Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

  • Institut La Serreta

Memòria

Hi ha observacions a l’hora de veure el terreny, en els primers moments, que influeixen de manera decisiva durant la realització del projecte. El solar destinat a la construcció d’un institut a Rubí mostrava un gran buit d’edificació que deixava veure molt lluny, de fet fins la muntanya de Montserrat. Ens varen determinar que un cop edificat l’edifici això no es perdés. Hi havia també la limitada superfície del solar per el programa necessari, de manera que es tenia que ocupar el mínim de terreny per utilitzar la resta per les pistes esportives i altres activitats. Es va projectar doncs d’un edifici compacte, situat a la part sud del solar i donant front a la plaça de nova creació. La forta presència de la plaça és recolzada per l’edifici, però evitant l’axialitat que imposa. L’accés, des de la plaça, es fa per un costat, prop del c. Lepant, per un gran porxo que travessa l’edifici i dóna pas al pati posterior, quedant l’entrada principal com un balcó cap a les pistes i enlairat respecte el carrer. El centre s’organitza en quatre plantes, amb accés directe des de les dues inferiors, que es destinen a activitats més públiques: sala polivalent, gimnàs, vestidors, menjador, administració i sales de professors. Les dues plantes superiors es destinen exclusivament a aules i tallers. L’organització de les circulacions es produeix en forma de pinta supeditada als dos patis interiors que, a més d’il·luminar i ventilar les peces més allunyades de les façanes, són un fort element configurador de l’interior de l’edifici. A la planta més baixa l’edifici es torna transparent de costat a costat. Aspectes, com l’acabat de les façanes. La pedra de Begur, utilitzada de manera tan habitual en sòcols d’edificacions populars, l’eliminació de les arestes, fan que l’edifici aparegui ancorat al lloc original, desvinculant-se de les edificacions properes de caràcter molt divers que l’envolten per relacionar-se amb un entorn més llunyà.

Autor: Joan Arias i Roig

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació