Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Com anar-hi

En Imatges

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

  • Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

Memòria

El nou palau d’esports es troba en una zona esportiva i de lleure de nova creació, situada als límits de la ciutat i enfront del parc de la Devesa, a l’altra banda del riu Onyar. El projecte assumeix la funció de factor organitzador de la futura zona. El desnivell del terreny porta a la creació de dues plantes, de les quals la superior correspon pròpiament a l’ús públic per a espectadors, mentre que la inferior és exclusiva per als esportistes. L’ambivalència entre les façanes nord-oest i sud-est indueix a l’establiment de dues portes d’entrada, si bé es fa prevaler l’accés que dóna al futur parc esportiu. Les grades adopten forma de ferradura, amb capacitat per a 4.350 espectadors, per tal de donar un caràcter específic a la testera, apta per a la col·locació eventual d’un escenari. Les escales d’evacuació es col·loquen als laterals i condueixen directament als dos aparcaments inclinats que flanquegen l’edifici.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Un edifici senzill i compacte, amb una forta presència volumètrica capaç d’assumir el protagonisme que el terreny i el seu entorn demanaven: la relació amb el riu Ter i la visió des del parc de la Devesa. S’ha proposat un sistema de coberta industrial, d’una gran senzillesa geomètrica, fàcil de construir, i que permet dotar a l’interior d’un gran confort ambiental. L’entrada de llum natural, el control acústic i la disposició de la llum artificial són fonamentals per a condicionar un espai amb capacitat per a 5000 espectadors.

Autor: Bonell i Gil Arquitectes

Equipament de gènesi i implantació fulgurants, motivades per les urgències de l’esport d’elit, amb un concurs previ d’empreses acompanyades de projecte. La ubicació en sòl guanyat a l’entorn fluvial buscava la creació de noves centralitats i l’ancoratge urbà de la ciutat nord, reconfigurada pel Pla Fontajau (E. Corominas, 1983) i per l’accés nord (J. A. Fernández Ordóñez, eng., 1991). Alhora, amb aquest ús es va iniciar un pla de tractament de les ribes com a parc esportiu i reserva metropolitana, avui a mitges (Hereu i Español, 1993). Projectat per a un màxim de 4.610 persones en esdeveniments esportius, l’edifici en pot acollir fins a 5.500 en altres usos i s’inscriu en un rectangle de 64 x 112 m. Per bé que supeditada a un cost molt limitat, l’obra es presenta homogènia, potent i compacta, tot i que sense renunciar als matisos o a les dualitats marcades. Així, destaca el diferent paper que juguen el volum i les façanes sud i nord —aquesta última, amb la gran escalinata, assigna al riu una funció de parc propi— i també la relació amb el pendent, que genera dos plans funcionals i espacials segregats: el superior, de públic, i l’inferior, reservat als esportistes. L’entrada, des d’un vestíbul diàfan, permet albirar la grada a manera de teatre clàssic, de càvea de traçat ajustat en ferradura i de visibilitat homogènia. Els vestíbuls matisen com diafragmes la relació entre espais; el del parc és més gran perquè se situa sobre la pista secundària, il·luminada per lluernes, i pel seu paper de foyer o bar autònom dels futurs usos exteriors. El joc d’escales de les evacuacions enriqueix les sòbries façanes laterals; el de cobertes —tema recurrent d’expressió dels palaus esportius—, en canvi, és aquí eficient però limitat.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa