Intro

Sobre el projecte

Utilitza el mapa per navegar de manera intuïtiva pel territori, tot aplicant múltiples filtres de cerca. Una eina essencial per abastar ràpidament la distribució geogràfica de les obres, molt útil en desplaçaments i viatges.

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Xavier Vendrell i Sala

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Parc de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Parc de la Mar Bella

    El barri del Poblenou es part de l’expansió industrial de Barcelona, que s’inicia a finals del s.XIX i es desenvolupa al voltant de la línea de ferrocarril que unia Barcelona i Mataró. Els terrenys, formats per material d’enderroc, eren ocupats per l’estació de mercaderies, les vies de tren, edificacions marginals, camps de jocs i diversos elements del sistema general d’infraestructures de la ciutat . L’actuació cerca l’articulació sobre aquests espais residents d’un conjunt d’espais públics i equipaments esportius i culturals, com el Pavelló de la Mar Bella, una pista d’atletisme i una base nàutica que ocupen la zona existent entre el cementiri, el nucli original del barri i la platja de la Mar Bella. El pla d’ordenació del front marítim preveu dos sectors, Vila Olímpica i Parc de Mar, en els quals la relació entre façana urbana, tronc i laterals del cinturó litoral, espais verds i equipaments públics és diferent. El complex esportiu i de lleure del Poblenou és el punt de trobada entre ambdós sectors. La transició entre el barri i la platja, la continuïtat entre el passeig marítim de la vila Olímpica i el de la Mar Bella, el paisatge propi de zones anàlogues d’altres indrets del litoral, la vegetació autòctona i la recuperació de l’antiga extensió de vies de ferrocarril i el record industrial del ferrocarril i del vaixell. Aquests són els temes que marquen l’origen del projecte. El parc es configura mitjançant una seqüència de dunes que queda fixada per el bosc de pins i que des de la platja de la Mar Bella s’extén cap al barri. A l’interior del bosc apareixen masses d’arbusts. Perimetralment, arbres de ribera creen els límits visuals del parc. L’estructura dels recorreguts de vianants és una malla formada per la projecció dels carrers del Poblenou cap a la platja i per uns camins curvilinis que creuen el parc longitudinalment. L’antiga extensió de vies de tren suporta les activitats d’ús intensiu a la vegada que estableix la connexió entre el Poblenou i la Vila Olímpica.
  2. Complex Esportiu de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Complex Esportiu de la Mar Bella

    El pavelló de la Marbella havia d’ésser una construcció aïllada a l’extrem nord del parc del Poblenou, amb la que iniciar la sèrie d’equipaments i instal•lacions que en el futur haurien de configurar el sector del front marítim de la ciutat, denominat Parc del Mar. La instal•lació, inicialment utilitzada com a seu de les competicions de Badmington dels JJOO de 1992, havia de tenir un aforament de 4000 espectadors; posteriorment es convertirà en un centre esportiu i cultural, compost per 4 pistes poliesportives, seients per 1000 espectadors, vestidors i serveis, tant propis com per la pista d’atletisme annexa, biblioteca, sala de conferències, sala d’exposicions i dependències de l’Arxiu històric del Poblenou. L’ edifici es configura mitjançant un volum principal que cobreix la sala poliesportiva i la zona de públic, i un basament perimetral on es desenvolupa el centre cultural i els espais de serveis complementaris. El basament queda parcialment soterrat respecte al terreny circumdant, de manera que una part de la superfície edificada no es fa aparenta, i es redueix l’alçada visible de l’edifici. El volum principal es resol mitjançant la successió cada 3.75 metres d’uns diafragmes o quadernes de 50 metres de llum, formats per jàsseres metàl•liques i pantalles de formigó, que es cobreixen amb una coberta invertida lleugera. Els espais entre pantalles es tanquen amb plans de vidre practicable en la part inferior i amb plans de planxes metàl•liques perforades en l’exterior, deixant lliure una alçada de 2.50 metres respecte al basament, per impedir l’entrada directa de llum solar i permetre diferents graus de transparencia. Les pantalles traspassen el basament creant patis de’ il•luminació i ventilació pels espais interiors. En el del sud-oest, junt a la pista d’atletisme, se situa l’accés principal a l’edifici. Les dues primeres crugies es dediquen al vestíbul general de públic, a l’àrea d’administració i als accessos de les diferents parts de l’edifici.
  3. Base Nàutica de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Base Nàutica de la Mar Bella

