Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

  • Piscina Municipal de l'Escorxador

Memòria

L’objectiu del projecte és remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina municipal de l’Escorxador. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d’un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja. El criteri per a l’ordenació de la piscina i el seu entorn segueix les directrius d’un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l’espai al voltant i dins de les piscines. Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s’ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d’esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l’exterior, el mateix paviment marca els camins d’accés als diversos serveis (lavabos, Creu Roja, terrassa-bar). Si per a l’ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d’un parcel·lari agrícola, per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d’aquests espais. En un mur-tanca que segueix l’alineació del carrer del Pla, regula els accessos en els seus extrems i protegeix la intimitat dels banyistes, es recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum, amb coberta inclinada, s’orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que volen ser més domèstics i acollidors per a l’usuari i on l’interior i l’exterior es relacionen de manera fluida. L’ús de materials incorpora els patrons d’economia i eficiència propis de les construccions agrícoles: murs d’obra de fàbrica ceràmica per a l’estructura i els tancaments, i panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes.

Autor: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Autors

Sobre el mapa