Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El barri del Poblenou es part de l’expansió industrial de Barcelona, que s’inicia a finals del s.XIX i es desenvolupa al voltant de la línea de ferrocarril que unia Barcelona i Mataró.
Els terrenys, formats per material d’enderroc, eren ocupats per l’estació de mercaderies, les vies de tren, edificacions marginals, camps de jocs i diversos elements del sistema general d’infraestructures de la ciutat .
L’actuació cerca l’articulació sobre aquests espais residents d’un conjunt d’espais públics i equipaments esportius i culturals, com el Pavelló de la Mar Bella, una pista d’atletisme i una base nàutica que ocupen la zona existent entre el cementiri, el nucli original del barri i la platja de la Mar Bella.
El pla d’ordenació del front marítim preveu dos sectors, Vila Olímpica i Parc de Mar, en els quals la relació entre façana urbana, tronc i laterals del cinturó litoral, espais verds i equipaments públics és diferent.
El complex esportiu i de lleure del Poblenou és el punt de trobada entre ambdós sectors.
La transició entre el barri i la platja, la continuïtat entre el passeig marítim de la vila Olímpica i el de la Mar Bella, el paisatge propi de zones anàlogues d’altres indrets del litoral, la vegetació autòctona i la recuperació de l’antiga extensió de vies de ferrocarril i el record industrial del ferrocarril i del vaixell. Aquests són els temes que marquen l’origen del projecte.
El parc es configura mitjançant una seqüència de dunes que queda fixada per el bosc de pins i que des de la platja de la Mar Bella s’extén cap al barri.
A l’interior del bosc apareixen masses d’arbusts. Perimetralment, arbres de ribera creen els límits visuals del parc. L’estructura dels recorreguts de vianants és una malla formada per la projecció dels carrers del Poblenou cap a la platja i per uns camins curvilinis que creuen el parc longitudinalment. L’antiga extensió de vies de tren suporta les activitats d’ús intensiu a la vegada que estableix la connexió entre el Poblenou i la Vila Olímpica.

Autor: Xavier Vendrell i Sala, Manuel Ruisánchez i Capelastegui

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Parc de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Parc de la Mar Bella

    El barri del Poblenou es part de l’expansió industrial de Barcelona, que s’inicia a finals del s.XIX i es desenvolupa al voltant de la línea de ferrocarril que unia Barcelona i Mataró. Els terrenys, formats per material d’enderroc, eren ocupats per l’estació de mercaderies, les vies de tren, edificacions marginals, camps de jocs i diversos elements del sistema general d’infraestructures de la ciutat . L’actuació cerca l’articulació sobre aquests espais residents d’un conjunt d’espais públics i equipaments esportius i culturals, com el Pavelló de la Mar Bella, una pista d’atletisme i una base nàutica que ocupen la zona existent entre el cementiri, el nucli original del barri i la platja de la Mar Bella. El pla d’ordenació del front marítim preveu dos sectors, Vila Olímpica i Parc de Mar, en els quals la relació entre façana urbana, tronc i laterals del cinturó litoral, espais verds i equipaments públics és diferent. El complex esportiu i de lleure del Poblenou és el punt de trobada entre ambdós sectors. La transició entre el barri i la platja, la continuïtat entre el passeig marítim de la vila Olímpica i el de la Mar Bella, el paisatge propi de zones anàlogues d’altres indrets del litoral, la vegetació autòctona i la recuperació de l’antiga extensió de vies de ferrocarril i el record industrial del ferrocarril i del vaixell. Aquests són els temes que marquen l’origen del projecte. El parc es configura mitjançant una seqüència de dunes que queda fixada per el bosc de pins i que des de la platja de la Mar Bella s’extén cap al barri. A l’interior del bosc apareixen masses d’arbusts. Perimetralment, arbres de ribera creen els límits visuals del parc. L’estructura dels recorreguts de vianants és una malla formada per la projecció dels carrers del Poblenou cap a la platja i per uns camins curvilinis que creuen el parc longitudinalment. L’antiga extensió de vies de tren suporta les activitats d’ús intensiu a la vegada que estableix la connexió entre el Poblenou i la Vila Olímpica.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Públics