Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Correa Milá Arquitectes

  • Correa Milá Arquitectes

Memòria

Despatx format per Federico Correa, Barcelona, 1924 y Alfonso Milá, Barcelona, 1924-2009. Ambdós van treballar amb José Antonio Coderch. Realitzaren entre d’altres moltes obres, cases a Cadaqués, la Fàbrica Montesa (1961), la Fàbrica Godó i Trias (1962), l'edifici Monitor (1969), la cafeteria Flash-Flash (1970), l'edifici Atalaya (1971), la rehabilitació de la Plaça Reial (1981), l’Anell Olímpic de Montjuïc o la reforma de Can Serra (1986)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Villavecchia

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Villavecchia

    La casa respon a una voluntat de superar les contradiccions entre els procediments constructius autòctons i la retòrica modernista, tan de moda al Cadaqués dels anys cinquanta. Els autors prenen com a referència els elements de la construcció tradicional (murs de maó, cobertes de teula) i els apliquen imaginativament a la recerca d’una figurativitat realment genuïna. La casa s’organitza en dues crugies transversals que permeten una organització clara de l’interior. La sala d’estar forma un buit ombrejat a la tercera planta i ofereix una imatge que contrasta amb la retòrica façana de la casa de l’esquerra.
  2. Casa Julià

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Julià

  3. Fàbrica Montesa

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Fàbrica Montesa

    Cuando Correa y Milà se enfrentaron al proyecto, ya existía una propuesta previa que fijaba unas luces entre pilares de 24 m. Los autores consideraron que se trataba de una decisión automática y la analizaron de un modo crítico, juzgando innecesario recurrir a grandes luces para una instalación industrial que funcionaba con máquinas pequeñas. Decidieron, por lo tanto, dividir las luces por la mitad, hasta 12 m, lo que les permitió reducir los costes de la cimentación y hacerse con el encargo. El programa exigía construir una solera de hormigón en masa que fuera capaz de resistir uniformemente las cargas para permitir que la distribución de las máquinas pudiera cambiarse en cualquier momento. Esta solera no podía contener ningún tipo de instalación o conducto que obstaculizara los posibles cambios, por ello las instalaciones se dispusieron vistas en el techo, mientras que los bajantes pluviales se llevaron al exterior. La importancia de esta decisión se refleja en la longitud de los canalones, que discurren 100 m entre los dientes de sierra. También había que garantizar la estanquidad de la nave, de manera que los lucernarios se construyeron totalmente verticales.
  4. Agència de la Caixa d'Estalvis de Catalunya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Agència de la Caixa d'Estalvis de Catalunya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  6. Restaurant Reno

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Restaurant Reno

  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Restaurant Reno

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  8. Planta Club del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Planta Club del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  9. Ampliació de la Fàbrica Godó i Trias

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Ampliació de la Fàbrica Godó i Trias

  10. Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  11. Casa Rumeu

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Rumeu

    La casa Rumeu tiene una forma hexagonal que proviene de la experiencia de la casa Julià, donde los arquitectos ya habían ensayado las geometrías no ortogonales. La envolvente de la casa Rumeu está construida completamente con piedra de Cadaqués, como la que ya habían utilizado para hacer el muro de contención de la casa Julià. Allí se dieron cuenta de que, en Cadaqués, los muros de piedra eran más baratos que los de ladrillo, y por eso decidieron construir toda esta casa con piedra autóctona. También había un motivo paisajístico mucho más importante, ya que pensaban que era adecuado reservar la arquitectura blanca para el centro de Cadaqués pero, en cambio, utilizar la piedra para las casas de los alrededores, puesto que salpicaban el paisaje sin llegar a constituir entidades urbanas. De este modo, utilizando la misma piedra que en los bancales y las terrazas del exterior, conseguían que la casa desapareciera, camuflada en el paisaje. Uno de los elementos más destacables del proyecto es la estructura de madera que soporta la cubierta, de pendiente muy suave. La estructura está formada por un sistema de cerchas de madera que, en unos casos, están soportadas por los muros de piedra de la fachada y, en otros, por pilares de madera. El resultado es un entramado estructural visto que proporciona una gran vistosidad y plasticidad al proyecto. En el interior se han construido algunos muebles de obra aprovechando los desniveles, en consonancia con los bancales y las terrazas del exterior.
  12. Torre Atalaya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier, José Luis Sanz-Magallón y Hurtado de Mendoza

