COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Títol d'arquitecte el 1953.
Va ser alumne d’en Josep Maria Jujol i va treballar per un llarg període de temps a l’estudi d’en José Antonio Coderch.
Durant la seva trajectòria professional també va exercir com a professor de l’escola Eina de disseny industrial a Barcelona (1967). El 1977 va obtenir la càtedra de projectes a l’E.T.S.A.B,. També va ser acadèmic corresponsal de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1990), i professor emèrit de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1991).

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (61)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (75)

  1. Casa Alfonso Milá

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Alfonso Milá

  2. Casa Villavecchia

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Villavecchia

    La casa respon a una voluntat de superar les contradiccions entre els procediments constructius autòctons i la retòrica modernista, tan de moda al Cadaqués dels anys cinquanta. Els autors prenen com a referència els elements de la construcció tradicional (murs de maó, cobertes de teula) i els apliquen imaginativament a la recerca d’una figurativitat realment genuïna. La casa s’organitza en dues crugies transversals que permeten una organització clara de l’interior. La sala d’estar forma un buit ombrejat a la tercera planta i ofereix una imatge que contrasta amb la retòrica façana de la casa de l’esquerra.

  3. Casa Antonio Miquel

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Antonio Miquel

  4. Casa Rumeu-Milá

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Rumeu-Milá

  5. Casa Bofill Fradera

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Bofill Fradera

  6. Piscina i Vestuaris del Real Club de Golf el Prat

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Piscina i Vestuaris del Real Club de Golf el Prat

  7. Sucursal de la "Caja de Ahorros Provincial"

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Sucursal de la "Caja de Ahorros Provincial"

  8. Casa Pallejà

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Pallejà

  9. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Sucursal de la "Caja de Ahorros Provincial"

  10. Edifi d'Oficines de Cementos y Cales Freixa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Edifi d'Oficines de Cementos y Cales Freixa

  11. Casa Salinas-Milá

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Salinas-Milá

  12. Restaurant Reno

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Restaurant Reno

  13. Oficines per a Comercial Viladomiu

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Oficines per a Comercial Viladomiu

  14. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Restaurant Reno

  15. Ampliació de la Fàbrica Godó i Trias

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Ampliació de la Fàbrica Godó i Trias

    El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. "La Saga de los Rius".

  16. Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  17. Planta Club del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Planta Club del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  18. Casa Julià

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Julià

  19. Casa Rumeu

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Rumeu

    La casa Rumeu tiene una forma hexagonal que proviene de la experiencia de la casa Julià, donde los arquitectos ya habían ensayado las geometrías no ortogonales. La envolvente de la casa Rumeu está construida completamente con piedra de Cadaqués, como la que ya habían utilizado para hacer el muro de contención de la casa Julià. Allí se dieron cuenta de que, en Cadaqués, los muros de piedra eran más baratos que los de ladrillo, y por eso decidieron construir toda esta casa con piedra autóctona. También había un motivo paisajístico mucho más importante, ya que pensaban que era adecuado reservar la arquitectura blanca para el centro de Cadaqués pero, en cambio, utilizar la piedra para las casas de los alrededores, puesto que salpicaban el paisaje sin llegar a constituir entidades urbanas. De este modo, utilizando la misma piedra que en los bancales y las terrazas del exterior, conseguían que la casa desapareciera, camuflada en el paisaje. Uno de los elementos más destacables del proyecto es la estructura de madera que soporta la cubierta, de pendiente muy suave. La estructura está formada por un sistema de cerchas de madera que, en unos casos, están soportadas por los muros de piedra de la fachada y, en otros, por pilares de madera. El resultado es un entramado estructural visto que proporciona una gran vistosidad y plasticidad al proyecto. En el interior se han construido algunos muebles de obra aprovechando los desniveles, en consonancia con los bancales y las terrazas del exterior.

  20. Reforma de Dos Habitatges per a Federico Correa i Alfonso Milá

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Reforma de Dos Habitatges per a Federico Correa i Alfonso Milá

  21. Fàbrica Montesa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Fàbrica Montesa

    Cuando Correa y Milà se enfrentaron al proyecto, ya existía una propuesta previa que fijaba unas luces entre pilares de 24 m. Los autores consideraron que se trataba de una decisión automática y la analizaron de un modo crítico, juzgando innecesario recurrir a grandes luces para una instalación industrial que funcionaba con máquinas pequeñas. Decidieron, por lo tanto, dividir las luces por la mitad, hasta 12 m, lo que les permitió reducir los costes de la cimentación y hacerse con el encargo. El programa exigía construir una solera de hormigón en masa que fuera capaz de resistir uniformemente las cargas para permitir que la distribución de las máquinas pudiera cambiarse en cualquier momento. Esta solera no podía contener ningún tipo de instalación o conducto que obstaculizara los posibles cambios, por ello las instalaciones se dispusieron vistas en el techo, mientras que los bajantes pluviales se llevaron al exterior. La importancia de esta decisión se refleja en la longitud de los canalones, que discurren 100 m entre los dientes de sierra. También había que garantizar la estanquidad de la nave, de manera que los lucernarios se construyeron totalmente verticales.

  22. Reforma Integral de la Casa Avinguda Tibidabo 13

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  23. Casa Milá-Sala

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Milá-Sala

  24. Remunta de la Casa Avinguda Tibidabo 13

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  25. Casa Vilarubis

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Vilarubis

  26. Botiga Olivetti Tortosa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Olivetti Tortosa

  27. Botiga Olivetti Badalona

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Olivetti Badalona

  28. Botiga Olivetti Terrassa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Olivetti Terrassa

  29. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Restaurant Flash-Flash

  30. Edifici Monitor

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Edifici Monitor

    L’edifici s’adapta a un pla d’ordenació d’aquest tram de la Diagonal redactat per l’arquitecte Xavier Subias, si bé hi força una sèrie d’alteracions. El pla preveia un edifici a quatre vents, de planta perfectament quadrada i amb la coberta plana. El projecte construït recula les cantonades on hi ha els menjadors i les sales d’estar, i aplica un sistema de suaus reculades a tot el perímetre de l’edifici. El programa recomana dos habitatges per planta, de 200 metres quadrats, idonis per al mercat d’aquesta zona, si bé la darrera planta es destina a un sol habitatge, un xalet sota coberta, amb un balcó perimetral continu. Finalment es va poder adoptar la solució de la coberta a mil aigües amb el pretext d’acollir les instal·lacions. La llibertat compositiva de tots els paraments del bloc prové de la interrelació, pròpia de l’època, amb alguns arquitectes italians, i concretament amb Ignazio Gardella.

  31. Casa Salvador Torrents Comas

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Salvador Torrents Comas

  32. Restaurant Flash-Flash

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Restaurant Flash-Flash

  33. Edifici per a Porteria i Accesos a la Fàbrica de Cementos y Cales Freixa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Edifici per a Porteria i Accesos a la Fàbrica de Cementos y Cales Freixa

  34. Botiga Olivetti Vilafranca del Penedès

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Olivetti Vilafranca del Penedès

  35. Casa Cavestany

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Cavestany

  36. Torre Atalaya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier, José Luis Sanz-Magallón y Hurtado de Mendoza

    Torre Atalaya

    La torre forma part de la primera generació d’edificis en alçària construïts a Barcelona al començament dels anys setanta. Es tractava d’incorporar una nova escala d’edificació en uns quants punts estratègics de la ciutat. En aquest cas, l’encàrrec original consistia en la direcció d’obres d’un projecte ja realitzat, que va ser rebutjat per l’ajuntament. Correa i Milà van plantejar un canvi a partir de la planta 17, on es passa de quatre a dos habitatges per planta, amb la qual cosa es genera un ordre totalment innovador en el repartiment de les alçàries. Tot l’edifici és modulat amb una malla d’1 x 1 metres que determina les peces prefabricades de les façanes, com també els elements a petita escala: ampits, llindes, etc. La darrera planta està ocupada totalment per un restaurant que fa de cornisa de tot l’edifici, invertint d’aquesta manera la interpretació de les alineacions pròpies dels gratacels americans.

  37. Botiga Olivetti Tarragona

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Olivetti Tarragona

  38. Ampliació de les Oficines de Cementos y Cales Freixa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Ampliació de les Oficines de Cementos y Cales Freixa

  39. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Torre Atalaya

  40. Caseta de Porteria i Peses per a la Fàbrica de Cementos Asland

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Caseta de Porteria i Peses per a la Fàbrica de Cementos Asland

  41. Oficines per a Muebles Metálicos Oasis

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Oficines per a Muebles Metálicos Oasis

