Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
    Àgora Jordi Rubió i Balaguer

  2. Àgora Jordi Rubió i Balaguer

    Garcés -Sòria Arquitectes, Robert Brufau i Niubó, Jordi Garcés i Brusés, Albert Salazar Junyent, Enric Sòria i Badia

    Àgora Jordi Rubió i Balaguer

    En un antic conjunt militar, traçat d'acord amb les directrius de l’Eixample, l'edifici es col·loca entre dues casernes reconvertides en instal·lacions universitàries. És un edifici, tot ell en soterrani, que busca les seves façanes. Aquestes s'obtenen mitjançant patis d'una sola direcció, i al sobresortir en l'espai exterior, amb la mida justa i en direcció constant, ordenen la plaça central, Àgora, del nou conjunt universitari. Els tancaments de vidre entre murs es converteixen en llums a la nit. Un lluernari central construït de la mateixa manera presideix l'espai simètric. Dos dels patis allotgen escales per accedir directament a l'interior on trobem el Vestíbul Central del propi edifici que també serveix de connexió entre els dos centres universitaris veïns. Del vestíbul podem accedir a la Sala d'Actes i la Sala d'Exposicions. Tots els espais tenen llum natural a través de patis i lluernaris. El projecte es complementa amb una franja contínua que conté un despatx circumstancial del Rector i la Sala de Reflexió que es va construir amb el pintor Antoni Tàpies. L'estructura és de murs de formigó vist perpendiculars a les façanes. Aquestes són de vidre i estan revestides de pedra en la seva prolongació per tancar lateralment el sostre i sobresortir en la plaça. També són de pedra els paviments exteriors i interiors exceptuant els fons dels patis que són de fusta.
  3. Hotel Me

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Franco Corada, Virginia Figueras Costa, Joan Carles Navarro Casamitjana, Dominique Perrault, Albert Salazar Junyent

    Hotel Me

    L’hotel ME i l’edifici d’oficines adjacent formen un complex de dos edificis equivalents en forma i materials que es busquen i complementen formalment, emplaçats en una de les cruïlles clau del Poblenou, la que formen l’avinguda Diagonal i Pere IV. Els dos edificis estan separats pel carrer Lope de Vega, però ni l'un ni l'altre el tenen en compte per a la seva alineació. L’hotel es disposa alineat amb Pere IV i les oficines amb la Diagonal. Tots dos presenten volums molt abstractes amb certes característiques comunes que formen un conjunt unitari constituït per dos conjunts (cadascun és un edifici) de dos prismes superposats que llisquen entre si. En lliscar, el prisma superior queda parcialment en voladís. L’edifici d’oficines és una pantalla sobre la Diagonal. El seu voladís es projecta cap al carrer Lope de Vega. L’edifici de l’hotel, el més singular dels dos, és un gratacel molt esvelt format per dos cossos prismàtics, un dels quals quatre plantes sobre el carrer. El voladís marca l'accés a l’edifici i s’obre sobre Pere IV. Així doncs, els dos voladissos no es miren l’un a l’altre però sí que són percebuts com una sola intervenció quan es miren junts. El tractament de la façana dels dos edificis és unitari, a base de materials vidrats o metalls molt llisos, buscant superfícies reflectants que permetin la lectura unitària del volum. Les finestres de l’hotel es disposen en escaquer per tal de facilitar la lectura unitària de la façana i no distorsionar els plans. L’hotel no presenta cap mena de sòcol i el seu tractament de façana s’estavella contra el terra de manera indiferenciada. Resulta remarcable el fet que els edificis per separat i el conjunt unitari que formen no estan dissenyats per a ser mirats de front, sinó per a les visions obliqües que forcen els carrers en els quals s’emplacen. Fins i tot la visió frontal des de l’altra costat de la Diagonal deixa un dels dos edificis oblics i reforça el caràcter escultòric del conjunt. El conjunt queda complementat per un edifici de servei situat rere l’hotel, resolt amb el mateix llenguatge, que pel fet d'estar alineat amb Pere IV i desalineat amb Lope de Vega, el carrer on s’aboca, forma una plaça d’accés prou atractiva des de la qual hi ha unes visions molt interessants de l'edifici.
  4. Edifici d'Oficines Diagonal 123

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Joan Carles Navarro Casamitjana, Dominique Perrault, Albert Salazar Junyent

    Edifici d'Oficines Diagonal 123

    Aquest edifici és part integrant d'un pla especial de volumetria urbana definit per tres nous edificis emblemàtics per a la ciutat: l'Hotel ME i l'edifici d'oficines D123 d'Hines, realitzades per Dominique Perrault i AIA, i dos edificis d'habitatges, un dels quals és una torre de 80 metres d'alçada, ubicats a la intersecció de l'Avinguda Diagonal i el carrer Pere IV realitzat per AIA per a Castro Construcciones. El projecte consisteix en la construcció d'un edifici la singularitat del qual rau en la seva alçada i forma. Un volum massís de proporcions rectangulars, que es divideix per la meitat i es desplaça vuit metres en voladís sobre el carrer, creant una terrassa a la banda oposada, dinamitzant la forma de línies pures a través de l'equilibri del conjunt. La façana envolta l'edifici amb una pell amb línies brillants, que es tanca als laterals a través de vidres negres, i es revela a les cares principals, a través de franges horitzontals mirall, jugant amb les zones de visió i els reflexos interiors i exteriors. Aquesta composició està pensada en una proporció d'opacs-transparències que permet una sensació diàfana a l'interior amb un bon control de la radiació solar des de l'exterior. Amb una alçada de 51 metres i una superfície construïda total de 19.600 m2, la planta baixa de l'edifici està ocupada per dos locals comercials comunicats amb el soterrani, i per l'accés i el vestíbul del nucli de comunicacions verticals. Les dotze plantes estan íntegrament destinades a funcionar com a oficines. Plantes diàfanes de 800,00 m2, amb llums de 14 metres, confereixen a l'edifici una òptima flexibilitat funcional i múltiples possibilitats de distribució. Això ha estat possible per utilitzar un sistema de forjat de formigó postensat que ha permès la creació d'uns espais totalment oberts i amplis. El funcionament bàsic és el de dos nuclis centrals de comunicació vertical, que conté quatre ascensors i dues escales. A cada costat de les escales hi ha els espais on s'ubiquen totes les instal·lacions específiques de planta, juntament amb els muntants i els conductes d'extracció d'aire, així com els serveis sanitaris de cada planta. El sistema de climatització escollit és VRV amb recuperació per poder passar fred o calor dels espais de façana est a l'oest sense cost energètic. Sota rasant 8.800 m2 ocupats per un aparcament que es desenvolupa per sistema de mitges plantes, en quatre nivells, i té capacitat per a 248 vehicles.
  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d'Ús No Residencial de Promoció Privada
    Hotel Me

  6. Palau d’Esports Catalunya

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Barceló Balanzó Arquitectes, Bàrbara Balanzó Moral, Antoni Barceló Baeza, Joan Carles Navarro Casamitjana, Albert Salazar Junyent