    Torre Atalaya

    La torre forma part de la primera generació d’edificis en alçària construïts a Barcelona al començament dels anys setanta. Es tractava d’incorporar una nova escala d’edificació en uns quants punts estratègics de la ciutat. En aquest cas, l’encàrrec original consistia en la direcció d’obres d’un projecte ja realitzat, que va ser rebutjat per l’ajuntament. Correa i Milà van plantejar un canvi a partir de la planta 17, on es passa de quatre a dos habitatges per planta, amb la qual cosa es genera un ordre totalment innovador en el repartiment de les alçàries. Tot l’edifici és modulat amb una malla d’1 x 1 metres que determina les peces prefabricades de les façanes, com també els elements a petita escala: ampits, llindes, etc. La darrera planta està ocupada totalment per un restaurant que fa de cornisa de tot l’edifici, invertint d’aquesta manera la interpretació de les alineacions pròpies dels gratacels americans.
  13. Edifici Monitor

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Edifici Monitor

    L’edifici s’adapta a un pla d’ordenació d’aquest tram de la Diagonal redactat per l’arquitecte Xavier Subias, si bé hi força una sèrie d’alteracions. El pla preveia un edifici a quatre vents, de planta perfectament quadrada i amb la coberta plana. El projecte construït recula les cantonades on hi ha els menjadors i les sales d’estar, i aplica un sistema de suaus reculades a tot el perímetre de l’edifici. El programa recomana dos habitatges per planta, de 200 metres quadrats, idonis per al mercat d’aquesta zona, si bé la darrera planta es destina a un sol habitatge, un xalet sota coberta, amb un balcó perimetral continu. Finalment es va poder adoptar la solució de la coberta a mil aigües amb el pretext d’acollir les instal·lacions. La llibertat compositiva de tots els paraments del bloc prové de la interrelació, pròpia de l’època, amb alguns arquitectes italians, i concretament amb Ignazio Gardella.
  14. Botiga Olivetti

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Olivetti

  15. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Truiteria Flash-Flash

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  16. Truiteria Flash-Flash

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Truiteria Flash-Flash

  17. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Torre Atalaya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier, José Luis Sanz-Magallón y Hurtado de Mendoza

  18. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Botiga Furest Pau Casals

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  19. Restaurant Il Giardinetto