  42. Botiga Furest Pau Casals

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Furest Pau Casals

  43. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Botiga Furest Pau Casals

  44. Cases Sagi

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Cases Sagi

  45. Restaurant Il Giardinetto

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Restaurant Il Giardinetto

    Al marge d'altres valors que li són propis, i que pertanyerien més a l'esfera del «com», penso calgui començar aquest escrit reconeixent, des del primer moment, allò que en realitat, per als ulls d'un arquitecte, és el substantiu d'aquell lloc, una cosa que podria expressar-se d'aquesta manera: els termes en què es produeix l'arquitectura no estan estrictament definits i el préstec o, si la paraula pogués semblar pejorativa, la contribució d'altres disciplines pot no només incorporar-se a la nostra sinó fins i tot arribar a ser ella mateixa. Això portaria immediatament a discutir com l'arquitectura sigui també sensació o, al menys, admetre que esta siga esglaó previ a l'enteniment de l'arquitectura. D'altra banda provocar una determinada sensació amb un espai ha estat un dels objectius que amb més freqüència s'ha proposat l'arquitectura culta i tal provocació, l'últim nivell s'aconseguiria amb les arquitectures fictícies, amb els trompe-oeils, precisava en moltes ocasions de l'auxili d'altres disciplines. És cert que tal idea de l'arquitectura ha estat desplaçada pel puritanisme que, sens dubte, caracteritza la cultura arquitectònica del nostre segle qui, valorant una extrema concepció de la puresa, ha exiliat qualsevol possible ingerència d'altres disciplines. Però això no ha passat així sempre. L'espai no es definia com a realitat en sí mateixa, sinó que, per contra, es qualificava amb tècniques i disciplines que podien, en darrer terme, pretendre fins i tot la completa transformació de la mateixa. Així l'arquitectura pompeiana era capaç de transformar peces cúbiques en delicadíssimes estàncies mitjançant la pintura i pocs espais més plens de la seva mateixa realitat que la Casa dels Misteris en la qual l'estricte espai físic tan poc sigui; l'arquitectura de Ravenna convertia en complet univers una elemental volta; les vidrieres de la Sainte-Chapelle permetien per primera vegada pensar en un espai ingràvid; el Mantegna era capaç de convertir en món exterior una estada de el Palau dels Gonzaga de Mantova; la perspectiva del Palau Spada a Roma creava l'equívoc d'un dilatat jardí en un petit pati; el ferro fos, convertit en palmeres, satisfeia la necessitat d'estranyesa d'una cort establerta a les cuines de Brighton. La idea d'arquitectura com a espai va donar pas, amb rapidesa, a la idea d'una arquitectura com a espai abstracte, aliena a qualsevol altra intervenció sobre ell, arribant a prescriure amb violència. Encara la discussió d'integració de les arts en l'arquitectura és prova de com en els anys 50-60 l'arquitectura podia donar entrada, admetre la col·laboració, però sempre sense perdre la seva condició rectora: es tractava d'una integració en l'arquitectura, al summe concedida. Penso doncs que Il Gardinetto obre pas a una arquitectura no configurada amb elements tan sol arquitectònics (entenent-los aquí com aquells que en la seva corporeïtat tenen el seu propi sentit), sent prova d'un procés d'alliberament que, sobretot, fa més ampli el camp de treball. Federico Correa i Alfonso Milá han tingut ocasió de construir ja alguns restaurants: del Reno, a Il Gardinetto, passant pel Flash, hi ha un ampli camí que d'alguna manera és fidel testimoni d'aquest procés. Tractaré d'explicar-me. Un lloc com aquest, en què la gent es troba, és sobretot un determinat ambient o, si es prefereix, un espai, una atmosfera, capaç d'assumir relacions més aviat imprecises i genèriques. Impossible aplicar la metàfora le corbusieriana, mai un restaurant serà una màquina per menjar. Les vies per assolir aquesta condició ambiental són ben diferents: es podria parlar d'una definició abstracta de l'espai, que, des del domini i l'exhibició d'un determinat llenguatge, arribés, efectivament, a construir un ambient; o passant ja l'ordre d'allò concret, establir per a la creació del mateix tot un seguit de contactes amb espais coneguts que permetessin provocar el mecanisme de l'evocació amb el seu inevitable efecte; o representar amb l'espai una altra realitat, el que d'alguna manera exigeix, com a condició prèvia, saber què és allò que es vol explicar. Fins i tot a risc de simplificar i reduir la realitat, diré que la primera de les propostes requeriria, abans de res, un mètode, i amb ell l'obra de l'arquitecte esdevé un desenvolupament que acaba proporcionant un ambient; el Reno estaria dins d'aquesta manera de pensar l'arquitectura en la qual la seguretat i la correcció en el domini d'un llenguatge semblarien ser les virtuts més preuades. Quant a la segona, pensant el que un ambient pot ser des del que suggereix, estaria present el Flash, on la il·lusió d'un món, que d'alguna manera seria coincident amb la imatge dels seus propis clients, donaria sentit a l'ocupació del tema: la fantasia blanca d'un ambient cinematogràfic. Finalment la tercera alternativa, que és la que penso s'utilitza a Il Giardinetto, obliga a un esforç d'imaginació, és a dir, a concebre la imatge d'allò que es representa. No és per tant casualitat, ni simple tècnica d'estudi, el que a la base dels projectes de Correa-Milá apareguin sempre esplèndides perspectives, testimonis d'aquests esforços inicials per aconseguir la imatge. El coneixement de l'arquitecte farà després que aquesta imatge no es desvirtuï i segueixi sent, al llarg de l'obra, allò que es va pensar. Però en el cas d'Il Giardinetto tal Imatge era sobretot representació o, al menys, com a tal es presentava. Com és ben sabut, si l'arquitectura era o no capaç de la representació, ha estat un dels temes de discussió clau en els tractadistes, perllongant-se en els escrits sobre arquitectura del segle XVIII i al qual va semblar donar-se solució definitiva des del pur visualisme d'inicis de segle. Aquí apareixerà una altra vegada. Ara bé, què es representa? ¿Fins quan i com és possible entendre l'arquitectura com a representació? Quan vaig sentir parlar per primera vegada d'Il Giardinetto vaig creure entendre quina era la entitat del que es projectava, vaig refer la imatge i vaig recompondre mentalment allò que pensava seria el local, ple per la fronda dels arbres que s'apoderaven completament de l'espai. Confesso que vaig pensar tant més en la descripció idíl·lica de l'ambient recollit d'un jardí domèstic italià que a l'estranya i, m'atreviré a dir, pròxima a la infància, imatge que Il Giardinetto ens proposa. El món de la pintura pop ens permetia ja aquests traspassos, aquestes translacions, la convivència de dos mons formals oposats, entenent com de la trobada de dues realitats diverses pot emanar la força d'una nova imatge; no era difícil doncs pensar al jardí interior, fingida imatge d'un ambient campestre en què la trobada pot resultar més fàcil. No obstant, res d'això hi ha a Il Giardinetto; el món formal és completament aliè a la representació en termes de mimesi; no es tracta tampoc no d'un trompe-l'oeil ni de la violenta impressió d'una realitat inesperada. En aquest sentit no hi ha res tan allunyat de l'pop-art, tan poc a la moda, en termes de recuperació de la realitat, com Il Giardinetto. El que es representa és el ja representat altres vegades, està ja tan mediatitzat des del nostre sentiment i vull dir amb això des del nostre passat! Així, els troncs que, aliens a qualsevol temptació mimètica, es transformen en finíssims tentacles, adquirint una condició viva, animada; el planíssim sostre materialment quallat de fulles, amb una mica del subtil dibuix dels botànics; la tanca trenada de fusta que, convertida en porta dels fàstics, dóna suport a la invasora heura; troncs, fulles. heura, ens són tan coneguts des de la nostra infància ... s'entén tan bé que la ficció al·ludeix sempre a la nostra educada visió d'un jardí i no d'una selva. Però la representació es superposa aquí a l'espai i potser això sigui el més subtil de l'operació; doncs fins i tot amb el concepte més ampli que d'espai com a categoria arquitectònica pugui tenir, quina hauria estat la decoració, el tractament, que aquells pilars necessitaven de no ser convertits. com en contes de fades, en arbres? o com aquell sostre podria de nou transmetre'ns la sensació de frescor que sota l'ombra dels castanyers se sent? o, quin senyal hagués millor indicat quin era el lloc de l'excusat? D'altra banda, i en sentit contrari, com no admirar la posició que la cilíndrica barra de bar té en el conjunt? o, la cura en el disseny de l'escala, en la qual l'experiència i el coneixement dels interessos del moviment modern queden tan de manifest? o, la precisió de l'escala a les portes, passos i espais coberts? I aquí s'entra ja de ple en l'anàlisi, en la sistemàtica trobada o, tot i el canvi d'actitud que ll Giardineuo suposa, amb un d'aquells atributs de l'obra de Federico Correa i Alfonso Milà mantinguts amb major obstinació i constància: la seva exigència de satisfacció de la funció, l'educació dels elements a un ús. Les taules, els mobles auxiliars... incorporats a una imatge inequívoca, aquella de la que el restaurant pren el seu nom, es converteixen recolzats en la metàfora, en elements d'aquell jardí, però també permeten contemplar els entremesos, o sentir com aliena la taula del costat, aspectes aquests fonamentals. És llavors quan s'aprecia de quina manera treballa aquell ambient; quan es descobreix com al fons ombrívol del bosc es retalla el perfil d'un cap. Aquest savi ús del color, sense perdre la gamma, es vitalitza amb la presència dels daurats dels coures i dels reflexos de la ceràmica situats darrere la lleixa de sofà que, dit sigui de passada, és la peça menys clara, des de l'ús, de tot el local. A reforçar el paper que el color compleix en l'ambient, contribueix, prestant un suport definitiu, l'aconseguida il·luminació. Poques coses tan difícils en arquitectura com il·luminar bé una estança; la manera en què s'il·lumina Il Giardinetto és un dels seus grans atractius. Es recupera en ell la singularitat de les situacions des de petits focus que fan la il·luminació, però, uniforme; des de tal uniformitat s'entén el paper dels tendals que, permetent l'aparició dels buits, doten l'ambient d'un cert sentit d'espai públic, no privat, que entenc sigui absolutament necessari. El món dels objectes, taules, mobles (habilíssim l'entapissat dels respatllers de les butaques) jocs de taula, coberts, etc. s'instal·la al fictici món amb absoluta naturalitat mentre que les plantes (forçosament de plàstic), en escollidíssims llocs, completen la varietat de l'espai. Tal varietat que pogués estendre com deliberat propòsit d'amenitat no exclou l'exigència de qualitat en qualsevol que sigui el punt; allò espontani i la més exquisida cura semblen entreverarse sense possible segregació. Res a Il Giardinetto s'ha oblidat, i així i tot, l'afectació no apareix i hi ha sempre com una glopada de bon humor que elimina qualsevol possible lectura a la recerca del que és evident i immediat; la cultura, des de certa visió epicúria de la vida, bé pot merèixer un somriure no certament despectiu. Així, la lleugeresa de la façana, la seva deliberada intranscendència, en un ambient tan carregat de disseny com el de la ciutat de Barcelona que amb prou feines deixa veure les parets, permet veure com treu el cap per aquesta, blanca, dominada per la lleugera heura, fent-nos pensar que la intel·ligència no sempre exclou la frescor.

  46. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Restaurant Il Giardinetto

  47. Botiga Furest Diagonal

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Furest Diagonal

  48. Casa Furest

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Furest

  49. Piscina, Vestuaris, Disseny de Mobiliari i Ampliació i Reforma del Real Club de Golf el Prat

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Piscina, Vestuaris, Disseny de Mobiliari i Ampliació i Reforma del Real Club de Golf el Prat

  50. Casa Club per al Reial Club de Tennis de Barcelona 1899

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Club per al Reial Club de Tennis de Barcelona 1899

  51. Complex d'Apartaments, Centre Civic i Restaurant Aiguadolç (Fase D)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Complex d'Apartaments, Centre Civic i Restaurant Aiguadolç (Fase D)

  52. Complex d'Apartaments, Centre Civic i Restaurant Aiguadolç (Fases B i C)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Complex d'Apartaments, Centre Civic i Restaurant Aiguadolç (Fases B i C)

  53. Banca Masaveu

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Banca Masaveu

  54. Reforma del Restaurant Set Portes

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Reforma del Restaurant Set Portes

  55. Oficines López Bosch

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Oficines López Bosch

  56. Habitatges López Gabarro

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Habitatges López Gabarro

  57. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme - Premi Extraordinari al millor local en el període de 25 anys entre el 1955 i el 1980

    Premi FAD

    Botiga Olivetti Badalona

  58. Discoteca Up&Down

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Discoteca Up&Down

  59. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Restauració

    Premi FAD

    Reforma de la Plaça Reial

  60. Aparcament Públic Soterrat per a Torre Atalaya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Aparcament Públic Soterrat per a Torre Atalaya

  61. Reforma de la Plaça Reial

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Reforma de la Plaça Reial

  62. Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Seu Central de la Diputació de Barcelona

