Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

  • Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

Memoria

El nou palau d’esports es troba en una zona esportiva i de lleure de nova creació, situada als límits de la ciutat i enfront del parc de la Devesa, a l’altra banda del riu Onyar. El projecte assumeix la funció de factor organitzador de la futura zona. El desnivell del terreny porta a la creació de dues plantes, de les quals la superior correspon pròpiament a l’ús públic per a espectadors, mentre que la inferior és exclusiva per als esportistes. L’ambivalència entre les façanes nord-oest i sud-est indueix a l’establiment de dues portes d’entrada, si bé es fa prevaler l’accés que dóna al futur parc esportiu. Les grades adopten forma de ferradura, amb capacitat per a 4.350 espectadors, per tal de donar un caràcter específic a la testera, apta per a la col·locació eventual d’un escenari. Les escales d’evacuació es col·loquen als laterals i condueixen directament als dos aparcaments inclinats que flanquegen l’edifici.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Un edifici senzill i compacte, amb una forta presència volumètrica capaç d’assumir el protagonisme que el terreny i el seu entorn demanaven: la relació amb el riu Ter i la visió des del parc de la Devesa. S’ha proposat un sistema de coberta industrial, d’una gran senzillesa geomètrica, fàcil de construir, i que permet dotar a l’interior d’un gran confort ambiental. L’entrada de llum natural, el control acústic i la disposició de la llum artificial són fonamentals per a condicionar un espai amb capacitat per a 5000 espectadors.

Autor: Bonell i Gil Arquitectes

Equipament de gènesi i implantació fulgurants, motivades per les urgències de l’esport d’elit, amb un concurs previ d’empreses acompanyades de projecte. La ubicació en sòl guanyat a l’entorn fluvial buscava la creació de noves centralitats i l’ancoratge urbà de la ciutat nord, reconfigurada pel Pla Fontajau (E. Corominas, 1983) i per l’accés nord (J. A. Fernández Ordóñez, eng., 1991). Alhora, amb aquest ús es va iniciar un pla de tractament de les ribes com a parc esportiu i reserva metropolitana, avui a mitges (Hereu i Español, 1993). Projectat per a un màxim de 4.610 persones en esdeveniments esportius, l’edifici en pot acollir fins a 5.500 en altres usos i s’inscriu en un rectangle de 64 x 112 m. Per bé que supeditada a un cost molt limitat, l’obra es presenta homogènia, potent i compacta, tot i que sense renunciar als matisos o a les dualitats marcades. Així, destaca el diferent paper que juguen el volum i les façanes sud i nord —aquesta última, amb la gran escalinata, assigna al riu una funció de parc propi— i també la relació amb el pendent, que genera dos plans funcionals i espacials segregats: el superior, de públic, i l’inferior, reservat als esportistes. L’entrada, des d’un vestíbul diàfan, permet albirar la grada a manera de teatre clàssic, de càvea de traçat ajustat en ferradura i de visibilitat homogènia. Els vestíbuls matisen com diafragmes la relació entre espais; el del parc és més gran perquè se situa sobre la pista secundària, il·luminada per lluernes, i pel seu paper de foyer o bar autònom dels futurs usos exteriors. El joc d’escales de les evacuacions enriqueix les sòbries façanes laterals; el de cobertes —tema recurrent d’expressió dels palaus esportius—, en canvi, és aquí eficient però limitat.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Fuente: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autores

Sobre el Mapa