Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Reforma de la Casa dels Agullana

Memòria

L’inventari de la família Agullana del 1601 descriu les seves cases —l’antiga a l’est (s. xiv ) i la nova a l’oest (s. xvi )— separades encara per l’escala de Sant Domènec. El 1631, després d’actuar sobre la placeta anterior, ambdós cossos s’uneixen mitjançant un gran pont en arc i volta rebaixats que atorga unitat i magnificència al palau i que permet una àmplia façana. Els Agullana influeixen en la implantació jesuítica a la ciutat i també en la configuració de l’església veïna de Sant Martí Sacosta. Les intervencions de Felip Regi, picapedrer i constructor, i de Joan i Guillem Serra, escultors, configuraren l’arquitectura i els elements decoratius de l’immoble; se suposa que els blasons i els relleus van ser parcialment destruïts durant la repressió borbònica del s. xviii. La casa es coneix amb el nom de Palau del Vescomtat per la proximitat del castell de Cabrera, fortificació del portal sud del recinte fundacional confiada al vescomte de Girona. El 1976 la Diputació provincial va intentar convertir l’edifici en la seva seu, i després va esdevenir convent. A més de l’ambiciosa arquitectura de la seva façana urbana, que contribueix a la vertiginosa potència del conjunt barroc de la pujada del seminari, cal ressenyar l’interès dels patis anterior i posterior, de l’escala principal i de les estances nobles, de gran elevació, amb voltes i teginats del s. xvi i amb altres estructures del xvii . La intervenció contemporània, destinada a diverses residències benestants, es fa des d’una arquitectura culta i refinada que no menysté la cultura contemporània.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Sobre el mapa