    La Casa Serra originàriament constava de dues façanes en angle (Rambla de Catalunya i xamfrà Còrsega-Rambla de Catalunya ) amb una torre a la cantonada que les articulava, i un cos d'una sola planta, sobre el terrat del qual hi havia un jardí-pèrgola que amb columnes de fusta suportava un sostre vegetal. Malauradament, una ampliació més tardana va col·locar una sèrie de pisos noucentistes, sobre el jardí, modificant totalment les proporcions de la casa. El lloc on és assentada la casa sofreix una lleugera pendent, que Puig corregí mitjançant la construcció d´un semisoterrani molt característic de l'arquitectura del seu moment. La torre és un cos cilíndric de superior alçada que els cossos laterals i culmina en un alt con Aquesta torre trencava la simetria de l'edifici dividint les dues façanes, en les quals Puig establí diferenciacions a través de la col·locació d'un balcó seguit en una i d'una tribuna a l'altra. L'ús de grans carreus al sòcol i de carreus més petits a la resta de l'edifici tenia una finalitat més plàstica que no pas constructiva. La façana és decorada amb escultures i altres treballs de pedra, alguns dels quals pertanyen a Alfons Juyol. Pere Serra i Pons encarregà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1900 la casa que encara avui porta el seu nom. Es tractava de construir un petit palau que fes la funció d'habitatge unifamiliar, com d'altres que hi havia a l'Eixample que posaven de manifest la puixança de la burgesia industrial barcelonina. La casa, però, no fou mai habitada per la família Serra, ja que fou venuda abans que no s'acabés a la congregació de religioses de santa Teresa. L'ús inicial pel qual fou concebuda varià considerablement, les religioses hi dugueren a terme petites modificacions per poder-l fer servir d'escola. Per la seva singularitat, l'edifici fou mereixedor de l'atenció de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar-li el premi com a millor edifici de l'any 1908. Entre 1943 i 1945 el funcionament de l'escola en féu necessària una ampliació. Josep M. Pericas afegí a la casa Serra dues plantes i un cos de planta baixa seguint l'estil de l'obra original i sota la supervisió de Puig i Cadafalch. Entre 1982 i 1985 es tragueren aquests afegits i s'adequà l'edifici, alhora que es féu una redistribució de l'espai interior, per allotjar els serveis de la Diputació de Barcelona. El 1907 obtingué el premi de l'Ajuntament de Barcelona.

  63. Rehabilitació i Remunta de la Casa Julià

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Rehabilitació i Remunta de la Casa Julià

  64. Habitatges Mas de l'Abelló

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Habitatges Mas de l'Abelló

  65. Llotja Reial a l'Estadi Olímpic Lluís Companys

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Llotja Reial a l'Estadi Olímpic Lluís Companys

  66. Cafè Zurich

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Cafè Zurich

  67. Edifici per a la Caixa d'Estalvis de Catalunya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Edifici per a la Caixa d'Estalvis de Catalunya

  68. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Estadi Olímpic Lluís Companys

  69. Estadi Olímpic Lluís Companys

    Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Vittorio Gregotti, Pedro Ibáñez, Joan Margarit i Consarnau, Alfonso Milá Sagnier

    Estadi Olímpic Lluís Companys

  70. Reforma i Interiorisme pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (COAATB)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Reforma i Interiorisme pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (COAATB)

  71. Ordenació de l'Anella Olímpica de Montjuïc

    Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Joan Margarit i Consarnau, Alfonso Milá Sagnier

    Ordenació de l'Anella Olímpica de Montjuïc

  72. Habitatges Vila Olímpica

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Habitatges Vila Olímpica

  73. Teatre La Sala

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Teatre La Sala

  74. Reconstrucció de l'Antic Café Zurich per la Construcció del Centre Comercial El Triangle

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Reconstrucció de l'Antic Café Zurich per la Construcció del Centre Comercial El Triangle

  75. Museu Episcopal de Vic

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Museu Episcopal de Vic

    El projecte parteix del coneixement exhaustiu del fons museístic que allotja, ja que es tracta d’una col·lecció tancada de la qual es coneixen totes les peces, en les seves dimensions i en el seu valor artístic i històric. L’edifici, de planta baixa més tres plantes, s’adapta fidelment a les alineacions dels estrets carrers que el limiten, mentre que la façana a la plaça adopta una configuració més lliure. En la disposició de les obertures, la solució de la coberta i la traça del sistema murari s’estableixen certes coincidències entre els procediments i les formes de l’arquitectura moderna i la lògica compositiva de les construccions medievals. La forma irregular del solar afavoreix la col·locació de les diferents peces. Unes obertures verticals que abasten tota l’alçària de l’edifici suggereixen vistes concretes cap a alguns elements monumentals de la ciutat, des d’un interior controlat lumínicament per mitjans bàsicament artificials.

Arxiu (100)

  • Perspectiva interior saló prototip Habitatges Aiguadolç

    Dibuix

    Perspectiva interior saló prototip Habitatges Aiguadolç

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior paisatge conjunt Habitatges Aiguadolç

    Dibuix

    Perspectiva exterior paisatge conjunt Habitatges Aiguadolç

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior saló apartament mostra Habitatges Aiguadolç

    Dibuix

    Perspectiva interior saló apartament mostra Habitatges Aiguadolç

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Botiga Olivetti Tarragona

    Dibuix

    Botiga Olivetti Tarragona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Llotja Reial a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

    Dibuix

    Perspectiva de la Llotja Reial a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines per a Muebles Metálicos Oasis

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de les Oficines per a Muebles Metálicos Oasis

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós dels exteriors de l'aparcament Públic Soterrat per a Torre Atalaya

    Dibuix

    Esbós dels exteriors de l'aparcament Públic Soterrat per a Torre Atalaya

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva sala d'estar i menjador de la Casa Antonio Miquel.

    Dibuix

    Perspectiva sala d'estar i menjador de la Casa Antonio Miquel.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'espai bar-restaurant de la Casa Club per al Reial Club de Tennis de Barcelona 1899.

    Dibuix

    Perspectiva interior de l'espai bar-restaurant de la Casa Club per al Reial Club de Tennis de Barcelona 1899.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior dels vestuaris femenins de la Casa Club per al Reial Club de Tennis de Barcelona 1899.

    Dibuix

    Perspectiva interior dels vestuaris femenins de la Casa Club per al Reial Club de Tennis de Barcelona 1899.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Sagi.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Sagi.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva iexterior de la Casa Furest.

    Dibuix

    Perspectiva iexterior de la Casa Furest.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la llum del menjador de la Casa Rumeu a Cadaqués.

    Dibuix

    Esbós de la llum del menjador de la Casa Rumeu a Cadaqués.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Fotomontatge de la Plaça Reial.

    Dibuix

    Fotomontatge de la Plaça Reial.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva exterior del Edifici per a la Caixa d'Estalvis de Catalunya.

    Dibuix

    Esbós perspectiva exterior del Edifici per a la Caixa d'Estalvis de Catalunya.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la sala d'estar de la Casa Furest.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la sala d'estar de la Casa Furest.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del saló de la Casa Rumeu a Cadaqués.

    Dibuix

    Perspectiva del saló de la Casa Rumeu a Cadaqués.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de les Façanes de la Plaça Reial.

    Dibuix

    Perspectiva de les Façanes de la Plaça Reial.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Edifici Habitat

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Edifici Habitat

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la casa Salvador Torrents Comas.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la casa Salvador Torrents Comas.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la casa Salvador Torrents Comas.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la casa Salvador Torrents Comas.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Secció i perspectiva interior de la proposta de reforma de la Caja de Ahorros Provincial.

    Dibuix

    Secció i perspectiva interior de la proposta de reforma de la Caja de Ahorros Provincial.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la proposta de reforma de la Caja de Ahorros Provincial.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la proposta de reforma de la Caja de Ahorros Provincial.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'ordenació dels Habitatges Mas de l'Abelló.

    Dibuix

    Esbós de l'ordenació dels Habitatges Mas de l'Abelló.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior dels Habitatges Mas de l'Abelló.

    Dibuix

    Perspectiva exterior dels Habitatges Mas de l'Abelló.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Planimetria de la Casa Villavecchia.

    Dibuix

    Planimetria de la Casa Villavecchia.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la 'loggia' de la Casa Villavecchia.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la 'loggia' de la Casa Villavecchia.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana de la Fàbrica Godó i Trias.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana de la Fàbrica Godó i Trias.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva color de la façana de la Fàbrica Godó i Trias.

    Dibuix

    Perspectiva color de la façana de la Fàbrica Godó i Trias.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana de la Fàbrica Godó i Trias.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana de la Fàbrica Godó i Trias.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'area administrativa de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva interior de l'area administrativa de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva interior de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior d'un despatx de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva interior d'un despatx de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva interior de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior d'un despatx de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva interior d'un despatx de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior d'un despatx de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva interior d'un despatx de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Façana de la Botiga Furest Pau Casals.

    Dibuix

    Façana de la Botiga Furest Pau Casals.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Botiga Furest Pau Casals.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la Botiga Furest Pau Casals.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'entrada a la Botiga Furest Pau Casals.

    Dibuix

    Esbós d'entrada a la Botiga Furest Pau Casals.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de la Botiga Olivetti Badalona.

    Dibuix

    Esbós de l'interior de la Botiga Olivetti Badalona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Olivetti Badalona.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Olivetti Badalona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Olivetti Badalona.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Olivetti Badalona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofill Fradera.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de les Oficines de Cementos y Cales Freixa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del dormitori i saló de la Casa Julià.

    Dibuix

    Perspectiva del dormitori i saló de la Casa Julià.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta Casa Julià.

    Dibuix

    Esbós planta Casa Julià.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la recepció de las Oficines López Bosch

    Dibuix

    Perspectiva interior de la recepció de las Oficines López Bosch

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del despatx del director de les oficines López Bosch

    Dibuix

    Perspectiva interior del despatx del director de les oficines López Bosch

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós sala de reunions de les oficines López Bosch

    Dibuix

    Esbós sala de reunions de les oficines López Bosch

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de las Oficines López Bosch

    Dibuix

    Perspectiva interior de las Oficines López Bosch

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Cafè Zurich.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Cafè Zurich.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de làmpades del Cafè Zurich.

    Dibuix

    Esbossos de làmpades del Cafè Zurich.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de decoració del Cafè Zurich.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de decoració del Cafè Zurich.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de decoració del Cafè Zurich.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de decoració del Cafè Zurich.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Botiga Olivetti Terrassa

    Dibuix

    Botiga Olivetti Terrassa

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Botiga Olivetti Terrassa

    Dibuix

    Botiga Olivetti Terrassa

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Botiga Olivetti Terrassa

    Dibuix

    Botiga Olivetti Terrassa

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Botiga Olivetti Terrassa

    Dibuix

    Botiga Olivetti Terrassa

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'entrada del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior de l'entrada del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de l'entrada del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de l'entrada del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior dels vestuaris de cavallers del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior dels vestuaris de cavallers del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior dels vestuaris de senyores del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior dels vestuaris de senyores del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior dels vestuaris de senyores del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior dels vestuaris de senyores del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del bar del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior del bar del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Planta proposta d'ampliació del pavelló dels socis júnior del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Planta proposta d'ampliació del pavelló dels socis júnior del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del snack-sala de joventut del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior del snack-sala de joventut del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del snack-sala de joventut del Real Club de Golf el Prat.

    Dibuix

    Perspectiva interior del snack-sala de joventut del Real Club de Golf el Prat.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva inetrior de l'escenari per a la remodelació del Teatre La Sala.

    Dibuix

    Perspectiva inetrior de l'escenari per a la remodelació del Teatre La Sala.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escenari per a la remodelació del Teatre La Sala.

    Dibuix

    Esbós de l'escenari per a la remodelació del Teatre La Sala.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del vestíbul per a la remodelació del Teatre La Sala.

    Dibuix

    Perspectiva interior del vestíbul per a la remodelació del Teatre La Sala.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de color per a la remodelació del Teatre La Sala.

    Dibuix

    Esbossos de color per a la remodelació del Teatre La Sala.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Federico Correa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del pati interior de la Casa Rumeu-Milà.

    Dibuix

    Perspectiva del pati interior de la Casa Rumeu-Milà.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la façana est de la Casa Rumeu-Milá.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la façana est de la Casa Rumeu-Milá.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del pati interior de la Casa Rumeu-Milà.

    Dibuix

    Perspectiva del pati interior de la Casa Rumeu-Milà.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la façana sud de la Casa Rumeu-Milá.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la façana sud de la Casa Rumeu-Milá.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la façana nord de la Casa Rumeu-Milá.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la façana nord de la Casa Rumeu-Milá.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de Can Serra i la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Axonometria de Can Serra i la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    Dibuix

    Esbós de planta de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de alçat de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    Dibuix

    Esbós de alçat de la Caseta de Porteria i Peses a la Fàbrica Asland

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la sala de la casa Pallejà.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la sala de la casa Pallejà.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la llar de foc de la casa Pallejà.

    Dibuix

    Esbós de la llar de foc de la casa Pallejà.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de les vistes de la casa Pallejà.

    Dibuix

    Perspectiva interior de les vistes de la casa Pallejà.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • FEDERICO CORREA Fundación Arquia

    5:11

    FEDERICO CORREA Fundación Arquia

Bibliografia (82)

Societats