Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

Memòria

És un clar exponent de les concepcions de Coderch respecte de l’arquitectura urbana, aquest cop aplicades a un edifici escolar i cultural. El solar és ocupat en tota la seva extensió per dues plantes soterrades i una planta baixa, mentre que les vuit plantes restants formen un prisma molt nítid, reculat respecte del carrer i separat de les construccions veïnes. La imatge d’aquest prisma des dels diferents punts de vista del carrer fa que el disseny de l’edifici s’hagi concentrat sobretot en la pell de la façana. Els pilars de formigó armat queden absorbits dins el gruix de la pell, i les obertures, molt esveltes i situades al pla exterior, accentuen l’aspecte llis del revestiment ceràmic i ofereixen a l’interior una llum repartida i matisada. El resultat és un gran volum llis que assumeix clarament el seu paper urbà i es mostra com un fragment de ciutat que té cura sobretot de la seva posició i dels espais oberts que genera.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Les condicions reguladores d’edificabilitat i alçada fan que la primera decisió del projecte sigui renunciar a part d’aquesta edificabilitat per tal de singularitzar l’edifici, separant-lo de la resta de construccions veines. D'aquesta manera, Coderch dotava l'edfici de notorietat en vers la resta, convençut de que aquesta virtut es inalienable a tota construcció institucional. Tot i que l'edifici està ubicat en un carrer proper a la Diagonal, aquest resta enretirat i per tant aïllat de la contaminació acústica d'un carrer tan transitat. De qualsevol manera, s'opta per solucionar en el detall de la façana aquests possibles problemes com també els de les visuals i els enlluernaments, optant per una composició de pilars molt junts que deixen entre sí el mateix buit que ells ocupen. Es compleix així la funció de brise-soleil, col·locant les carpinteries enrasades per la cara exterior dels mateixos i afavorint una expresió neutra però contundent. Es revesteix el paral·lepíped amb plaquetes ceràmiques i l'únic volum que destaca i queda desplaçat és el de l’escala d’emergència que s'orienta cap al carrer Tuset. La superfície que s'ha deixat lliure es complementa amb una vegetació que acompanya tant la rampa del pàrking que creix dues plantes per sota com el camí que acompanya a l'entrada del vestíbul que allotja tant la recepció com la biblioteca i l’administració.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autors

Sobre el mapa