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Restaurant Il Giardinetto

    Al marge d'altres valors que li són propis, i que pertanyerien més a l'esfera del «com», penso calgui començar aquest escrit reconeixent, des del primer moment, allò que en realitat, per als ulls d'un arquitecte, és el substantiu d'aquell lloc, una cosa que podria expressar-se d'aquesta manera: els termes en què es produeix l'arquitectura no estan estrictament definits i el préstec o, si la paraula pogués semblar pejorativa, la contribució d'altres disciplines pot no només incorporar-se a la nostra sinó fins i tot arribar a ser ella mateixa. Això portaria immediatament a discutir com l'arquitectura sigui també sensació o, al menys, admetre que esta siga esglaó previ a l'enteniment de l'arquitectura. D'altra banda provocar una determinada sensació amb un espai ha estat un dels objectius que amb més freqüència s'ha proposat l'arquitectura culta i tal provocació, l'últim nivell s'aconseguiria amb les arquitectures fictícies, amb els trompe-oeils, precisava en moltes ocasions de l'auxili d'altres disciplines. És cert que tal idea de l'arquitectura ha estat desplaçada pel puritanisme que, sens dubte, caracteritza la cultura arquitectònica del nostre segle qui, valorant una extrema concepció de la puresa, ha exiliat qualsevol possible ingerència d'altres disciplines. Però això no ha passat així sempre. L'espai no es definia com a realitat en sí mateixa, sinó que, per contra, es qualificava amb tècniques i disciplines que podien, en darrer terme, pretendre fins i tot la completa transformació de la mateixa. Així l'arquitectura pompeiana era capaç de transformar peces cúbiques en delicadíssimes estàncies mitjançant la pintura i pocs espais més plens de la seva mateixa realitat que la Casa dels Misteris en la qual l'estricte espai físic tan poc sigui; l'arquitectura de Ravenna convertia en complet univers una elemental volta; les vidrieres de la Sainte-Chapelle permetien per primera vegada pensar en un espai ingràvid; el Mantegna era capaç de convertir en món exterior una estada de el Palau dels Gonzaga de Mantova; la perspectiva del Palau Spada a Roma creava l'equívoc d'un dilatat jardí en un petit pati; el ferro fos, convertit en palmeres, satisfeia la necessitat d'estranyesa d'una cort establerta a les cuines de Brighton. La idea d'arquitectura com a espai va donar pas, amb rapidesa, a la idea d'una arquitectura com a espai abstracte, aliena a qualsevol altra intervenció sobre ell, arribant a prescriure amb violència. Encara la discussió d'integració de les arts en l'arquitectura és prova de com en els anys 50-60 l'arquitectura podia donar entrada, admetre la col·laboració, però sempre sense perdre la seva condició rectora: es tractava d'una integració en l'arquitectura, al summe concedida. Penso doncs que Il Gardinetto obre pas a una arquitectura no configurada amb elements tan sol arquitectònics (entenent-los aquí com aquells que en la seva corporeïtat tenen el seu propi sentit), sent prova d'un procés d'alliberament que, sobretot, fa més ampli el camp de treball. Federico Correa i Alfonso Milá han tingut ocasió de construir ja alguns restaurants: del Reno, a Il Gardinetto, passant pel Flash, hi ha un ampli camí que d'alguna manera és fidel testimoni d'aquest procés. Tractaré d'explicar-me. Un lloc com aquest, en què la gent es troba, és sobretot un determinat ambient o, si es prefereix, un espai, una atmosfera, capaç d'assumir relacions més aviat imprecises i genèriques. Impossible aplicar la metàfora le corbusieriana, mai un restaurant serà una màquina per menjar. Les vies per assolir aquesta condició ambiental són ben diferents: es podria parlar d'una definició abstracta de l'espai, que, des del domini i l'exhibició d'un determinat llenguatge, arribés, efectivament, a construir un ambient; o passant ja l'ordre d'allò concret, establir per a la creació del mateix tot un seguit de contactes amb espais coneguts que permetessin provocar el mecanisme de l'evocació amb el seu inevitable efecte; o representar amb l'espai una altra realitat, el que d'alguna manera exigeix, com a condició prèvia, saber què és allò que es vol explicar. Fins i tot a risc de simplificar i reduir la realitat, diré que la primera de les propostes requeriria, abans de res, un mètode, i amb ell l'obra de l'arquitecte esdevé un desenvolupament que acaba proporcionant un ambient; el Reno estaria dins d'aquesta manera de pensar l'arquitectura en la qual la seguretat i la correcció en el domini d'un llenguatge semblarien ser les virtuts més preuades. Quant a la segona, pensant el que un ambient pot ser des del que suggereix, estaria present el Flash, on la il·lusió d'un món, que d'alguna manera seria coincident amb la imatge dels seus propis clients, donaria sentit a l'ocupació del tema: la fantasia blanca d'un ambient cinematogràfic. Finalment la tercera alternativa, que és la que penso s'utilitza a Il Giardinetto, obliga a un esforç d'imaginació, és a dir, a concebre la imatge d'allò que es representa. No és per tant casualitat, ni simple tècnica d'estudi, el que a la base dels projectes de Correa-Milá apareguin sempre esplèndides perspectives, testimonis d'aquests esforços inicials per aconseguir la imatge. El coneixement de l'arquitecte farà després que aquesta imatge no es desvirtuï i segueixi sent, al llarg de l'obra, allò que es va pensar. Però en el cas d'Il Giardinetto tal Imatge era sobretot representació o, al menys, com a tal es presentava. Com és ben sabut, si l'arquitectura era o no capaç de la representació, ha estat un dels temes de discussió clau en els tractadistes, perllongant-se en els escrits sobre arquitectura del segle XVIII i al qual va semblar