En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El Pavelló d’Esports de La Plana es va construir entre els anys 1958 i 1960 per a cobrir i habilitar unes existents instal·lacions esportives, seu del club de bàsquet Joventut de Badalona. Avui en dia és un Poliesportiu Municipal on es realitzen diverses activitats esportives.
El conjunt consta de dos cossos principals d’usos diferenciats, que es distingeixen clarament en la façana principal encarada cap a la plaça de la Plana. Al lateral dret s’aixeca un edifici de dimensió més reduïda format per un nucli vertical de comunicacions que dona accés a la zona on es troben els espais d’administració del Pavelló, situats a la cantonada corba de l’edifici. Aquests s’il·luminen gràcies a una franja horitzontal de finestrals en cada planta que continua a la façana lateral fent la volta a la cantonada.
La resta, i major part de la superfície del conjunt, correspon a la pista de bàsquet. Es tracta d’una façana més simple que creix de manera esglaonada en la qual es diferencien unes crugies laterals d’alçada més reduïda, que contenen les grades i altres serveis com lavabos, i un cos central amb grans obertures format per una estructura de bigues de formigó arquejades que només es pot apreciar en el seu interior.
Pel que fa a l’estil del conjunt, es pot englobar clarament en el moviment racionalista que es va estendre arreu de Catalunya durant aquests anys, i que, sobretot, es pot apreciar en l’edifici lateral. S’observa en l’horitzontalitat de la composició de la façana, d’acabat llis, accentuada per la continuïtat dels finestrals en la cantonada corba de l’edifici, així com una planta baixa que, si bé no és totalment oberta, només deixa opaca l’estructura de pilars i omple els buits amb obertures de bloc de vidre tipus pavès.