de tallers, laboratoris i aules ocupa els alvèols de l’estructura de formigó, amb uns cantells que atenen explícitament les llums que cal salvar i que s’exhibeixen en tots els espais significatius del complex. Una gran operació, en què la «imatge» global de l’arquitectura, la qüestió del caràcter, es defineix només com a emergència i seqüència visible d’un ordre sintàctic: un mosaic a manera d’implantació industrial.
  16. Casa Pla-Barbero

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Casa Pla-Barbero

    La configuració de la casa sorgeix de la relació amb el solar i de la posició que té envers les vistes i l’orientació. El mecanisme d’aquesta adaptació és un traçat ordenador format per una trama de 5,40 x 5,40 metres, que permet desenvolupar subeixos a 3,60 i 1,80 metres. Cada mòdul d’1,80 x 1,80 metres se subdivideix en trames de 30 centímetres d’amplada que deixen a la vista nou mòduls quadrats de 50 x 50 centímetres. Aquesta pauta no enrigideix la configuració, sinó que canalitza el creixement i el dimensionament de cada peça i permet una gran mobilitat sobre el solar. La casa es concreta com un conjunt de nombroses variants d’aquest dispositiu de base.
  17. Conversió de la Farinera Teixidor en la Seu del Grup Editorial Hermes

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Conversió de la Farinera Teixidor en la Seu del Grup Editorial Hermes

    Malgrat el desgast i la pèrdua de nombrosos valors interns, el conjunt no ha sucumbit del tot a la indiferència popular i de les elits, com sí que ho han fet, en canvi, altres obres de l’autor. La primera operació constructiva (1991-93) a les sitges fou el preludi de la negociació municipal amb l’empresa periodística adquirent (pla del 1994, Arcadi Pla); el nou projecte, del 1996, poa tant del noucentisme com del moviment modern per implantar un nou edifici interior que intenta valorar sense mimetismes l’arquitectura de Masó, fer-li de teló de fons i reintegrar-la dins un nou conjunt, ara terciari. No pot evitar, però, la substitució d’alguns valors interns que encara hi subsistien. Avui dia, l’antiga farinera és la seu d’una de les empreses més actives de la premsa i la comunicació catalanes.
  18. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG

    Arcadi Pla i Masmiquel

  19. Habitatge i Estudi d'Arquitectura

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatge i Estudi d'Arquitectura

    Programa d’aparcament, estudi, habitatges i un apartament en àtic. Planteig reeixit d’una peça aïllada amb jardí, a la testa d’un rengle de construccions entre mitgeres. La part baixa de l’edifici ressegueix disciplinadament i amb un folre de granit negre les alineacions del carrer, inserint-hi un estudiat jardí. De manera quasi exempta, el cos principal se sobreeleva i es fa protagonista de la testa i d’un espai públic que flueix entre directrius diverses.
  20. Habitatges Sant Ponç

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatges Sant Ponç

    L’edifici ocupa un solar situat a la riba esquerra del riu Ter, molt a prop de la carretera de sortida de la ciutat des de la Devesa en direcció a Sarrià de Ter i França, en el sector anomenat Sant Ponç, molt a la vora de l’Hospital Josep Trueta. La tipologia obeeix a una transformació de la rígida previsió urbanística (B+7/21x23 mts.) en una adaptació més adequada al lloc, que disposa d’una situació privilegiada i té excel·lents vistes al Ter, la Devesa, el barri Vell de Girona, i la muntanya de Montjuic. La modificació tipològica permet habitatges més adequats a les condicions del mercat de lloguer. En concret, les 44 unitats es divideixen en 6 d’un dormitori, 32 de dos dormitoris i 6 de tres dormitoris. La situació del bloc en el centre del solar, possibilita habitatges amb jardí a la planta baixa. La base arquitectònica neix d’una agrupació en filera d’un habitatge tipus de dos dormitoris que, en tenir un angle de desviament en planta, genera la dinàmica de creixement del bloc. A aquesta base s’hi intercalen discontinuïtats en forma d’habitatges més grossos o més petits que permeten la singularitat dels punts en que interessa que l’edifici comenci, acabi o es replegui sobre sí mateix. Però la base de creixement és molt repetitiva, totes les cuines exactes, els banys iguals, etc. en certa manera, la complexitat volumètrica neix de quelcom molt senzill. D’aquesta manera, el ventall s’obre a les vistes i a les millors orientacions, amb els passos d’accés posterior amb la menor dimensió possible. De manera central, lleugerament desplaçada sobre el centre de gravetat de les circulacions, es dreça la torre dels ascensors i l’escala. La volumetria global recull la llei de creixement en planta també en alçada, reflectint-se l’esglaonat en els començaments i finals, reproduint en volum l’ona de la planta. L’ondulada forma en planta i alçat contrasta amb la rotunditat de la torre de comunicacions verticals obtenint així, un volum de caràcter autònom i emblemàtic, pensat com a resposta a l’entorn immediat.
  21. Habitatges Socials Can Gibert

