Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

  • Reforma Casa Masó

Memòria

Rafael Masó reforma el domicili familiar a partir de la unificació de tres cases existents, amb façana al riu Onyar i al carrer Ballesteries. Pocs anys després, el 1918, s'amplia l'edifici afegint-hi una nova finca. Aquestes obres representen la reforma d'aquesta casa i la revisió de la façana del riu, donant-li l'aspecte actual. Masó dissenya diversos objectes per al domicili dels seus pares (una panera cosidor, un llum pel menjador, un edredó brodat, etc), mobles per a la seva futura llar (els de l'habitació i del menjador) i per als seus germans Santiago i Joan.

Autor: Fundació Rafael Masó

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reforma Casa Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma Casa Masó

    Rafael Masó reforma el domicili familiar a partir de la unificació de tres cases existents, amb façana al riu Onyar i al carrer Ballesteries. Pocs anys després, el 1918, s'amplia l'edifici afegint-hi una nova finca. Aquestes obres representen la reforma d'aquesta casa i la revisió de la façana del riu, donant-li l'aspecte actual. Masó dissenya diversos objectes per al domicili dels seus pares (una panera cosidor, un llum pel menjador, un edredó brodat, etc), mobles per a la seva futura llar (els de l'habitació i del menjador) i per als seus germans Santiago i Joan.
  2. Ampliació de la Casa Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Ampliació de la Casa Masó

    La impremta i la casa familiars s’implanten sobre edificis ja existents, les crugies dels quals marquen la composició i provoquen, per exemple, la diferència d’arcs d’accés i de coronaments i la inflexió que emmarca la tribuna corba. En aquesta obra, més continguda que altres de precedents, Masó treballa amb qualitat la planta baixa, reprodueix certs elements residuals de l’eclecticisme i manté un sobri pla de façana fins als divertimenti ceràmics dels balustres i la tribuna sezessionista. La reforma del 1918-19, que afegeix el cos del núm. 29 als precedents núm. 31, 33 i 35, hi va aportar una interpretació culta de les tradicionals galeries que donen al riu, encara amb recursos populars, així com un conjunt d’accés, mobiliari i interiors avui conservat. La continuïtat familiar i intel·lectual en aquesta finca desemboca el 2006 en el naixement d’una fundació impulsada pel Col·legi d’Arquitectes, l’Ajuntament i el propietari, amb un projecte d’adaptació en curs el 2008. La seva funció és l’estudi de Masó i de l’arquitectura en general.
  3. Rehabilitació de la Casa Masó

    Manel Bosch i Aragó

  4. Fundació Rafael Masó

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

Arxiu

  • Perspectiva de l'interior de l'accés de la Casa Masó.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'accés de la Casa Masó.

  • Perspectiva de l'interior d'un dormitori de la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior d'un dormitori de la Reforma de la Casa Masó.

  • Esbós d'una reixa de finestra per a la Reforma la Casa Masó.

    Dibuix

    Esbós d'una reixa de finestra per a la Reforma la Casa Masó.

  • Detall de la decoració interior per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Detall de la decoració interior per a la Reforma de la Casa Masó.

  • Alçat del detall d'un vitrall per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Alçat del detall d'un vitrall per a la Reforma de la Casa Masó.

  • Estudi de decoració per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibuix

    Estudi de decoració per a la Reforma de la Casa Masó.