donar-se solució definitiva des del pur visualisme d'inicis de segle. Aquí apareixerà una altra vegada. Ara bé, què es representa? ¿Fins quant i com és possible entendre l'arquitectura com a representació? Quan vaig sentir parlar per primera vegada d'Il Giardinetto vaig creure entendre quina era la entitat del que es projectava, vaig refer la imatge i vaig recompondre mentalment allò que pensava seria el local, ple per la fronda dels arbres que s'apoderaven completament de l'espai. Confesso que vaig pensar tant més en la descripció idíl·lica de l'ambient recollit d'un jardí domèstic italià que a l'estranya i, m'atreviré a dir, pròxima a la infància, imatge que Il Giardinetto ens proposa. El món de la pintura pop ens permetia ja aquests traspassos, aquestes translacions, la convivència de dos mons formals oposats, entenent com de la trobada de dues realitats diverses pot emanar la força d'una nova imatge; no era difícil doncs pensar al jardí interior, fingida imatge d'un ambient campestre en què la trobada pot resultar més fàcil. No obstant, res d'això hi ha a Il Giardinetto; el món formal és completament aliè a la representació en termes de mimesi; no es tracta tampoc no d'un trompe-l'oeil ni de la violenta impressió d'una realitat inesperada. En aquest sentit no hi ha res tan allunyat de l'pop-art, tan poc a la moda, en termes de recuperació de la realitat, com Il Giardinetto. El que es representa és el ja representat altres vegades, està ja tan mediatitzat des del nostre sentiment i vull dir amb això des del nostre passat! Així, els troncs que, aliens a qualsevol temptació mimètica, es transformen en finíssims tentacles, adquirint una condició viva, animada; el planíssim sostre materialment quallat de fulles, amb una mica del subtil dibuix dels botànics; la tanca trenada de fusta que, convertida en porta dels fàstics, dóna suport a la invasora heura; troncs, fulles. heura, ens són tan coneguts des de la nostra infància ... s'entén tan bé que la ficció al·ludeix sempre a la nostra educada visió d'un jardí i no d'una selva. Però la representació es superposa aquí a l'espai i potser això sigui el més subtil de l'operació; doncs fins i tot amb el concepte més ampli que d'espai com a categoria arquitectònica pugui tenir, quina hauria estat la decoració, el tractament, que aquells pilars necessitaven de no ser convertits. com en contes de fades, en arbres? o com aquell sostre podria de nou transmetre'ns la sensació de frescor que sota l'ombra dels castanyers se sent? o, quin senyal hagués millor indicat quin era el lloc de l'excusat? D'altra banda, i en sentit contrari, com no admirar la posició que la cilíndrica barra de bar té en el conjunt? o, la cura en el disseny de l'escala, en la qual l'experiència i el coneixement dels interessos del moviment modern queden tan de manifest? o, la precisió de l'escala a les portes, passos i espais coberts? I aquí s'entra ja de ple en l'anàlisi, en la sistemàtica trobada o, tot i el canvi d'actitud que ll Giardineuo suposa, amb un d'aquells atributs de l'obra de Federico Correa i Alfonso Milà mantinguts amb major obstinació i constància: la seva exigència de satisfacció de la funció, l'educació dels elements a un ús. Les taules, els mobles auxiliars... incorporats a una imatge inequívoca, aquella de la que el restaurant pren el seu nom, es converteixen recolzats en la metàfora, en elements d'aquell jardí, però també permeten contemplar els entremesos, o sentir com aliena la taula del costat, aspectes aquests fonamentals. És llavors quan s'aprecia de quina manera treballa aquell ambient; quan es descobreix com al fons ombrívol del bosc es retalla el perfil d'un cap. Aquest savi ús del color, sense perdre la gamma, es vitalitza amb la presència dels daurats dels coures i dels reflexos de la ceràmica situats darrere la lleixa de sofà que, dit sigui de passada, és la peça menys clara, des de l'ús, de tot el local. A reforçar el paper que el color compleix en l'ambient, contribueix, prestant un suport definitiu, l'aconseguida il·luminació. Poques coses tan difícils en arquitectura com il·luminar bé una estança; la manera en què s'il·lumina Il Giardinetto és un dels seus grans atractius. Es recupera en ell la singularitat de les situacions des de petits focus que fan la il·luminació, però, uniforme; des de tal uniformitat s'entén el paper dels tendals que, permetent l'aparició dels buits, doten l'ambient d'un cert sentit d'espai públic, no privat, que entenc sigui absolutament necessari. El món dels objectes, taules, mobles (habilíssim l'entapissat dels respatllers de les butaques) jocs de taula, coberts, etc. s'instal·la al fictici món amb absoluta naturalitat mentre que les plantes (forçosament de plàstic), en escollidíssims llocs, completen la varietat de l'espai. Tal varietat que pogués estendre com deliberat propòsit d'amenitat no exclou l'exigència de qualitat en qualsevol que sigui el punt; allò espontani i la més exquisida cura semblen entreverarse sense possible segregació. Res a Il Giardinetto s'ha oblidat, i així i tot, l'afectació no apareix i hi ha sempre com una glopada de bon humor que elimina qualsevol possible lectura a la recerca del que és evident i immediat; la cultura, des de certa visió epicúria de la vida, bé pot merèixer un somriure no certament despectiu. Així, la lleugeresa de la façana, la seva deliberada intranscendència, en un ambient tan carregat de disseny com el de la ciutat de Barcelona que amb prou feines deixa veure les parets, permet veure com treu el cap per aquesta, blanca, dominada per la lleugera heura, fent-nos pensar que la intel·ligència no sempre exclou la frescor.
  20. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Restaurant Il Giardinetto

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  21. Botiga Furest Pau Casals

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Botiga Furest Pau Casals

  22. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme - Premi Extraordinari 1958-1976

    Premi FAD

    Botiga Olivetti

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  23. Edifici Habitat

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Edifici Habitat

  24. Reforma de la Plaça Reial

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Reforma de la Plaça Reial

  25. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Restauració

    Premi FAD

    Reforma de la Plaça Reial

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

  26. Ordenació de l'Anella Olímpica

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Ordenació de l'Anella Olímpica

  27. Estadi Olímpic Lluís Companys

    Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Vittorio Gregotti, Joan Margarit i Consarnau, Pedro Ibáñez, Alfonso Milá Sagnier

    Estadi Olímpic Lluís Companys

  28. Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Seu Central de la Diputació de Barcelona

  29. Cafè Zurich

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Cafè Zurich

  30. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Estadi Olímpic Lluís Companys

    Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Vittorio Gregotti, Joan Margarit i Consarnau, Pedro Ibáñez, Alfonso Milá Sagnier

  31. Museu Episcopal de Vic

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Museu Episcopal de Vic

    El projecte parteix del coneixement exhaustiu del fons museístic que allotja, ja que es tracta d’una col·lecció tancada de la qual es coneixen totes les peces, en les seves dimensions i en el seu valor artístic i històric. L’edifici, de planta baixa més tres plantes, s’adapta fidelment a les alineacions dels estrets carrers que el limiten, mentre que la façana a la plaça adopta una configuració més lliure. En la disposició de les obertures, la solució de la coberta i la traça del sistema murari s’estableixen certes coincidències entre els procediments i les formes de l’arquitectura moderna i la lògica compositiva de les construccions medievals. La forma irregular del solar afavoreix la col·locació de les diferents peces. Unes obertures verticals que abasten tota l’alçària de l’edifici suggereixen vistes concretes cap a alguns elements monumentals de la ciutat, des d’un interior controlat lumínicament per mitjans bàsicament artificials.

Arxiu

  • Perspectiva de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Perspectiva de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Bofill Fradera.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofill Fradera.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofill Fradera.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Juan Salleras.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Juan Salleras.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de decoració de l'interior d'un habitatge de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de decoració de l'interior d'un habitatge de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de decoració de l'interior d'un habitatge de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de decoració de l'interior d'un habitatge de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul d'accés de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la porta d'accés de l'Edifici Monitor.

    Dibuix

    Perspectiva de la porta d'accés de l'Edifici Monitor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Dibuix

    Esbós de l'interior de la Casa Federico Correa.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Sagi.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Sagi.

    Fons Harnden & Bombelli / Arxiu Històric del COAC

  • Planimetria de la Casa Villavecchia.

    Dibuix

    Planimetria de la Casa Villavecchia.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Senillosa.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Casa Senillosa.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de Can Serra i la Seu  Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Axonometria de Can Serra i la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'Esplanada Olímpica

    Dibuix

    Perspectiva de l'Esplanada Olímpica

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'Esplanada Olímplica per a una Maqueta

    Dibuix

    Esbós d'Esplanada Olímplica per a una Maqueta

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'Anella Olímpica

    Dibuix

    Perspectiva de l'Anella Olímpica

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Pèrgola d'Accés a l'Esplanada Olímpica

    Dibuix

    Perspectiva de la Pèrgola d'Accés a l'Esplanada Olímpica

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'Accés a l'Esplanada Olímpica

    Dibuix

    Perspectiva de l'Accés a l'Esplanada Olímpica

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'accés a l'Esplanada Olímpica.

    Dibuix

    Esbós de l'accés a l'Esplanada Olímpica.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Perspectiva de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del detall de l'escala i dels motius murals de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Perspectiva del detall de l'escala i dels motius murals de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs dels motius murals de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Esbòs dels motius murals de la decoració interior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del detall de la rotulació de l'exterior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Perspectiva del detall de la rotulació de l'exterior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del restaurant Il Giardinetto.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del restaurant Il Giardinetto.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de les Façanes de la Plaça Reial.

    Dibuix

    Perspectiva de les Façanes de la Plaça Reial.

    Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior des de l'exterior de la Truiteria Flash-Flash

    Dibuix

    Esbós de l'interior des de l'exterior de la Truiteria Flash-Flash

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la volumetria general del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Esbós de la volumetria general del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de detall de l'entrada posterior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de detall de l'entrada posterior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva de l'accés principal del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés principal del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva de l'exterior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Museu Episcopal de Vic.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de làmpades del Cafè Zurich.

    Dibuix

    Esbossos de làmpades del Cafè Zurich.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Restaurant Reno.

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Collage de l'interior del restaurant Il Giardinetto

    Material gràfic

    Collage de l'interior del restaurant Il Giardinetto

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Aquarel·la de motiu decoratiu del restaurant Il Giardinetto

    Dibuix

    Aquarel·la de motiu decoratiu del restaurant Il Giardinetto

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Collage de l'interior del restaurant Il Giardinetto

    Material gràfic

    Collage de l'interior del restaurant Il Giardinetto

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del dormitori i saló de la Casa Julià

    Dibuix

    Perspectiva del dormitori i saló de la Casa Julià

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del saló de la Casa Rumeu a Cadaqués

    Dibuix

    Perspectiva del saló de la Casa Rumeu a Cadaqués

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva interior del dormitori principal Casa Julià

    Dibuix

    Perspectiva interior del dormitori principal Casa Julià

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del dormitori principal Casa Julià

    Dibuix

    Perspectiva interior del dormitori principal Casa Julià

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior des de l'exterior de la Truiteria Flash-Flash

    Dibuix

    Esbós de l'interior des de l'exterior de la Truiteria Flash-Flash

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Club del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Perspectiva interior del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos per al mobiliari del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Dibuix

    Esbossos per al mobiliari del Bar del Col·legi d'Arquitectes

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta Casa Julià

    Dibuix

    Esbós planta Casa Julià

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Julià

    Fons Correa Milá / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Autors