    Palau d’Esports Catalunya

    El pabellón situado en Tarragona se proyecta para albergar parte de la actividad deportiva a desarrollar en los juegos del mediterráneo 2018. Con capacidad para 5000 espectadores, ampliables a 7000, el edificio se resuelve en un solo volumen de planta oval y cubierta abovedada, desarrollado básicamente en dos niveles. Unas dimensiones de pista de 95x65 metros, permite el uso simultáneo de tres pistas de balonmano o futsal transversalmente, proporcionando una gran versatilidad al equipamiento. El edificio aparece parcialmente semienterrado, hecho que permite suavizar su presencia en el paisaje, a la vez que mejora notablemente su eficiencia energética. El acceso público se realiza desde la fachada norte, accediendo al nivel superior de gradería sobre pista, donde un gran anillo permite recorrer perimetralmente todo el pabellón, que permite obtener un control general del recinto de forma unitaria y establecer una relación visual permeable con el entorno, y acceder a su vez a las graderías altas que aparecen a lo largo de los costados este y oeste de la pista. En la fachada sur, el pabellón recupera toda la dimensión, siendo éste el lado acceso habitual de los deportistas. En este punto de acceso se sitúa el nivel de pista y los vestuarios y servicios complementarios a su alrededor, resolviendo el resto de programa en el nivel superior de graderías. El edificio se plantea como un triple orden de un peristilo de lamas cerámicas que se van orientando en función de su posición respecto al sol, a la altura del primer y segundo nivel, y de mayor transparencia a nivel de planta de acceso. Lamas y cubierta se plantean en cerámica como material principal haciendo referencia a la antigua Tarraco romana, a nivel de las lamas, mientras que un cerramiento de policarbonato celular y modular de ventanas practicables, mantienen la estanqueidad del edificio en su plano interior. Una doble piel que confiere al edificio unas altas prestaciones de confort y que unido al gran lucernario central de la cubierta, permite disfrutar y controlar una elevada calidad de iluminación natural en todo el edificio. Se dispone de ventanas motorizadas que permiten un control y gestión de la ventilación natural que combinados con la inclusión de pozos canadienses para la renovación del aire, permite resolver la climatización de uso diario de forma pasiva.
  7. Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Barceló Balanzó Arquitectes, Bàrbara Balanzó Moral, Antoni Barceló Baeza, Gustau Gili Galfetti, Joan Carles Navarro Casamitjana, Albert Salazar Junyent

    Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

    L’edifici, un triple pavelló poliesportiu, és el resultat d’un concurs guanyat per l’Ajuntament de Barcelona, realitzat en col·laboració amb BB arquitectes i Gustau Gili. La gran volumetria que l’extens programa funcional genera en relació a la reduïda magnitud del solar i la densitat d’edificació propera, planteja semisoterrar una part important del complex poliesportiu assegurant-ne, a traves de mecanismes de secció, la bona il·luminació i ventilació natural així com el còmode accés/evacuació a les parts inferiors. Amb aquest semisoterrament, a part de reduir l’impacte visual considerablement i obtenir guanys energètics importants gràcies a minvar les seves superfícies exposades, s’obté un guany en l’espai públic urbà. A l’enretirar l’edificació de l’alineació de vial, es garanteix un coixí lliure que resol l’accés així com la complicada trama urbana en aquest punt. Es genera un espai lliure públic que actua com a foyer urbà del complex i millora notablement la integració de l’edifici en el seu entorn proper, traslladant l’exterior de la plaça a l’interior de la graderia sobre la pista principal, fent desaparèixer la sensació de soterrament d’aquesta. El sistema constructiu proposat neix de la recuperació de la memòria de tradicions constructives locals basades en la ceràmica de principis del segle XX. Enllacem doncs una tradició artesanal amb una actitud post-industrial proposant uns sistemes basats en la ceràmica industrialitzada. Un edifici pensat per a la seva utilització, on els materials es mostren tal i com són, aportant per sí mateixos qualitats sensorials. Són els mateixos materials que es van repetint a tots els espais del complex, el que genera la sensació de conjunt, malgrat cadascun d’ells es pugui interpretar de manera individual; ceràmica, fusta, formigó... són els materials sobre els que l’edifici es reconeix. En la pell de l’edifici, la ceràmica s’adapta a les diferents necessitats i orientacions de les façanes. En totes elles, s’alternen buits i plens, parts opaques i translúcides o transparents de diferents maneres. Les parts opaques es “trenquen” amb la utilització de diferents textures i colors de ceràmica de manera que es descompon el conjunt, a la vegada que controla la llum natural que banya l’edifici al seu interior. Es proposa una coberta única per a l’edificació sobre rasant, formada per unes subtils voltes invertides que es manifesten en façana i que enllacen si bé de manera no directa amb l’ordre i la presència de les voltes de les cobertes veïnes de l’edifici de Llotja, com una altre mecanisme per a la integració i el reconeixement de la força i singularitat del barri .

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.