Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

  • Intervencions al Park Güell

Memòria

Restauración de la Sala Hipóstila, la plaza y el banco perimetral.

El Park Güell fue una operación inmobiliaria de 60 casas para la burguesía barcelonesa que fracasó y que en el año 1922 el ayuntamiento compró y lo convirtió en parque público.

El parque nunca ha visto cambiar su arquitectura. Apenas, desde los años veinte, algunas reparaciones y retoques puntuales. La vegetación sí ha cambiado y crecido y ya no se ofrece a la vista aquella imagen rala y pedregosa de pendientes y barrancos; vegetación inmóvil y permanente, podada en piedra. Un jardín arquitectónico y abstracto; naturaleza rocosa, montaña pelada esculpida, cantera de vegetación pétrea.

La Sala Hipóstila es un templo a la griega de capiteles dóricos exagerados con un techo abollado de cupulitas y que soporta una plaza de tierra con un ribete-banco ondulado; una cenefa de acroteras de crestas de olas con crustáceos incrustados que aproximan el mar del horizonte a la montaña pelada.

Obras de restauración de la Sala Hipóstila y de la plaza.

Reparación de los elementos estructurales en mal estado; impermeabilización de la cubierta, y construcción de un sistema de desagüe eficaz; reconstrucción de revestimientos de piedra artificial de fustes de columnas, capiteles y arquitrabe; sustitución de azulejos de dinteles, cúpulas y banco perimetral.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

El parc mai no ha vist canviar la seva arquitectura. Tot just, des dels anys vint, algunes reparacions i retocs puntuals. La vegetació si ha canviat. Tant els arbres com els arbustos han crescut i ja no s’ofereix a la vista aquella imatge pedregosa de pendents i barrancs. Però el que més ha canviat han estat els visitants. Ara ja no creuen estar davant d’una capriciosa extravagància, sino davant d’una obra de culte, reverent, gairebé d’àmbit religiós.

La vegetació immòvil i permanent, podada en pedra. Un jardí arquitectònic i abstracte.
Visió de la natura rocosa: muntanya pelada, escolpida, cantera de vegetació pètria.
Avui veiem el parc com un bosc amb edificis, amb recorreguts elevats sobre naus pseudogòtiques. Però ahir el paisatge era un jardí de roques, una vegetació escolpida a mall i cisell.

Sala Hipòstila
Les columnes puntuals amb capitells exagerats que suporten una superfície abonyegada que no la correspondria... com un temple grec o un temple egipci.
Un ‘toro’ de superfície de terra, un ‘plateau’ apuntalat, flotant en el mar, amb una cinta de colors, un rivet ondulat, una senefa, una diadema, una ‘puntilla’, una còfia... serpentejant al vent.
Quan es mira invertida, cap per vall, es veu la coberta com en un fons de mar sorrenc, velat per espirals ondulants de tonalitats blanques, amb extranys crustacis arribats del vuitè dia de la creació, o els seus restes calcaris, paràsits policromats, que ocupen el lloc près als capitells. Les cúpules interiors marquen el comàs blanc i regular de l’onatge.

El banc
La ruptura (amb pintura de ceràmiques) d’un arquitrau és un ornament vegetal d’acròteres, flors l’ordre de les quals, vist d’escorç és un motlle desordenat. Les rajoles, les casualitats (quantes ganes teniem de posar-hi la mà i inventar; no vam poder no havíem).
És molt extrany, i per això curiós, un temple gairebé literalment clàssic amb sanefa de punt de creu com una onada de rajoles d’algues, coralls, amb reflexs de cristalls com les crestes de les ones.
El món del mar que es divisa des de lluny, que s’ha aproximat a la muntanya en un onatge colorejat.

-

El projecte proposa la restauració dels elements estructurals en mal estat, la impermeabilització de la coberta, la construcció d’un sistema de desguàs eficaç i la restauració dels revestiments de rajola de dintells, cúpula i banc perimetral.

Elements estructurals
El projecte de restauració proposa refer el dintell suprimint la part inferior del mateix, on s’allotjaven els fleixs, mantenir la part superior composta de diverses capes de rasilla de geometria lleugerament arquejada per a resistir millor els esforços de compressió i refer les armadures mitjançant barres d’acer protegits per un bany de resines. Les armadures s’ancoren als capitells mitjançant els seu formigonat amb morters especials sense retracció que assegurin l’ausència d’esforços que puguin danyar la fàbrica existent.
Les cúpules es congrenyen en la seva arrencada per a assegurar la seva rigidesa, aïllant el seu perímetre de la llinda mitjançant una junta de dilatació que garanteixi la independència dels elements.

Impermeabilització
Es projecta una impermeabilització total de la coberta mitjançant capa de tela de PVC, prèvia a la qual i directament sobre les superfícies de cúpules i dintells, s’ha extès un recobriment de ‘polibreal’ que actuarà de barrera impermeable a les possibles condensacions que puguin originar la massa de replè lleuger d’arlita expandida situada entre la tela de PVC i les fàbriques de coberta.

Sistemes de desguàs
Es restitueix el sistema de desguàs original, malgrat millorat amb la incorporació de tubs en l’interior de les columnes. Es projecta a més una reixa de desguàs de superfície en el punt més baix de la plaça, que actuarà com un sobreeixidor en cas que una pluja torrencial pugui acumular aigua en la superfície.

Revestiment ceràmic de dintells, cúpules i banc perimetral
Aquesta fou la intervenció més delicada i difícil.
El banc perimetral és la peça més valuosa del parc i, alhora, la que pateix amb més intensitat l’ús i les inclemències del clima.
El seu estat abans de la nostra intervenció era molt precari.
Els anteriors restauradors optaren per col·locar més peces ceràmiques de color neutre, blanc, blau, verd... davant la impossibilitat de reproduir les peces originals de Josep Maria Jujol.

Com és conegut, tota la ceràmica col·locada al Park Güell provenia d’un abocador d’una indústria que la descartava per defectuosa, degut al color o a les dimensions, etc.
Com a conseqüència d’aquest fet, la coloració que presenten les rajoles que podriem anomenar blancs, és molt diversa; doncs el blanc no existeix, són tons verds, blaus, salmons, violacis, etc. Vam poder discernir fins a 37 tons diferents de blanc en el trencadís de cúpules i dintells, els mateixos que en origen debien tenir els blancs del banc perimetral.
Es donà així la paradoxa d’haver de fabricar fins a 37 tonalitats de blanc idèntiques a les originals per a substituir unes rajoles que procedien d’un abocador, descartades per inservibles.
Per a obtenir el tamany i la seva degradació en la col·locació, es varen fer uns motlles d’escaiola d’un dels pocs dintells que restaven originals per a tenir una maqueta a tamany real del trencadís.
Els operaris passaren molts dies practicant en la col·locació del trencadís per a obtenir uns resultats satisfactoris i moltes proves de revestiments per a donar-los per definitius.
Hem d’agrair-los la complicitat, l’entusiasme i la paciència dej cap d’obra i de l’encarregat general de l’empresa Agroman (Luís García Guillén i Francisco Lamenca) que no dubtaren en posar els mitjans necessaris per a obtenir el millor resultat possible.

Banc perimetral
Vam decidir substituir tot el revestiment de color blanc, molt deteriorat i reparat en gran mesura en actuacions anteriors.
El revestiment de trencadís blanc, havia d’actuar com a fons neutre, que un cop completat posava en valor el trencadís original de color, del qual només es substituien les peces en mal estat que per ser dibuixos estàndard i insustrials vam poder fabricar-los de nou amb els motlles originals obtinguts als museus d’Onda.
Un altre objectiu important fou el de restituir la imatge original del banc en el seu cordó lumbar i coronament del respatller.
Es sustituiren les peces rectangulars de color neutre que havien col·locat en restauracions anteriors, deixant les peces originals de Jujol que tenien una altra geometria, en estar tallades a 45º.
La nostra intenció fou unificar la geometria de les peces amb les originals, així com la entonació dels colors amb què estaven esmaltades. No reproduïr, quelcom impossible, els dibuixos i grafiats de Jujol. D’aquí que les peces lliurement executades pel ceramista Toni Cumella, intentin harmonitzar en color i geometria de la peça i totes elles estan grabades amb la data de l’’any en què es realitzaren, 1992.
Aquestes peces també es fabricaren amb gres pels motius ja explicats.
Les esquerdes existents en el banc, deuen actuar com a juntes de dilatació pel què la seva reparació es realitzà executant el revestiment de trencadís amb un material d’adherència elàstic que absorbís les deformacions de l’estructura.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Park Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Park Güell

    El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.
  2. Intervencions al Park Güell

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Intervencions al Park Güell

    Restauración de la Sala Hipóstila, la plaza y el banco perimetral. El Park Güell fue una operación inmobiliaria de 60 casas para la burguesía barcelonesa que fracasó y que en el año 1922 el ayuntamiento compró y lo convirtió en parque público. El parque nunca ha visto cambiar su arquitectura. Apenas, desde los años veinte, algunas reparaciones y retoques puntuales. La vegetación sí ha cambiado y crecido y ya no se ofrece a la vista aquella imagen rala y pedregosa de pendientes y barrancos; vegetación inmóvil y permanente, podada en piedra. Un jardín arquitectónico y abstracto; naturaleza rocosa, montaña pelada esculpida, cantera de vegetación pétrea. La Sala Hipóstila es un templo a la griega de capiteles dóricos exagerados con un techo abollado de cupulitas y que soporta una plaza de tierra con un ribete-banco ondulado; una cenefa de acroteras de crestas de olas con crustáceos incrustados que aproximan el mar del horizonte a la montaña pelada. Obras de restauración de la Sala Hipóstila y de la plaza. Reparación de los elementos estructurales en mal estado; impermeabilización de la cubierta, y construcción de un sistema de desagüe eficaz; reconstrucción de revestimientos de piedra artificial de fustes de columnas, capiteles y arquitrabe; sustitución de azulejos de dinteles, cúpulas y banco perimetral.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
  4. Premio Década

    Guardonat / Premiat

Obres Relacionades

Conjunt Park Güell