Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Font de Neptú
En la Font-Monument hi veiem tres parts: base, columna i estàtua. La base és quadrangular amb 8 brolladors, que són relleus de cares humanes. La columna és d'estil dòric, amb la part inferior del fust estriada, i la superior presenta unes noies dansant amb càntirs a la mà (símbol de l'alegria ciutadana). La base presenta garlandes als costats i animals als angles. L'estàtua representa el rei Neptú coronat i amb la fitora a la mà dreta. La portada d'aigües de l'Espelt va tenir uns efectes espectaculars sobre la població i la millor demostració la tenim en el monuments aixecats per commemorar l'efemèride. El monument formava part d'un conjunt de quatre fonts públiques projectades com a culminació de la portada d'aigües. L'obra de la font havia estat planejada per Francesc Vallès, enginyer d'ascendència francesa, i la realització artística va ésser feta per l'escultor Damià Campeny. Va ésser inaugurat l'onze de juny de l'any 1832. L'any 1970 l'ajuntament va fer reconstruït el monument. L'obra va ser realitzada per Hugo Pratch sota la direcció de l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.1832
-
1839
-
1854
-
1848 - 1859
-
Plaça de Sant Agustí
Cent trenta-vuit anys va durar la plasmació —alterada— d’una conspícua operació neoclàssica entre les moltes que la Il·lustració suscità a tot Europa. Un decadent convent agustinià del període 1608-80 fou confiscat (1836), parcel·lat i privatitzat sense projecte, i la proposta de Sureda va ser acceptada amb reticències pels nous propietaris. El projecte va definir amb claredat, a través dels documents del 1859, l’ordre edificatori dels fronts externs i del porxo públi de volta. La plaça ocupa una superfície de 92 x 45 m i està circumdada per porxos, molt amplis als costats llargs. La prefiguració interna dels habitatges denota una actitud higienista més profunda que la simple creació d’escenografies urbanes. Al front est va fracassar la interposició d’un immoble públic destinat a marcar una inflexió axial en la seqüència de projecte, i el 1900 Sureda i Vila, fill de l’autor, dissocià el front nord per enllaçar la plaça i les noves rondes de la muralla. Així, l’operació —potser la més ambiciosa de l’urbanisme vuitcentista— va anar quedant desnaturalitzada, i encara més amb les recents i empobrides versions del seu llenguatge. Al centre se situen l’escultura Girona, 1809, de Parera (1894), i l’enjardinament (1924) de R. Giralt. El 1994 es va redactar un projecte municipal de restauració de façanes i porxos i de revaloració de l’espai central, concretat de moment en successives accions d’ampliació de l’espai perifèric a càrrec dels propietaris.1859
-
Font de Sant Joan
Font pública de quatre brocs i quatre piques de base circular, que es troba situada al centre de la Plaça de Sant Joan. Al cos central s'eleva un pilar de secció quadrada, a la part superior del qual hi ha unes plaques on figuren la data de construcció i l'escut de la vila. L'obra, de gran simplicitat formal, s'inscriu dins del llenguatge de l'eclecticisme. El material de construcció és la pedra.1866
-
1867
-
1884
-
1887
-
Font dels Alls
autoria desconeguda
Font pública amb fanal a la part superior. Té un sol broc, amb abeurador adossat i una columna central de pedra. El conjunt respon a les característiques del llenguatge eclèctic. La Font dels Alls va construir-se el mes de novembre de 1890. La pedra i l'aixeta provenien de la font que anteriorment es trobava al cancell de la desapareguda caserna. L'abeurador estava abans col·locat a la cantonada entre el carrer de Consellers i la Rambla de San Francesc.1890
-
Plaça Verdaguer
autoria desconeguda
La Plaça Verdaguer és la principal de la localitat i el centre del nucli històric, presidida per l'església parroquial de Santa Maria. Està limitada amb edificis d'habitatges i comercials, de diferents èpoques; alguns de construcció molt recent. Es tracta del primer espai públic que es va formar a la població, entorn del qual es va anar desenvolupant la vila, i ha esdevingut al llarg dels segles el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic de Capellades. Des de l'Edat Mitjana la “Plaça de Missa” es va convertir en el primer eix urbanístic de Capellades. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint certa fisonomia durant els segles XII i XIII. A la plaça, a més de l'Església, es van establir les principals famílies del municipi. La plaça ha anat canviant al llarg dels segles. Les reformes més importants i que donen fesomia a la plaça foren els enderrocs i noves construccions de finals del segle XIX i finals del segle XX.s. XIX (segona meitat)
-
Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles
Encàrrec personal d'Hermenegild Miralles al seu amic personal i alhora client Antoni Gaudí. L'industrial va comprar l'antiga finca de Sarrià al comte Eusebi Güell i ràpidament va decidir cercar-la, definint el seu perímetre i ubicant-ne l'accés. L'entrada, formada per un arc ondulat, aprofita la seva sinuositat per anar descendint i integrar-se en els murs baixos, que absorbeixen aquesta ondulació com a coronament, originalment revestida per teules àrabs. Aquests paraments verticals, construits amb blocs de pedra, també s'ondulen en sentit perpendicular. Aquest joc s'exten durant els 36 metres originals del mur, del que només es conserva el petit tram de l'accés.1902
-
1906
-
Font de la Farmàcia
La font de la farmàcia es troba situada enmig de la plaça de la Font (abans de l'Assumpta). Sobre un esglaó circular de pedra s'eleva la base de la font amb planta trilobada que defineix l'estructura del cos inferior, de pedra i maó, amb tres piques. Per damunt d'aquest cos, n'hi ha dos més, de secció circular. El primer, decorat amb trencadís de rajola que correspon a l'emplaçament de les tres aixetes, dues de les quals no són utilitzables actualment; el segon, de rajola predominantment blanca, conté un plafó també de ceràmica, on figura la data del 1906. La font acaba en un cos cònic de trencadís, coronat per un fanal amb base de decoració ceràmica. La construcció d'aquesta font, segons projecte de Josep Font i Gumà, es va realitzar l'any 1906 per commemorar la tramesa d'aigües encanonades que s'havia dut a terme feia poc. -
Via Crucis de Montserrat
Conjunt de grups escultòrics aïllats que des del més pur estil Neoclàssic fins a les últimes tendències escultòriques de l'abstracció representen cadascun dels temes del "Via Crucis" en les 14 estacions. Les peces originals foren destruïdes durant els primers anys de la guerra civil i posteriorment foren substituïdes per les actuals, obres de Margarida de Sant Jordi, Francesc Juventeny i les ja més modernes i estilitzades de Domènec Fita. Al final del camí del "Via Crucis" (vint minuts a peu) es troba la capella de la Verge de la Soledat. Entre els anys 1904 i 1919 fou dissenyat i esculpit el conjunt de les 14 estacions del "Via Crucis" del Monestir. Aquestes primeres escultures foren destruïdes en els primers moments de la Guerra Civil i més posteriorment foren construïdes de nou. Al final del "Via Crucis" hi ha la Capella de la Verge de la Soledat.1915 - 1916
-
1916 - 1917
-
1918
-
1919
-
Font Pública
Font d'estil modernista que correspon a una reconstrucció de l'any 1983 de l'original, dissenyada per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1921 i enderrocada el 1961. Està formada per tres cossos superposats situats sobre un podi esglaonat amb una inscripció que indica que la font és una reconstrucció de l'original. A sobre hi ha una estructura de maons de planta quadrada on se situen els brolladors que decanten sobre una pica de pedra cadascun. Damunt d'aquests brolladors hi ha una estructura prismàtica dividida en dos parts. La inferior està revestida amb un trencadís on s'hi indica l'any de construcció (1983) i la superior amb rajoles de colors blaus i blancs que representen l'escut de la vila. La font és coronada per una estructura de ferro forjat de secció helicoïdal de la qual hi surten quatre fanals.1921
-
1915 - 1922
-
1923
-
La Font Gran
autoria desconeguda
La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, en la clau hi ha la data 1997 i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua. La Font Gran rep el nom de la deu que subministra d'aigua tot el poble. Fins al segle XVI rebia el nom de Font de la Resclosella però també se la coneix com a font Major o la Canaleta. L'any 1923, l'arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però no es va dugué a terme. L'any 1926 es va començar la intervenció per la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l'objectiu de l'obra era la captació i conducció de l'aigua per la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol. Va ser durant aquestes obres que la cisterna de la font es va remodelar, a l'igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna. El dia 25 de març de 1928 es va fer l'acte d'inauguració del subministrament d'aigua al poble. Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça agafant la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.s. XX (primera meitat)
-
Font de la Plaça del Vall del Castell
La font es compon de dues bases rectangulars de diferent secció. De la base superior en sobresurt una pica semicircular amb relleu de petxina. El pedestal és de secció rectangular amb volutes laterals, cornisa superior amb permòdols i motllura refosa a la cara principal amb aixeta central. Està coronada amb un fanal de ferro forjat.