Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

  • Parc Samà

Memòria

Situat als afores de Cambrils, camí de Montbrió del Camp va ser projectat per Josep Fontserè i Mestre l’any 1881. Va ser encarregat i promogut per Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao. Es tracta d’un jardí botànic clos, d’unes 14 hectàrees, d’estil romàntic. És una de les últimes i més importants mostres d’aquest estil a Catalunya. El gust i el traç per recrear lo exòtic, són l’eix vertebrador del projecte. El parc comença sent el jardí de la casa, aquesta recreació d’un paisatge exòtic amb aires romàntics porta associada la construcció de diferents recintes per tal d’allotjar animals, portats d’arreu del món, per tal de constituir el zoològic privat del marquès. Actualment, la presència d’animals és quasi anecdòtica; tot i que les construccions de rocalla, simulant coves i grutes naturals, encara es conserven. La morfologia i ordenació del parc es basa en la generació d’uns eixos principals, envoltats de plantacions simètriques i ortogonals (de plataners, palmeres, oliveres i ametllers entre d’altres), que envolten la casa. A mesura que ens n’allunyem aquests eixos, es converteixen en camins, amb formes més orgàniques i sinuoses, adaptant-se a la topografia, i multiplicant les possibilitats de recorregut. Les plantacions regulars es van desfent i integrant en agrupacions, franges i clars tal i com si ens trobéssim en mig del bosc. Construccions com la torre-mirador, la font-sortidor, el llac i la glorieta, o el canal i la cascada, van generant diferents escenografies que recreen els diferents paisatges i ambients del jardí.

Autor: Lluís Andreu Sotelo

Autors

Sobre el mapa