Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Anna Soler Sallent

Memòria

Obté el títol d’Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1974. Professora de Projectes Arquitectònics de la ETSAB des de 1974 amb la càtedra de Rafael Moneo, Projectes III i IV, fins a 2005 amb Helio Piñón; de 2006 a 2008, a la càtedra de projectes de Jaume Bach, Projectes IX i X; y de 2009 a 2014 a la Càtedra Blanca de Carles Ferrater. L’any 1974 constitueix despatx professional amb Sílvia Farriol a Barcelona. Responsable de les activitats culturals del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya entre 1975 i 1980, conjuntament amb Sílvia Farriol. Entre els premis més destacats figuren: - PREMI FAD 82 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del carrer Balmes. - Finalista FAD 89, per l’hangar d’avions de l’aeroport d’El Prat de Llobregat de Barcelona, amb Saenz de Oiza de jurat, - Finalista d’interiorisme FAD 89, per El Gran Colmado, - Selecció als Premis FAD 92, pel Frontó Colon, a les Rambles de Barcelona, - Selecció als Premis FAD 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a Montjuïc, - Menció especial Premis REHABITEC 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, - Premis BONAPLATA 1997, finalista de restauració per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, - Finalista a la primera BIENNAL d’ARQUITECTURA del VALLÈS 2001, com Promoció Innovadora i Qualitat constructiva, per l’IES Montmeló, - Selecció als Premis DÈCADA 2002, pel Frontó Colon, - Selecció als Premis DÈCADA 2005, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. - Selecció als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2012, per l’Ampliació del CEIP Agustí Bartra de Banyoles. Ha exposat la seva obra en el COAC 1985 – “Obra pública a Catalunya”, en el Congrés UIA 1996 – “Arquitectura catalana. L’era democràtica 1976-96”, al Col•legi d’Enginyers de Catalunya 1997 – Frontó Colon, i a l’Exposició d’”Arquitectura Mediterrània” a Tessalònica, Capital Cultural 1997, organitzada per la UNESCO. Selecció de l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa per a l’exposició d’”Arquitectura Catalana” de la Biennal de Venècia 2012. És autora, entre d’altres obres, de: - la primera fase de restauració del Palau Solferino-Centelles, edifici renaixentista del s. XVI a Barcelona, - una promoció de 38 HPO a Manresa, - la restauració dels antics laboratoris Aster a Barcelona, - l’hangar per a avions a l’Aeroport d’El Prat de Llobregat, - la restauració del Palacio del General Freire del s. XVI a Carmona, - un Centre obert al barri de Sant Cosme d’El Prat de Llobregat, - la restauració olímpica del Frontó Colon de Barcelona, - un Institut d’Ensenyament Secundari a Castellar del Vallès, - la remodelació de l’antic Pavelló de La Caixa a l’Exposició Internacional de 1929 per a la nova seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, - un Centre d’Assistència Primària a Sarrià de Ter, - un Institut d’Ensenyament Secundari a Montmeló, - la remodelació del Palau March de Palma de Mallorca com a museu de pintura i escultura, - l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa, - l’ampliació del CEIP Can Puig de Banyoles, - la rehabilitació integral de façana en xamfrà de l’edifici plurifamiliar de Bassegoda al c/Bruch 114 de Barcelona, - la rehabilitació de façana de l’Av. Paral·lel 140 de Barcelona, - la rehabilitació integral de l’edifici plurifamiliar d’habitatges del c/Tamarit 179 de Barcelona, a la zona del Mercat de Sant Antoni.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles

    Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes
  2. Frontó Colom

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Frontó Colom

    L'antic Frontó Colom ocupava un gran pati d'illa, i s'accedia a ell per una finca estreta que comunicava amb la Rambla. Aquest era un edifici construït el 1892, on el fotògraf Napoleó tenia el seu estudi i la seva vivenda. Posteriorment fou frontó i al final de la seva existència en els anys setanta, saló de ball. Un pla parcial aprovat poc abans d'iniciar les obres, va permetre l'aparició d'una plaça des de la qual es va realitzar l'accés directe a l'edifici. L'edifici es va enderrocar en la seva totalitat exceptuant la façana original i els murs de tancament del pati d'illa. El nou edifici de 30x36m es va construir amb sis crugies de 6m i els seus respectius lluernaris que permeten l'entrada de llum abundant a les pistes, de gran alçada (13m). En donar la façana a Nord, es va poder realitzar gran part en vidre per comunicar millor amb l'espai públic de la plaça, segons la tradició dels frontons al País Basc. A l'interior hi havia tres pisos de grades per als espectadors que en l'actualitat serveixen per a gimnàs. A l'edifici de les Rambles, es situa l'accés als serveis del barri, exposicions i sales diàfanes en les diferents plantes.
  3. Rehabilitació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Rehabilitació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

    Rehabilitació i remodelació de l'antic pavelló de La Caixa a l'Exposició Internacional de 1929, obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Manuel Mayol, com a nova seu de l'Institut, anteriorment situat a la carrer de Balmes, 209-211. L'edifici estava abandonat i només es van poder aprofitar l'estructura, els enteixinats i el gran vestíbul amb l'escala principal. La nau central té una alçada de 20 metres amb un lluernari que es va voler mantenir. Es van introduir forjats intermedis amb estructura nova i es va construir una planta subterrània per situar la sala d'actes. Les naus laterals tenien voltes i columnes que es van mantenir, deixant la planta diàfana amb espai compartit. En l'última planta també es va construir un forjat intermedi, però en aquest cas de fusta, per no sobrecarregar l'estructura antiga, i separant-lo dels sostres enteixinats. Les instal·lacions es van col·locar als sòls i es van distribuir pels passadissos laterals. Es van refer les cobertes per impermeabilitzar-les, i les parets es van folrar amb Corklinoleum per insonoritzar i poder-lo utilitzar com a pissarra de treball.

Societats