Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El intercanviador de la Trinitat és una infraestructura viària complexa situada al nord-est de Barcelona, en un antic meandre del riu Besòs, al costat del barri de la Trinitat. En ell coincideixen la Ronda de Dalt, la Ronda Litoral i tres autopistes: la C-58, la C-33 y la B-20. Es també confrontant amb el Passeig de Santa Coloma i amb el barri de la Trinitat situat aproximadament dotze metres per sobre de la llera del meandre. La complexitat del traçat viari dóna lloc a una superposició d’estructures, passos a diferents nivells i túnels de fins a quinze metres de desnivell entre elles en alguns punts.
L’objectiu bàsic era ordenar, urbanitzar i dotar de contingut públic, els espais lliures resultants de la construcció del intercanviador, així como relacionar aquests amb el nucli consolidat del barri de la Trinitat, amb els barris adjacents (Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu del Palomar, La Sagrera etc.) a través del Passeig de Santa Coloma i amb la resta de la ciutat, per mitjà d’una estació del Metro de nova creació.
La nostra feina es va basar en una consideració general sobre l’entorn que va permetre entendre el tractament del nus i dels enllaços amb la autopista, no com una suma de solucions diverses, sinó des de l’òptica d’una única unitat de projecte, on la vegetació, la hidràulica, la topografia, equipaments i espais públics es governen des d’una única idea de traçat.
De tots els espais lliures resultants del traçat del intercanviador, sense cap mena de dubte el més gran i interès era el cercle central. D’uns 300 metros de diàmetre, limitat en el seu costat sud per el traçat del tren, el Parc de la Trinitat es situa pràcticament a la cota natural del meandre.
El projecte assumeix com a objectiu propi facilitar els accessos a l’interior del parc des del barri, per mitjà d’una plaça d’accés, des de l’entorn, mitjançant una connexió per sota les infraestructures amb el passeig de Santa Coloma i des de l’àrea metropolitana, per mitjà de la inserció en el seu interior d’una estació de Metro que al mateix temps connecta amb sistemes mecànics els diferents nivells topogràfics. Buscant de la mateixa manera; disminuir el impacte tant visual como acústic dels nous vials sobre el barri i sobre el propi parc, així com, complir un extens programa d’equipaments i serveis dotadors reclamats per els veïns.
La geometria del intercanviador es converteix en el instrument de traçat del projecte a partir del qual es desenvolupen tots els àmbits del programa: aparcament, equipaments esportius, passeig, amfiteatre, estanc, camins i arbredes.
Les espècies utilitzades a les plantacions són les característiques del paisatge agrari a l’entorn més immediat: barreres de xiprers a l’Empordà, deveses de pollancres i plàtans de Girona, trames d’oliveres a Tarragona o fruiters muntats sobre estructures metàl·liques de Lleida. L’ús de la vegetació com a mitjà per modificar la escala del lloc es reforça mitjançant una topografia centrada en un únic efecte formal: un turó amb forma de casc esfèric que puja des de la cota més baixa del terreny fins gairebé arribar a l’altura de les autopistes. Les alineacions vegetals que segueixen el marge del riu entren al parc i remunten el turó, accentuant la seva topografia.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Parc del Nus de la Trinitat
Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
El intercanviador de la Trinitat és una infraestructura viària complexa situada al nord-est de Barcelona, en un antic meandre del riu Besòs, al costat del barri de la Trinitat. En ell coincideixen la Ronda de Dalt, la Ronda Litoral i tres autopistes: la C-58, la C-33 y la B-20. Es també confrontant amb el Passeig de Santa Coloma i amb el barri de la Trinitat situat aproximadament dotze metres per sobre de la llera del meandre. La complexitat del traçat viari dóna lloc a una superposició d’estructures, passos a diferents nivells i túnels de fins a quinze metres de desnivell entre elles en alguns punts. L’objectiu bàsic era ordenar, urbanitzar i dotar de contingut públic, els espais lliures resultants de la construcció del intercanviador, així como relacionar aquests amb el nucli consolidat del barri de la Trinitat, amb els barris adjacents (Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu del Palomar, La Sagrera etc.) a través del Passeig de Santa Coloma i amb la resta de la ciutat, per mitjà d’una estació del Metro de nova creació. La nostra feina es va basar en una consideració general sobre l’entorn que va permetre entendre el tractament del nus i dels enllaços amb la autopista, no com una suma de solucions diverses, sinó des de l’òptica d’una única unitat de projecte, on la vegetació, la hidràulica, la topografia, equipaments i espais públics es governen des d’una única idea de traçat. De tots els espais lliures resultants del traçat del intercanviador, sense cap mena de dubte el més gran i interès era el cercle central. D’uns 300 metros de diàmetre, limitat en el seu costat sud per el traçat del tren, el Parc de la Trinitat es situa pràcticament a la cota natural del meandre. El projecte assumeix com a objectiu propi facilitar els accessos a l’interior del parc des del barri, per mitjà d’una plaça d’accés, des de l’entorn, mitjançant una connexió per sota les infraestructures amb el passeig de Santa Coloma i des de l’àrea metropolitana, per mitjà de la inserció en el seu interior d’una estació de Metro que al mateix temps connecta amb sistemes mecànics els diferents nivells topogràfics. Buscant de la mateixa manera; disminuir el impacte tant visual como acústic dels nous vials sobre el barri i sobre el propi parc, així com, complir un extens programa d’equipaments i serveis dotadors reclamats per els veïns. La geometria del intercanviador es converteix en el instrument de traçat del projecte a partir del qual es desenvolupen tots els àmbits del programa: aparcament, equipaments esportius, passeig, amfiteatre, estanc, camins i arbredes. Les espècies utilitzades a les plantacions són les característiques del paisatge agrari a l’entorn més immediat: barreres de xiprers a l’Empordà, deveses de pollancres i plàtans de Girona, trames d’oliveres a Tarragona o fruiters muntats sobre estructures metàl·liques de Lleida. L’ús de la vegetació com a mitjà per modificar la escala del lloc es reforça mitjançant una topografia centrada en un únic efecte formal: un turó amb forma de casc esfèric que puja des de la cota més baixa del terreny fins gairebé arribar a l’altura de les autopistes. Les alineacions vegetals que segueixen el marge del riu entren al parc i remunten el turó, accentuant la seva topografia. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Espais ExteriorsParc del Nus de la TrinitatBatlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran