Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Com anar-hi

En Imatges

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

  • Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat

Memòria

Hangar de 720 m2 en planta, a l’Aeroport del Prat de Barcelona, per a l’estacionament, manteniment i reparació dels dos avions que fan els vols fotogramètrics que l’Institut Cartogràfic de Catalunya realitza per tal de elaborar els mapes geogràfics del territori. A la planta baixa es localitza la plataforma d’estacionament, magatzems, tallers, vestidors i cambres sanitàries i a la planta superior dos despatxos, la sala de l’oficina de vols i un altre magatzem-arxiu. A l’oficina de vols es porta a terme el muntatge de les fotografies aèries amb sistemes digitals d’alta precisió, primer pas per a l’elaboració dels mapes que es realitzen a la seu de l’Institut a Montjuïc. El projecte venia condicionat per les normatives específiques de l’aeroport pel que fa a l’alçada reguladora, de 9m totals, i el tipus d’estructura, que havia de ser lleugera i desmuntable. Es va projectar una malla metàl·lica espaial i, aprofitant que l’empresa que la fabricava estava construïnt el Palau Sant Jordi a Montjuïc i podia realitzar l’hangar amb els equips que tenia destacats a la ciutat dins els plaços que teniem fixats, vam optar per aquesta solució, en forma de corba, subtil i aèria, que va ser muntada a terra i aixecada sencera mitjançant dues grues i recolzada als pilars metàl·lics. El tancament de la façana a pistes es va realitzar amb portes de quatre fulls corredissos mitjançant una biga triangulada exterior que els recull a banda i banda de dos en dos i deixa completament lliure l’accés a l’interior de la nau, de 30m d’amplada. La coberta i els paraments verticals són de pannells sandwitch, els de la coberta fets in situ, de 11cm de gruix, i els verticals de tipus standard de 3’5cm. El paviment interior va ser pintat amb quatre mans de pintura epoxídica blanca a petició dels tècnics de manteniment. Això permet determinar ràpidament, amb una sola gota i en funció del seu color, quins són, en cas d’avaries, els fluids concrets que estan en pèrdua.

Autor: Soler-Farriol Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa