En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Arbreda dedicada a la contenció fluvial a l’areny entre el riu Ter i el Güell —avui desviat—; amb 40 ha de superfície, és una de les platanedes urbanes més grans que es coneixen. Daten del 1400 les concessions reials per a l’explotació de la fusta, i del 1424 la donació estatal del parc a la ciutat. El mite n’atribueix la creació a l’època napolèonica: de fet, s’hi produí planimetria, reposició després del setge i ús com a camp de Mart (Vacani, Lamarque). El projecte es materialitza en els passeigs principals, la glorieta, els jardins afrancesats
i els brolladors i l’ús sistemàtic del plàtan; la funció de parc urbà com a únic lloc d’esbarjo estiuenc s’allargarà fins a la generació del week-end rodat.
Del 1891 al 1979 van clapejar el parc diverses concessions privades —plaça de toros, estadi d’atletisme, piscines, hípica, restaurant—, i des del 1966 un cinturó viari n’ha accentuat l’esmorteïda accessibilitat.
Un pla especial del 1985-86, escassament aplicat, en va plantejar la recuperació amb la creació d’eixos per a vianants, l’eliminació d’opacitats concessionals, l’ampliació de les zones assolellades, la connexió amb el nord sobre el riu, etc. Els debats respecte als nous usos i la revitalització perduren el 2008.
L’any 1996, la pressió dels comerciants per ubicar-hi àmplies zones d’aparcament va mediatitzar el projecte de vialitat, accessibilitat i espais perifèrics. A la perifèria trobem el palau firal (Llist. & Monts.,1987-89), part d’un ambiciós projecte amb auditori i palau de congressos —finalment guanyat per Bosch i Tarrús—, un gràcil edicle turístic (J. Bosch, 1964) i l’orgànic local Rosaleda (1963), de Masramon, Negre, Duixans i Masgrau.
Conjunt Parc de la Devesa