  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Complex Esportiu de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Públics

    Premi FAD

    Parc de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

  6. Escola Riumar

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Escola Riumar

    Des del començament ens impressionà el lloc. Travessarem extensions de camps d'arròs sempre canviants (tot terra, aigua, espigues, cel) per arribar a un conglomerat de construccions aïllades, petits volums de material senzill, al mig d'horts i camps. Entrarem dins d'un teixit sense alineacions ni formes urbanes precises, dominat per visions fragmentades i espais intersticials, on usos i elements diversos coexistien (habitatges, granges, pèrgoles, horts, coberts, canals, edificis industrials, camins, arbres...). Vàrem decidir que l'escola havia de formar part de tot això. Començaríem per esmicolar el programa donat (que s'estructura segons nivells escolars i activitats) per sobre del lloc. El projecte està format per edificacions i pavellons d'una planta, independents entre si, que en alguns casos es connecten a través d'una pèrgola. Les peces s'estructuren a través de patis o espais intersticials i s'orienten principalment a Sud -Est i Sud. Els quatre pavellons escolars s'ordenen al voltant del pati d'accessos, alliberant entre ells espais pensats com aules exteriors. Les peces que es situen junt al carrer agafen alineacions que semblen capritxoses i que responen a la dels seus homònims a l'altre costat de la calçada. Els aularis son elements iteratius i tenen una estructura constant de formigó i lloses prefabricades. Els materials emprats en els exteriors volen aconseguir una bona durabilitat i fàcil manteniment i els colors i textures són anàlegs als que es troben al voltant. La relació entre l'aula i el pati no s'estableix a través de finestres, per això el projecte proposa un gran tancament de formigó prefabricat amb vidre laminat que permet una gran transparència, a la vegada, degut al dimensionat dels montants , crea una certa privacitat des de l'exterior. El projecte proposa un porxo al final de cada bloc d'aules pensat per les possibles ampliacions que siguin necessàries, sense que aquestes afectin a l'estructura del conjunt.
  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Riumar

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

  8. Caserna de la Guàrdia Urbana

    DataAE, Xavier Vendrell Studio, Claudi Aguiló i Aran, Xavier Vendrell i Sala

    Caserna de la Guàrdia Urbana

    El projecte és la reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut mental de la Santa Creu (1886-1910) Atès l’interès patrimonial de l’edificació, el projecte rehabilita l’espai en planta baixa i planteja una ampliació programàtica mitjançant una edificació soterrada al pati exterior. Malgrat el soterrament, es conserva, per raons patrimonials, l’antiga sala d’autòpsies de planta hexagonal situada al centre del pati. El soterrament redueix l’impacte visual que implicaria una ampliació programàtica convencional ocupant l’espai del pati exterior amb una nova edificació i dota la nova plaça d’una condició d’espai públic.
  9. Rehabilitació del Parc de Joan Oliver

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Xavier Vendrell i Sala

    Rehabilitació del Parc de Joan Oliver

    El projecte inclou la rehabilitació del parc de Joan Oliver i de dues zones annexes per millorar-ne la integració al municipi. La reforma del parc es compon de dos vessants i d’una esplanada central. El primer vessant té un pendent moderat i ha estat dissenyat com una zona de descans on es planta gespa. El segon vessant, a la banda oposada, es defineix com el de més pendent, on es proposen uns passos envoltats de plantes arbustives altes que recullen visualment l’espai central del parc respecte als cotxes del carrer.
  10. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Rehabilitació del Parc de Joan Oliver

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Xavier Vendrell i Sala

Bibliografia

Societats