Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

  • Institut Francès de Barcelona

Memoria

És un clar exponent de les concepcions de Coderch respecte de l’arquitectura urbana, aquest cop aplicades a un edifici escolar i cultural. El solar és ocupat en tota la seva extensió per dues plantes soterrades i una planta baixa, mentre que les vuit plantes restants formen un prisma molt nítid, reculat respecte del carrer i separat de les construccions veïnes. La imatge d’aquest prisma des dels diferents punts de vista del carrer fa que el disseny de l’edifici s’hagi concentrat sobretot en la pell de la façana. Els pilars de formigó armat queden absorbits dins el gruix de la pell, i les obertures, molt esveltes i situades al pla exterior, accentuen l’aspecte llis del revestiment ceràmic i ofereixen a l’interior una llum repartida i matisada. El resultat és un gran volum llis que assumeix clarament el seu paper urbà i es mostra com un fragment de ciutat que té cura sobretot de la seva posició i dels espais oberts que genera.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Les condicions reguladores d’edificabilitat i alçada fan que la primera decisió del projecte sigui renunciar a part d’aquesta edificabilitat per tal de singularitzar l’edifici, separant-lo de la resta de construccions veines. D'aquesta manera, Coderch dotava l'edfici de notorietat en vers la resta, convençut de que aquesta virtut es inalienable a tota construcció institucional. Tot i que l'edifici està ubicat en un carrer proper a la Diagonal, aquest resta enretirat i per tant aïllat de la contaminació acústica d'un carrer tan transitat. De qualsevol manera, s'opta per solucionar en el detall de la façana aquests possibles problemes com també els de les visuals i els enlluernaments, optant per una composició de pilars molt junts que deixen entre sí el mateix buit que ells ocupen. Es compleix així la funció de brise-soleil, col·locant les carpinteries enrasades per la cara exterior dels mateixos i afavorint una expresió neutra però contundent. Es revesteix el paral·lepíped amb plaquetes ceràmiques i l'únic volum que destaca i queda desplaçat és el de l’escala d’emergència que s'orienta cap al carrer Tuset. La superfície que s'ha deixat lliure es complementa amb una vegetació que acompanya tant la rampa del pàrking que creix dues plantes per sota com el camí que acompanya a l'entrada del vestíbul que allotja tant la recepció com la biblioteca i l’administració.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autores

Sobre el Mapa