Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

  • Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron

Memòria

Parc de la Vall d'Hebron En essència i en termes generals, s'ha permès experimentar un projecte sobre l'espai obert, més que no pas sobre l'espai lliure. L'espai disponible de la ciutat actual és l'espai tensionat per excel•lència. Mai no és lliure. En termes de forma perquè es tracta d'un buit urbà, un buit enmig de coses irresoltes que han impossibilitat l'ocupació. En termes d'ús perquè a la ciutat ja no existeix l'espai lliure per a la contemplació. S'hi actua sempre: es corre, es patina o es balla. Mai no es mira, es passa. El nou espai concebut és una estructura de lleis tancades i de formes obertes. No pretén ser una obra acabada. La ciutat, ara, no és mai una composició. Està influït, si es vol, de l'art Pop. Però de manera més decantada que els objectes d'Oldenburg que conté: ho està pel que fa a la manipulació d'escales i l'ús del signe. S'aproxima a una lectura de la ciutat que passa per Poe, Baudelaire, Benjamin o l'expressionisme alemany, pel fet de sentir i crear la ciutat com a cosa terrible; cercant la seva bellesa terrible.

Autor: Eduard Bru i Bistuer

Autors

Sobre el mapa