Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

  • Institut d'Ensenyament Secundari de Vilafranca del Penedès

Memoria

El solar.
El nou lnstitut d'Ensenyament Secundari es traba al barrí de la Girada, de creació recent, vocació residencial i encara en proces de construcció. En la majar part, el conformen b/ocs ail/ats de planta rectangular o en forma de torres, amb alguns paquets d'habitatges en filera. El solar té forma rectangular i es traba entre I'Avinguda d'Europa, per on ha de tenir l'accés, i les vies del ferrocarril. El solar contigu /'ocupa un Centre d'Educació Infantil i Primaria i, en el punt de contacte amb aquest, remata un deis dos eixos que, en forma de creu, articulen el nou barrí: la Rambla de la Generalitat. La seva topografía sembla més el resu/tat de /'aportació de terres procedents d'altres indrets que la forma natural del terreny. El front a/1/arg de I'Avinguda d'Europa transcorre, en la seva majar part, entorna la cota 208 i puja progressivament a mida que s'acosta a la carretera BV-2119. En aquest punt, el terreny segueix pujant fins arribar al nivel/ 215, on es traba el pont que salva les vies del tren i que ti permet connectar amb el barrí que es traba a /'altra banda d'aquest. En el front amb el ferrocarril, les terres actuals van aproximadament des de la cota 212 fins a la 215, si bé esta previst que experimentin can vis significatius en un futur proper.

L'edifici.
Dos factors fonamentals intervenen en la definició dels trets generals del nou IES de Vilafranca del Penedès: la seva posició de remat del saló urba que constitueix la Rambla de la Generalitat i la seva proximitat a les línies ferroviaries per les quals circula el tren d'alta velocitat. A ells cal afegir altres condicionants com són la superficie molt ajustada del solar, la seva geometría rectilínia i allargada i la particular topografía que ha generat l'aportació de terres provinents d'obres externes. Tots aquests condicionants afavoreixen la construcció d'un edifici compacte, que optimitzi el sol disponible i doni resposta als condicionants urbans i ambientals de l'entorn. L'IES es configura per tant com una edificació doble: un conjunt educatiu alineat amb I'Avinguda d'Europa i un paquet d'espais que poden estar oberts a un públic més ampli com a remat de la Rambla de la Generalitat.

L'accés es produeix enfront de l'esmentada rambla, amb les pistes esportives a la seva dreta, en el límit amb el Ceip veí. Enfront es troba el paquet d'espais accessibles al públic, a l'esquerra el conjunt educatiu. Un doble pòrtic permet accedir o bé a l'espai exterior que articula totes les peces o bé directament a l'edifici educatiu. La part principal de l'espai de jocs es traba darrera de l'edifici educatiu, entre aquest i el front a les vies del tren.

El conjunt educatiu té forma de pinta, amb l'administració i les aules ocupant els seus "dits" i els espais de servei i d'ús comú rellignat-los. Aquests espais comuns i de servei se situen a la banda del carrer, les aules a la banda del pati. La planta baixa es destina a administració i algunes aules d'ús comú. La planta primera a batxillerat i altres aules compartides. La planta segona es destina a ESO.

Els nuclis d'escala se situen en la banda de servei enfrontats amb els patis que s'obren entre els blocs d'aules, aprofitant les visuals cap al pati que aquests generen.
Aquesta disposició, a més d'optimitzar /'espai disponible, permet crear un edifici caparç de controlar les condicions mediambientals i distanciat de les vies ferroviaries.

En la seva configuració com a lES 3/2 té tres plantes i un total de tres móduls destinat a administració i aules. L'ampliació a un institut de majar capacitat es realitzara simplement afegint un módul més, de manera que no només sigui facil de dura terme sinó que, a més, el conjunt no perdi les seves característiques generals. L'altra edificació del conjunt, la que allotja els espais que poden ser ocasionalment utilitzats per usuaris que no són els alumnes de l'IES, es disposa a dos nivells que coincideixen amb les dues primeres plantes de l'edifici educatiu. La planta baixa l'ocupen els vestidors i la cafeteria i la planta pis la sala gran-gimnas.

La franja entre les dues construccions és l'element que articula els espais exteriors destinats al lleure dels alumnes: el que es troba al nivell de l'accés des de I'Avinguda d'Europa, contigua les pistes esportives, i el que es traba al nivell de la primera planta de les construccions, entre les aules i el ferrocarril. Es també l'element que facilita l'evaqüació de l'edifici docent en cas d'incendi i el que afavoreix la relació social en les estones de lleure. S'articula com una série de passeres al nivell de cadascuna de les
plantes de l'edifici relacionades per unes escales que permeten l'accés al pati i per una rampa, incorporada a l'edifici de serveis complementaris, que en facilita l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduida. Tot aquest element fa possible així l'accessibilitat sota cobert entre les diverses parts del programa i actua com a porxo del conjunt.

Autor: Jordi Farrando Sicilia

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación