Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Edificio entre medianeras que sigue los criterios aprendidos en la calle d’Amigó, pero con un grado de abstracción y refinamiento constructivo más elevado. El programa se desarrolla con una vivienda por rellano. La distribución está organizada por franjas: en la parte central se encuentran la zona de servicios y el núcleo de comunicaciones, mientras que en las fachadas se sitúan las zonas de día y las de noche. La estructura de muros de carga coincide con la distribución por franjas del programa, con la particularidad de que se utilizan dos pilares de hormigón retrasados de la fachada que dan la impresión de que el edificio esté elevado sobre pilotis. Mitjans vuelve a utilizar el mismo sistema de terrazas que en la calle d´Amigó, que se extienden por toda la longitud de la fachada. El último forjado enlaza las dos medianeras y genera un marco dentro del cual se desarrolla el proyecto. Las terrazas no sobresalen del plano de fachada, sino que generan un espacio vacío que contrasta con los volúmenes opacos de los demás edificios. Sobre este enorme vacío se superpone una doble fachada de persianas correderas de aluminio que crean una imagen cambiante y ligera del edificio. El dinamismo de la fachada se complementa con un sistema de toldos basculantes en el entresuelo y en el ático.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Tort

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Tort

    Edificio entre medianeras que sigue los criterios aprendidos en la calle d’Amigó, pero con un grado de abstracción y refinamiento constructivo más elevado. El programa se desarrolla con una vivienda por rellano. La distribución está organizada por franjas: en la parte central se encuentran la zona de servicios y el núcleo de comunicaciones, mientras que en las fachadas se sitúan las zonas de día y las de noche. La estructura de muros de carga coincide con la distribución por franjas del programa, con la particularidad de que se utilizan dos pilares de hormigón retrasados de la fachada que dan la impresión de que el edificio esté elevado sobre pilotis. Mitjans vuelve a utilizar el mismo sistema de terrazas que en la calle d´Amigó, que se extienden por toda la longitud de la fachada. El último forjado enlaza las dos medianeras y genera un marco dentro del cual se desarrolla el proyecto. Las terrazas no sobresalen del plano de fachada, sino que generan un espacio vacío que contrasta con los volúmenes opacos de los demás edificios. Sobre este enorme vacío se superpone una doble fachada de persianas correderas de aluminio que crean una imagen cambiante y ligera del edificio. El dinamismo de la fachada se complementa con un sistema de toldos basculantes en el entresuelo y en el ático.
  2. Exposició i Venda de Mobiliari Mobilform

    Manuel Andrés Cases Puig

    Exposició i Venda de Mobiliari Mobilform