Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

Memòria

El solar.
El nou lnstitut d'Ensenyament Secundari es traba al barrí de la Girada, de creació recent, vocació residencial i encara en proces de construcció. En la majar part, el conformen b/ocs ail/ats de planta rectangular o en forma de torres, amb alguns paquets d'habitatges en filera. El solar té forma rectangular i es traba entre I'Avinguda d'Europa, per on ha de tenir l'accés, i les vies del ferrocarril. El solar contigu /'ocupa un Centre d'Educació Infantil i Primaria i, en el punt de contacte amb aquest, remata un deis dos eixos que, en forma de creu, articulen el nou barrí: la Rambla de la Generalitat. La seva topografía sembla més el resu/tat de /'aportació de terres procedents d'altres indrets que la forma natural del terreny. El front a/1/arg de I'Avinguda d'Europa transcorre, en la seva majar part, entorna la cota 208 i puja progressivament a mida que s'acosta a la carretera BV-2119. En aquest punt, el terreny segueix pujant fins arribar al nivel/ 215, on es traba el pont que salva les vies del tren i que ti permet connectar amb el barrí que es traba a /'altra banda d'aquest. En el front amb el ferrocarril, les terres actuals van aproximadament des de la cota 212 fins a la 215, si bé esta previst que experimentin can vis significatius en un futur proper.

L'edifici.
Dos factors fonamentals intervenen en la definició dels trets generals del nou IES de Vilafranca del Penedès: la seva posició de remat del saló urba que constitueix la Rambla de la Generalitat i la seva proximitat a les línies ferroviaries per les quals circula el tren d'alta velocitat. A ells cal afegir altres condicionants com són la superficie molt ajustada del solar, la seva geometría rectilínia i allargada i la particular topografía que ha generat l'aportació de terres provinents d'obres externes. Tots aquests condicionants afavoreixen la construcció d'un edifici compacte, que optimitzi el sol disponible i doni resposta als condicionants urbans i ambientals de l'entorn. L'IES es configura per tant com una edificació doble: un conjunt educatiu alineat amb I'Avinguda d'Europa i un paquet d'espais que poden estar oberts a un públic més ampli com a remat de la Rambla de la Generalitat.

L'accés es produeix enfront de l'esmentada rambla, amb les pistes esportives a la seva dreta, en el límit amb el Ceip veí. Enfront es troba el paquet d'espais accessibles al públic, a l'esquerra el conjunt educatiu. Un doble pòrtic permet accedir o bé a l'espai exterior que articula totes les peces o bé directament a l'edifici educatiu. La part principal de l'espai de jocs es traba darrera de l'edifici educatiu, entre aquest i el front a les vies del tren.

El conjunt educatiu té forma de pinta, amb l'administració i les aules ocupant els seus "dits" i els espais de servei i d'ús comú rellignat-los. Aquests espais comuns i de servei se situen a la banda del carrer, les aules a la banda del pati. La planta baixa es destina a administració i algunes aules d'ús comú. La planta primera a batxillerat i altres aules compartides. La planta segona es destina a ESO.

Els nuclis d'escala se situen en la banda de servei enfrontats amb els patis que s'obren entre els blocs d'aules, aprofitant les visuals cap al pati que aquests generen.
Aquesta disposició, a més d'optimitzar /'espai disponible, permet crear un edifici caparç de controlar les condicions mediambientals i distanciat de les vies ferroviaries.

En la seva configuració com a lES 3/2 té tres plantes i un total de tres móduls destinat a administració i aules. L'ampliació a un institut de majar capacitat es realitzara simplement afegint un módul més, de manera que no només sigui facil de dura terme sinó que, a més, el conjunt no perdi les seves característiques generals. L'altra edificació del conjunt, la que allotja els espais que poden ser ocasionalment utilitzats per usuaris que no són els alumnes de l'IES, es disposa a dos nivells que coincideixen amb les dues primeres plantes de l'edifici educatiu. La planta baixa l'ocupen els vestidors i la cafeteria i la planta pis la sala gran-gimnas.

La franja entre les dues construccions és l'element que articula els espais exteriors destinats al lleure dels alumnes: el que es troba al nivell de l'accés des de I'Avinguda d'Europa, contigua les pistes esportives, i el que es traba al nivell de la primera planta de les construccions, entre les aules i el ferrocarril. Es també l'element que facilita l'evaqüació de l'edifici docent en cas d'incendi i el que afavoreix la relació social en les estones de lleure. S'articula com una série de passeres al nivell de cadascuna de les
plantes de l'edifici relacionades per unes escales que permeten l'accés al pati i per una rampa, incorporada a l'edifici de serveis complementaris, que en facilita l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduida. Tot aquest element fa possible així l'accessibilitat sota cobert entre les diverses parts del programa i actua com a porxo del conjunt.

Autor: Jordi Farrando Sicilia

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació