Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Tarrús

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Casa Tarrús

    Entre els anys 1968 i 1980, les anomenades neoavantguardes qüestionen tant el llenguatge del funcionalisme com la «manera» de projectar i els tipus arquitectònics resultants. En aquesta obra, ordre, entitat i comprensibilitat s’ancoren en conceptes neoclàssics fins a assolir un control ferri del terreny projectat.
  2. Reforma i Restauració de la Casa Teixidor per a la Seu del COAATC

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Reforma i Restauració de la Casa Teixidor per a la Seu del COAATC

    L’adquisició del malmès edifici pel Col·legi d’Aparelladors, el 1979, a fi d’instal·larhi la seu de l’entitat va comportar-ne la restauració i una reinterpretació ajustada al nou programa; façanes i escales van ser recreades d’una manera literal i minuciosa, però l’organització estructural es modificà radicalment i es planejà un nou front al sud. L’actitud estudiosa del projecte no impedeix una plasmació precisa i de qualitat de les noves funcions. Escultura de Torres Monsó (1956).
  3. Centre Cultural de la Mercè

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Centre Cultural de la Mercè

    L’orde mercedari, de fundació catalana (Jaume I, 1218), es va implantar al Mercadal (1222) i el 1326 es traslladà a aquest nou emplaçament. De l’època fundacional en subsisteix només la nau gòtica, a causa de l’enderroc de mitjan s. xvii , quan es va fortificar el baluard de la Mercè. El cenobi així reedificat s’inscriu al recinte murari i defineix sòbriament un nou claustre. L’exclaustració del 1835 transferí els espais a l’exèrcit, primer com a caserna i després com a hospital: el temple fou segmentat i s’afegí una planta al claustre. L’adquisició municipal del 1970 va permetre posteriorment una dilatada i inconclusa restauració de nau, claustre i escala principal, i una intervenció destinada a allotjar usos de centre cultural i petit auditori. No fou un retorn a un presumpte i desconegut estat original del s. xvii , sinó una accentuació de les arquitectures existents i dels espais principals. Així passa amb el pati, amb l’opció de galeria lleugera disposada a la segona planta, amb la coberta a manera d’impluvi o amb el sobri tractament de la nau. La relativa modèstia de la intervenció queda compensada pel brillant sostre de la nau i pel seu èxit acústic.
  4. Escola La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escola La Farigola del Clot

    L’escola està situada en una zona delimitada per l’avinguda Meridiana i l’autopista de Mataró, en un extrem de l’antic barri del Clot, entre el mercat i La Farinera, construïts a finals del segle XIX. Amb la implantació de l’escola dins les restes d’aquesta estructura urbana es vol potenciar la creació d’un eix de vianants entre les dues grans vies de circulació que relacioni els seus dos edificis més representatius. La construcció es planteja entorn d’un passatge cobert que travessa tota l’escola i que uneix l’accés des del carrer Hernaz Cortés fins els patis de joc. L’organització de l’escola respon a un esquema tipològic clar, volgudament senzill i el seu món formal recull suggeriments de l’arquitectura industrial anterior al modernisme, dins d’un procés d’essencialització dels elements més arcaics de la construcció: El mur i l’arquitrau emfatitzats per la carreuada del bloc de formigó i per les jàsseres de cantell directament recolzades sobre murs i pilastres.
  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  6. Restaurant Cristina

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restaurant Cristina

  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Restaurant Cristina

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  8. Habitatges Protegits Parc Central

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Protegits Parc Central

    La cara oest del parc Central adquiriria un límit regular i acurat, just al sud de la casa Teixidor de Masó, mitjançant un mecanisme regulador sui generis i extemporàniament «segle xix»: la imposició municipal d’un projecte de façana a un promotor distant de la qualitat urbana. Sense perdre balconades i terrasses, estimats pel món comercial, la composició acusa una sobrietat tectònica i uns materials i línies compositives propis dels coautors.
  9. Restauració de la Muralla de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restauració de la Muralla de Girona

    L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.
  10. Habitatges Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Llevant-Sud

    Aquest conjunt d’habitatges, construït en diverses fases, ocupa el front de dues illes de cases de l’Eixample i s’estructura com una gran peça, allargada i paral·lela a l’autopista de Mataró, formada per dos elements: un cap i un cos. La voluntat de configurar una arquitectura a l’escala de l’entorn i d’un clar caràcter urbà s’expressa com una seqüència seriada i gairebé ininterrompuda de l’element essencial de la composició: la tribuna que organitza els espais interiors al voltant de la sala d’estar i es manifesta a l’exterior amb una corba suau que recorda els miradors de l’arquitectura burgesa noucentista però portats a una altra escala que transforma el seu significat. La monumentalitat del conjunt es vol comptabilitzar amb el tractament domèstic de la unitat bàsica: l’habitatge. El conjunt adopta una tipologia del bloc lineal doble, amb patis coberts amb lluernes. Aquest espai interior es manifesta en les testeres, on el doble bloc s’ha resolt com una façana unitària. Les façanes s’estructuren en tres nivells que corresponen al sòcol, fust i arquitrau de les proporcions clàssiques, però traduïts a un llenguatge industrial d’obra vista que adopta diverses combinacions i jocs cromàtics i que d’alguna manera, encara surt de l’arquitectura fabril del modernisme o de l’arquitectura urbana americana del segle XIX. La distribució dels habitatges s’organitza a partir de la zona d’estar lligada a la tribuna, que està directament connectada a la cuina i al dormitori principal, amb la qual cosa es crea una circulació complementària que gira al voltant de la sala d’estar i la converteix en l’espai central de l’habitatge.
  11. Escoles de Vilablareix

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escoles de Vilablareix

  12. Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Facultat de Lletres UdG

    Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.
  13. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Habitatges Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  14. Alberg de Joventut de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Alberg de Joventut de Girona

    Des de la plaça del Vi fins a la plaça de Sant Feliu, una llarga actuació municipal eixampla l’espai per a vianants, implanta serveis urbans, paviments i llums de qualitat i dota l’antic camí reial d’una textura estudiada. El carrer dels Ciutadans fou l’eix de moda entre cavallers i burgesos ja al s. xiv , com un eixample —d’antuvi extramurs, 1160— que abastà els alous privats i les concessions del rei a l’areny fluvial. Aquesta ciutat nova, baixa i plena d’activitat mercantil i artesana, contrapesa la Força Vella, curial i jueva, i acull la casa dels jurats (1391-1430), un poder ja efectiu al marge del Bisbat. Originalment era de trama molt menor que les illes actuals i intensament porticada. Enumerem-hi els casals més destacables: Margarit, restes (núm. 22); Desbac Cartellà (núm. 16), avui aparcament; Delàs (núm. 14), ref. s. xix; Manresa (núm. 12), ref. J.M. de Ribot, 1975- 77; i Berenguer (núm. 11), avui oficines. Al carrer de la Cort Reial, que hi dóna continuïtat i molt reedificat al llarg dels segles, hi trobem les voltes d’en Rosés, d’encuny medieval, amb la casa del veguer (núm. 11), potser del 1342, i una altra del s. xv (núm. 5); la casa Lagrifa (núm. 15), gòtica, que absorbeix (1658) un antic carrer; i la casa del núm. 14, en la qual es llegeix un antic pati. L’alberg de joves fou inserit volgudament al cor de la ciutat vella per la nova Administració, amb una endreçada reforma de tres casals dels s. xv-xvi que —amb autonomia de les ordenances rutinàries— hi buida una lluerna central i dota les façanes d’un nou significat, robust i vagament noucentista.
  15. Habitatges Vila Olímpica

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Vila Olímpica

    Els dos edificis defineixen un mateix front urbà a l’avinguda Nova Icària de Barcelona. La façana ressegueix les alineacions dels carrers i es projecta com una suma d’unitats formalment iguals i unides entre si pels cossos de les escales, subratllant d’aquesta manera el ritme vertical de la composició. A banda i banda del carrer d’Àvila –i per reforçar la idea de front unitari -els edificis s’acosten al màxim deixant uns porxos en planta baixa que permeten el pas cap a l’interior de la illa. En aquest interior les façanes estan definides per unes grans galeries que filtren i relacionen els habitatges amb els jardins. Ateses les particulars condicions urbanes de la confluència entre l’avinguda Icària i l’avinguda del Bogatell, l’edifici rep en aquest punt un tractament singular. L’adaptabilitat de la planta a les diverses necessitats dels usuaris ve donada per la disposició ordenada i regular de pilars i les obertures; la utilització del cartró guix en les divisions interiors; i l’existència d’una circulació alternativa a través de la galeria exterior. El fet que els serveis i les cuines estiguin concentrats i que els dormitoris es trobin alineats dóna una clara flexibilitat als usos de l’habitatge.
  16. Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Per al programa de nova facultat, i seguint el procés disciplinari de reagregació de cossos desapareguts o enrunats de la tipologia conventual, la nova peça es disposa tangent al claustre major i al lloc de l’antiga sagristia. Ja aïllat de la muralla, el conjunt adquireix així una confirmació de l’envoltant, amb una arquitectura funcional que fa dels seus contraforts explícits l’argument principal de projecte i el mecanisme de relació amb les fàbriques antigues.
  17. Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

    L’edifici es fa ressò de les escasses referències que ofereix un indret ben poc configurat del campus d’Humanitats: una plaça a la banda nord, un fort pendent a la banda sud, i el pas de la via fèrria, que dóna accés a tot el campus. El programa queda clarament separat en dos cossos que es configuren d’acord amb aquestes referències: el cos dels despatxos acaba en proa en direcció al barranc i la via del tren, mentre que el cos de les aules adopta una secció escalonada que també li confereix un caràcter orientat. Així, el conjunt sembla que arrenqui de la plaça i que quedi penjat sobre el barranc. La façana nord unifica tots dos cossos per mitjà d’una gelosia de malla desplegada que dóna resposta al caràcter consolidat de la plaça. Entre els dos cossos, un pati enjardinat acull l’accés i organitza les circulacions que unifiquen tot el conjunt. El programa es desenvolupa amb independència de les consideracions morfològiques.
  18. Institut Gerbert d'Aurillac

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Institut Gerbert d'Aurillac

    L’institut ocupa una parcel·la situada al límit del terreny urbanitzable, darrere d’un vial de circumval·lació i al peu d’un turó destinat a parc urbà. L’edifici fa façana al vial d’una manera decidida, ajustant la fàbrica a la corba del vial amb la intenció de completar el caràcter urbà de l’altra banda del carrer. Aquest braç, molt llarg i estret, es compon de tres cossos diferenciats segons els usos, i connectats per la planta primera d’extrem a extrem. El cos de les aules forma un segon braç ajustat a la topografia del terreny, que separa l’àmbit de l’entrada del pati de jocs i les pistes esportives. S’accedeix a tot el recinte per un porxo a tres alçàries situat en un extrem. La implantació sobre el terreny aconsegueix que, des dels espais interiors de l’escola, es gaudeixi de les vistes sobre el turó, de manera que l’edifici construeix el límit entre el sòl urbà i el parc previst a la part posterior.
  19. Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera

    Obra municipal executada al solar d’un baluard (Santa Creu) i coetània de l’abatiment de les muralles. El model educatiu i tipològic és el de l’escola graduada, seguit per la Mancomunitat catalana, i el llenguatge, modernista, s’acosta al de Domènech. L’edifici està format amb obra vista treballada, ritmada i decorada amb pedra, amb un repertori medievalista abstret, delicat i de bona factura. La darrera actuació ha reestudiat la funcionalitat del conjunt, tot renunciant a l’escala central preexistent, ha retornat als porxos el seu paper original i ha retallat l’alçada a la inicial, abatent una planta aixecada el 1968. Alhora, destina una part de l’antic menjador a erigir un nou aulari vertical, autònom de l’edifici original, que redimeix en la mesura del possible el desordre de les alçades urbanes, i dreça un gimnàs que recompon la dubitativa envoltant del conjunt; el llenguatge, abstracte i atent al cromatisme, juga a acompanyar la geometria de l’edifici principal.
  20. Auditori Palau de Congressos de Girona

    Jordi Bosch Genover, Manel Bosch i Aragó, Joan Tarrús Galter

    Auditori Palau de Congressos de Girona

    Equipament que culmina vint anys d’intensa implantació o reforma de dotacions teatrals, musicals i culturals a la ciutat i que, alhora, tanca el conjunt indecís amb el veí palau firal (Llistosella i Montsalvatge, 1987-89), a més de bandejar una eventual instal·lació a la ciutat antiga. Amb una ocupació de vora una hectàrea, allotja una sala simfònica per a 1.200 espectadors, una de cambra i una sala petita per a 400 i 180 espectadors, respectivament, així com espais d’assaig i 9 sales d’activitat de treball o congressual, i es dol d’un entorn immediat encara inacabat. Com altres auditoris de nombroses ciutats, fa, ensems, el paper d’ampliar les possibilitats de l’activitat congressual i firal, que, en total, suma 9.300 m2 d’espai d’exposició. Resolt en concurs, el projecte abandona el lligam directe amb l’espai firal, girants’hi d’esquena i obrint-se al nord-est a les relacions amb el paisatge fluvial, més abellidores. A l’interstici entre ambdós edificis, protegit per una gran marquesina, s’hi concentren la relació funcional i el flux d’usos mercantils i firals, encara incipient. La geometria de l’edifici adopta, amb una linealitat molt cara a les tendències recents, una coronació homogènia i traduïda defora en grans pòrtics volats de formigó blanc, que es transgredeix en la visió llunyana amb les emergències més voluptuoses de la sala simfònica i de les lluernes, en acer inoxidable sorrejat. Enquadrats en els grans gestos del formigó, uns panys de vidre, protegits del sol per una rica textura d’escates de malla d’acer, permeten la comunió dels espais comuns amb un parc i un paisatge suggestius. Als espais interiors, ultra la fluïdesa i les qualitats espacials del vestíbul, en què el buit i les balconades enriqueixen una vivència oberta, són les sales d’audició que s’hi allotgen com a grans capses explícites allò que concentra la delicadesa i l’eficàcia acústica del lloc.
  21. Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

    Un seguit de passos dubitatius, previs a la seva gestació, no entelen l’interès d’aquesta construcció, que intenta no semblar un edifici. En efecte, la biblioteca s’havia d’instal·lar, d’antuvi, a Les Àligues; després, semblà que n’hi hauria prou ocupant curosament una part del convent. Finalment, i bandejant estudis anteriors que preveien un petit edifici de serveis a peu de muralla, pren el seu lloc aquesta ampliació, concebuda com una feixa de terreny, com un sòcol abstracte que no vol entorpir la llarga potència del front conventual, tot i que, de fet, sí que l’entorpeix, ja que el programa resulta excessiu per al lloc. Tanmateix, la seva arquitectura se sobreposa, finalment autònoma de tanta circumstància, amb unes virtuts específicament projectuals: la seqüència d’espais en pinta, diferenciats però llegibles com un tot; la inserció sota terra, prolongant-hi llum i ambient; l’orientació i el control lumínic, dins i fora; l’abstracció i la textura, críptiques i, alhora, amables; el tractament de cobertes, i l’alçada resultant. El 2008 segueixen pendents de tractament la zona de contacte directe amb la muralla i l’ordenament de la plaça.
  22. Centre d'Empreses GiroEmprèn de la UdG

    Antoni Blázquez i Boya, Jordi Bosch Genover, Lluís Guanter i Feixas, Joan Tarrús Galter

    El centre d’empreses, d’11.500 m2 i amb dues plantes visibles, es disposa amb una aparent levitació sobre una feixa del terreny que amaga la planta baixa, de mòduls de laboratori i prototips. La geometria es desitja clara i precisa, racional, modulada pels pilars estructurals i oberta a la manipulació —amb mampares— dels espais segons les necessitats plantejades.
  23. Fundació Rafael Masó

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

Arxiu

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibuix

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibuix

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibuix

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Dibuix

    Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia