Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (12)
-
Parc de la Mar Bella
Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala
El barri del Poblenou es part de l’expansió industrial de Barcelona, que s’inicia a finals del s.XIX i es desenvolupa al voltant de la línea de ferrocarril que unia Barcelona i Mataró. Els terrenys, formats per material d’enderroc, eren ocupats per l’estació de mercaderies, les vies de tren, edificacions marginals, camps de jocs i diversos elements del sistema general d’infraestructures de la ciutat . L’actuació cerca l’articulació sobre aquests espais residents d’un conjunt d’espais públics i equipaments esportius i culturals, com el Pavelló de la Mar Bella, una pista d’atletisme i una base nàutica que ocupen la zona existent entre el cementiri, el nucli original del barri i la platja de la Mar Bella. El pla d’ordenació del front marítim preveu dos sectors, Vila Olímpica i Parc de Mar, en els quals la relació entre façana urbana, tronc i laterals del cinturó litoral, espais verds i equipaments públics és diferent. El complex esportiu i de lleure del Poblenou és el punt de trobada entre ambdós sectors. La transició entre el barri i la platja, la continuïtat entre el passeig marítim de la vila Olímpica i el de la Mar Bella, el paisatge propi de zones anàlogues d’altres indrets del litoral, la vegetació autòctona i la recuperació de l’antiga extensió de vies de ferrocarril i el record industrial del ferrocarril i del vaixell. Aquests són els temes que marquen l’origen del projecte. El parc es configura mitjançant una seqüència de dunes que queda fixada per el bosc de pins i que des de la platja de la Mar Bella s’extén cap al barri. A l’interior del bosc apareixen masses d’arbusts. Perimetralment, arbres de ribera creen els límits visuals del parc. L’estructura dels recorreguts de vianants és una malla formada per la projecció dels carrers del Poblenou cap a la platja i per uns camins curvilinis que creuen el parc longitudinalment. L’antiga extensió de vies de tren suporta les activitats d’ús intensiu a la vegada que estableix la connexió entre el Poblenou i la Vila Olímpica. -
Complex Esportiu de la Mar Bella
Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala
El pavelló de la Marbella havia d’ésser una construcció aïllada a l’extrem nord del parc del Poblenou, amb la que iniciar la sèrie d’equipaments i instal•lacions que en el futur haurien de configurar el sector del front marítim de la ciutat, denominat Parc del Mar. La instal•lació, inicialment utilitzada com a seu de les competicions de Badmington dels JJOO de 1992, havia de tenir un aforament de 4000 espectadors; posteriorment es convertirà en un centre esportiu i cultural, compost per 4 pistes poliesportives, seients per 1000 espectadors, vestidors i serveis, tant propis com per la pista d’atletisme annexa, biblioteca, sala de conferències, sala d’exposicions i dependències de l’Arxiu històric del Poblenou. L’ edifici es configura mitjançant un volum principal que cobreix la sala poliesportiva i la zona de públic, i un basament perimetral on es desenvolupa el centre cultural i els espais de serveis complementaris. El basament queda parcialment soterrat respecte al terreny circumdant, de manera que una part de la superfície edificada no es fa aparenta, i es redueix l’alçada visible de l’edifici. El volum principal es resol mitjançant la successió cada 3.75 metres d’uns diafragmes o quadernes de 50 metres de llum, formats per jàsseres metàl•liques i pantalles de formigó, que es cobreixen amb una coberta invertida lleugera. Els espais entre pantalles es tanquen amb plans de vidre practicable en la part inferior i amb plans de planxes metàl•liques perforades en l’exterior, deixant lliure una alçada de 2.50 metres respecte al basament, per impedir l’entrada directa de llum solar i permetre diferents graus de transparencia. Les pantalles traspassen el basament creant patis de’ il•luminació i ventilació pels espais interiors. En el del sud-oest, junt a la pista d’atletisme, se situa l’accés principal a l’edifici. Les dues primeres crugies es dediquen al vestíbul general de públic, a l’àrea d’administració i als accessos de les diferents parts de l’edifici. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Urbans
Base Nàutica de la Mar BellaPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicComplex Esportiu de la Mar BellaPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais UrbansParc de la Mar BellaEscola Riumar
Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala
Des del començament ens impressionà el lloc. Travessarem extensions de camps d'arròs sempre canviants (tot terra, aigua, espigues, cel) per arribar a un conglomerat de construccions aïllades, petits volums de material senzill, al mig d'horts i camps. Entrarem dins d'un teixit sense alineacions ni formes urbanes precises, dominat per visions fragmentades i espais intersticials, on usos i elements diversos coexistien (habitatges, granges, pèrgoles, horts, coberts, canals, edificis industrials, camins, arbres...). Vàrem decidir que l'escola havia de formar part de tot això. Començaríem per esmicolar el programa donat (que s'estructura segons nivells escolars i activitats) per sobre del lloc. El projecte està format per edificacions i pavellons d'una planta, independents entre si, que en alguns casos es connecten a través d'una pèrgola. Les peces s'estructuren a través de patis o espais intersticials i s'orienten principalment a Sud -Est i Sud. Els quatre pavellons escolars s'ordenen al voltant del pati d'accessos, alliberant entre ells espais pensats com aules exteriors. Les peces que es situen junt al carrer agafen alineacions que semblen capritxoses i que responen a la dels seus homònims a l'altre costat de la calçada. Els aularis son elements iteratius i tenen una estructura constant de formigó i lloses prefabricades. Els materials emprats en els exteriors volen aconseguir una bona durabilitat i fàcil manteniment i els colors i textures són anàlegs als que es troben al voltant. La relació entre l'aula i el pati no s'estableix a través de finestres, per això el projecte proposa un gran tancament de formigó prefabricat amb vidre laminat que permet una gran transparència, a la vegada, degut al dimensionat dels montants , crea una certa privacitat des de l'exterior. El projecte proposa un porxo al final de cada bloc d'aules pensat per les possibles ampliacions que siguin necessàries, sense que aquestes afectin a l'estructura del conjunt.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsEscola RiumarCaserna de la Guàrdia Urbana
DataAE, Claudi Aguiló Aran, Xavier Vendrell i Sala
El projecte és la reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut mental de la Santa Creu (1886-1910). Atès l’interès patrimonial de l’edificació, el projecte rehabilita l’espai en planta baixa i planteja una ampliació programàtica mitjançant una edificació soterrada al pati exterior. Malgrat el soterrament, es conserva, per raons patrimonials, l’antiga sala d’autòpsies de planta hexagonal situada al centre del pati. El soterrament redueix l’impacte visual que implicaria una ampliació programàtica convencional ocupant l’espai del pati exterior amb una nova edificació i dota la nova plaça d’una condició d’espai públic.Rehabilitació del Parc de Joan Oliver
DataAE, Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo Ollé, Xavier Vendrell i Sala
El projecte inclou la rehabilitació del parc de Joan Oliver i de dues zones annexes per millorar-ne la integració al municipi. La reforma del parc es compon de dos vessants i d’una esplanada central. El primer vessant té un pendent moderat i ha estat dissenyat com una zona de descans on es planta gespa. El segon vessant, a la banda oposada, es defineix com el de més pendent, on es proposen uns passos envoltats de plantes arbustives altes que recullen visualment l’espai central del parc respecte als cotxes del carrer.39 habitatges socials a Turó del Sastre
DataAE, Xavier Vendrell Studio, Claudi Aguiló Aran, Pau Cornellana, Albert Domingo Ollé, Ileana Manea, Andrea Rodríguez, Xavier Vendrell i Sala
El proyecto aprovecha la condición periurbana del terreno y la diferencia de altura de 18 m entre las calles para dividir el edificio y dotar a los tres nuevos volúmenes de galerías, introduciendo espacio verde entre ellos para mejorar sus vistas, la exposición al sol y la ventilación cruzada. Para reducir los movimientos de tierra en un terreno con varios estratos rocosos, el proyecto propone un edificio superior con un voladizo de 4,20 m que minimiza los cimientos.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Ciutat i PaisatgeRehabilitació del Parc de Joan OliverBibliografia (28)
Societats