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatges Socials Can Gibert

    Durant els darrers trenta anys del s. xx, i abans que la política catalana reprengués la promoció d’habitatge social, una societat local d’origen catòlic (Santa Creu de la Selva) treballà aquests temes amb continuïtat; d’ençà dels vuitanta, ho féu amb projectes de Pla. Sobre unes illes de 4.000 i 2.700 m2 que flanquegen el carrer de Finestrelles, procedents d’un estudiat pla parcial (C. Frigola, 1990), se succeeixen sis operacions que assagen models diversos d’habitatge i que plasmen l’interès de Pla per la recerca d’una construcció veritable, duradora i econòmica («prefabricada artesana», segons l’expressió que encunya). Des de l’apol·línia i disciplinada composició del costat est del carrer de Finestrelles fins a les complexitats més contemporànies del front del carrer del Taga, les peces allotgen diversos models d’habitatge reduït: habitatge passant al carrer del Puigneulós, servit per passera externa; habitatge a una cara —carrer o jardí— servit per passadís interior, amb programa més gran als de cantonada. En total, prop de 160 unitats que contenen alguns assajos d’interès, amb models expeditius d’habitatge mínim. A prop, al núm. 50 del C. de Sant Sebastià, se situa el centre d’assistència primària del barri (López, Pedrero i Roda, 1993-96), format per tres cossos en «C» de contundent sobrietat aparent i major delicadesa interior, i de manteniment escàs.
  22. Parròquia de Santa Eugènia

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Parròquia de Santa Eugènia

    Després del concili del 1962-65, els pocs temples catòlics bastits a la ciutat acusen els magres recursos disponibles i una casolana renúncia a l’arquitectura. En canvi, aquest projecte, bo i esforçant-se igualment en l’economia d’una obra austera i despullada, aprofita una testa que presideix un ampli espai públic per constituir un conjunt simbòlic i funcional. Un joc geomètric de figures simples (quadrat, triangle, cercle) genera volums diferenciats de lectura directa, amb una sala més luterana que basilical, un centre arroquial que juga el paper de baptisteri exempt i un campanar (primus inter pares) afinat des de l’elevació de la capella del Santíssim.
  23. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Sant Ponç

    Arcadi Pla i Masmiquel

  24. Seu Central de la Caixa de Girona

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Seu Central de la Caixa de Girona

    L’entitat d’estalvi desplaça la seu principal del Mercadal a un nou centre de gravetat del conjunt urbà. El lloc és un solar buit, una llarga discontinuïtat en un eixample de mala traça, situat en un punt que acusa una dislocació respecte a un eix principal (c. del Migdia). El projecte es planteja l’obtenció d’espais d’alta qualitat funcional i ambiental per a la feina, amb especial atenció a marcar les flexibilitats per al futur i a assegurar el control energètic i climàtic passiu de tots els espais. Ensems, ha de prendre una decisió sobre què significa l’expressió institucional i la voluntat de bastir una peça representativa en un eixample que demana poques incidències i més continuïtat. Dos cossos, que han d’atendre alçades diferents per a cada carrer, conflueixen mitjançant una geometria plana, serena, en una cantonada aguda que es buida i s’esculpeix per xuclar endins els dilemes urbans del lloc i —potser ampul·losament— redimir-los amb aspiracions quasi monumentals.
  25. Habitatges Socials Taga

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatges Socials Taga

    El bloc s'ha plantejat a partir d'una estratègia de projecte dirigida a la optimització de la construcció, l'economia, i la investigació tipològica, en benefici d'un producte adequat a les necessitats del mercat d'habitatges de protecció oficial de lloguer de baix cost. La tipologia principal es basa amb unitats d'habitatge entre 40 i 45 metres quadrats. en els punts singulars (cantonades, testers, etc) apareixen habitatges més convencionals i de major dimensió, per adaptar l'oferta a diferents tipus de necessitats. La idea del tipus base és l'espai habitable continu sense predeterminació d'ús; el sistema de panells correders permet, si l'usuari ho desitja, viure en un espai unitari i continu, amb el que s'aconsegueix una major sensació dimensional. donada la reduïda superfície de les unitats, s'han disposat trasters a les golfes de les cobertes. El bloc té tres nuclis de comunicacions i els desenvolupa complint estrictament les alineacions i dimensions que prescriu el pla parcial, incloent la presència d'un porxo adossat a la façana del carrer finestrelles. La estratègia de projecte, amb l'objectiu de racionalitzar el procés constructiu i el mínim cost, neix de la pròpia construcció: és un edifici composat per una estructura de murs portants de formigó vistos a la façana, amb una modulació sistemàtica per utilitzar els panells d'encofrat estàndard, paviments continus de terratzo, divisions interiors de pyr, tancaments i proteccions solars d'alumini anoditzat, serralleria galvanitzada en calent, instal·lacions d'electricitat, sanitaris, fontaneria i telecomunicacions, fusteria interior de fusta esmaltada, mobles de cuina i armaris prefabricats, i pintura. El procés d'obra ha permès una gestió econòmica adequada per poder planificar els diferents contractes de manera coordinada i industrialitzada.

Bibliografia