En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El pabellón situado en Tarragona se proyecta para albergar parte de la actividad deportiva a desarrollar en los juegos del mediterráneo 2018. Con capacidad para 5000 espectadores, ampliables a 7000, el edificio se resuelve en un solo volumen de planta oval y cubierta abovedada, desarrollado básicamente en dos niveles. Unas dimensiones de pista de 95x65 metros, permite el uso simultáneo de tres pistas de balonmano o futsal transversalmente, proporcionando una gran versatilidad al equipamiento.
El edificio aparece parcialmente semienterrado, hecho que permite suavizar su presencia en el paisaje, a la vez que mejora notablemente su eficiencia energética. El acceso público se realiza desde la fachada norte, accediendo al nivel superior de gradería sobre pista, donde un gran anillo permite recorrer perimetralmente todo el pabellón, que permite obtener un control general del recinto de forma unitaria y establecer una relación visual permeable con el entorno, y acceder a su vez a las graderías altas que aparecen a lo largo de los costados este y oeste de la pista. En la fachada sur, el pabellón recupera toda la dimensión, siendo éste el lado acceso habitual de los deportistas. En este punto de acceso se sitúa el nivel de pista y los vestuarios y servicios complementarios a su alrededor, resolviendo el resto de programa en el nivel superior de graderías.
El edificio se plantea como un triple orden de un peristilo de lamas cerámicas que se van orientando en función de su posición respecto al sol, a la altura del primer y segundo nivel, y de mayor transparencia a nivel de planta de acceso. Lamas y cubierta se plantean en cerámica como material principal haciendo referencia a la antigua Tarraco romana, a nivel de las lamas, mientras que un cerramiento de policarbonato celular y modular de ventanas practicables, mantienen la estanqueidad del edificio en su plano interior. Una doble piel que confiere al edificio unas altas prestaciones de confort y que unido al gran lucernario central de la cubierta, permite disfrutar y controlar una elevada calidad de iluminación natural en todo el edificio. Se dispone de ventanas motorizadas que permiten un control y gestión de la ventilación natural que combinados con la inclusión de pozos canadienses para la renovación del aire, permite resolver la climatización de uso diario de forma pasiva.