Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Arcadi Pla i Masmiquel

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Bloc d'Habitatges Triadú

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Bloc d'Habitatges Triadú

  2. Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

  3. Casa Salgas

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Casa Salgas

  4. Bloc d'Habitatges Cor de Maria

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Bloc d'Habitatges Cor de Maria

  5. Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

  6. Pavelló Poliesportiu del Montgrí

    Carlos Ferrater i Lambarri, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

    Pavelló Poliesportiu del Montgrí

    El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador.
  7. Mercat a l'Engròs de Girona

    Jordi Crous i Peraferrer, Sergi Pasarín i Rua, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Mercat a l'Engròs de Girona

  8. Edifici Esportiu del CEiEG

    Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Antoni Rodeja i Roca

  9. Nou Ajuntament d’Olot

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Nou Ajuntament d’Olot

  10. Casa Pujol Garriga

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Casa Pujol Garriga

  11. Estadi d'Atletisme del CEiEG

    Jordi Crous i Peraferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

    Estadi d'Atletisme del CEiEG

  12. Pla d'Ordenació del Campus Universitari de Montilivi de la UdG

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

  13. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG

    L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici.
  14. Escola d'Hostaleria

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel, Stefan Zwiers

    Escola d'Hostaleria

  15. Escola Politècnica 2 de la UdG

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

    Escola Politècnica 2 de la UdG

  16. Casa Pla-Barbero

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Casa Pla-Barbero

    La configuració de la casa sorgeix de la relació amb el solar i de la posició que té envers les vistes i l’orientació. El mecanisme d’aquesta adaptació és un traçat ordenador format per una trama de 5,40 x 5,40 metres, que permet desenvolupar subeixos a 3,60 i 1,80 metres. Cada mòdul d’1,80 x 1,80 metres se subdivideix en trames de 30 centímetres d’amplada que deixen a la vista nou mòduls quadrats de 50 x 50 centímetres. Aquesta pauta no enrigideix la configuració, sinó que canalitza el creixement i el dimensionament de cada peça i permet una gran mobilitat sobre el solar. La casa es concreta com un conjunt de nombroses variants d’aquest dispositiu de base.
  17. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG

    Arcadi Pla i Masmiquel

  18. Habitatge i Estudi d'Arquitectura

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatge i Estudi d'Arquitectura

  19. Habitatges Sant Ponç

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatges Sant Ponç

    L’edifici ocupa un solar situat a la riba esquerra del riu Ter, molt a prop de la carretera de sortida de la ciutat des de la Devesa en direcció a Sarrià de Ter i França, en el sector anomenat Sant Ponç, molt a la vora de l’Hospital Josep Trueta. La tipologia obeeix a una transformació de la rígida previsió urbanística (B+7/21x23 mts.) en una adaptació més adequada al lloc, que disposa d’una situació privilegiada i té excel·lents vistes al Ter, la Devesa, el barri Vell de Girona, i la muntanya de Montjuic. La modificació tipològica permet habitatges més adequats a les condicions del mercat de lloguer. En concret, les 44 unitats es divideixen en 6 d’un dormitori, 32 de dos dormitoris i 6 de tres dormitoris. La situació del bloc en el centre del solar, possibilita habitatges amb jardí a la planta baixa. La base arquitectònica neix d’una agrupació en filera d’un habitatge tipus de dos dormitoris que, en tenir un angle de desviament en planta, genera la dinàmica de creixement del bloc. A aquesta base s’hi intercalen discontinuïtats en forma d’habitatges més grossos o més petits que permeten la singularitat dels punts en que interessa que l’edifici comenci, acabi o es replegui sobre sí mateix. Però la base de creixement és molt repetitiva, totes les cuines exactes, els banys iguals, etc. en certa manera, la complexitat volumètrica neix de quelcom molt senzill. D’aquesta manera, el ventall s’obre a les vistes i a les millors orientacions, amb els passos d’accés posterior amb la menor dimensió possible. De manera central, lleugerament desplaçada sobre el centre de gravetat de les circulacions, es dreça la torre dels ascensors i l’escala. La volumetria global recull la llei de creixement en planta també en alçada, reflectint-se l’esglaonat en els començaments i finals, reproduint en volum l’ona de la planta. L’ondulada forma en planta i alçat contrasta amb la rotunditat de la torre de comunicacions verticals obtenint així, un volum de caràcter autònom i emblemàtic, pensat com a resposta a l’entorn immediat.
  20. Habitatges Socials Can Gibert

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatges Socials Can Gibert

  21. Parròquia de Santa Eugènia

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Parròquia de Santa Eugènia

  22. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Sant Ponç

    Arcadi Pla i Masmiquel

  23. Seu Central de la Caixa de Girona

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Seu Central de la Caixa de Girona

  24. Habitatges Socials Taga

    Arcadi Pla i Masmiquel

    Habitatges Socials Taga

    El bloc s'ha plantejat a partir d'una estratègia de projecte dirigida a la optimització de la construcció, l'economia, i la investigació tipològica, en benefici d'un producte adequat a les necessitats del mercat d'habitatges de protecció oficial de lloguer de baix cost. La tipologia principal es basa amb unitats d'habitatge entre 40 i 45 metres quadrats. en els punts singulars (cantonades, testers, etc) apareixen habitatges més convencionals i de major dimensió, per adaptar l'oferta a diferents tipus de necessitats. La idea del tipus base és l'espai habitable continu sense predeterminació d'ús; el sistema de panells correders permet, si l'usuari ho desitja, viure en un espai unitari i continu, amb el que s'aconsegueix una major sensació dimensional. donada la reduïda superfície de les unitats, s'han disposat trasters a les golfes de les cobertes. El bloc té tres nuclis de comunicacions i els desenvolupa complint estrictament les alineacions i dimensions que prescriu el pla parcial, incloent la presència d'un porxo adossat a la façana del carrer finestrelles. La estratègia de projecte, amb l'objectiu de racionalitzar el procés constructiu i el mínim cost, neix de la pròpia construcció: és un edifici composat per una estructura de murs portants de formigó vistos a la façana, amb una modulació sistemàtica per utilitzar els panells d'encofrat estàndard, paviments continus de terratzo, divisions interiors de pyr, tancaments i proteccions solars d'alumini anoditzat, serralleria galvanitzada en calent, instal·lacions d'electricitat, sanitaris, fontaneria i telecomunicacions, fusteria interior de fusta esmaltada, mobles de cuina i armaris prefabricats, i pintura. El procés d'obra ha permès una gestió econòmica adequada per poder planificar els diferents contractes de manera coordinada i industrialitzada.

Bibliografia