Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte d’aquest nou Tanatori, situat al barri de Sants de Barcelona, s’ubica dins d’un edifici existent, l’antiga fàbrica dels germans Climent.
L’edifici fou construït per l’arquitecte Modest Feu i Estrada l’any 1925. De marcat estil noucentista, és un exemple d’arquitectura industrial completament construïda en maó massís i amb una singular coberta d’encavallades metàl·liques i biguetes de fusta. El volum té una forma rectangular amb unes dimensions de 64 metres de llargada i 15,50 metres d’amplada.
Es tracta d’un edifici històric protegit i pertany al catàleg de Bens culturals d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona.
La proposta neix de la premissa de canviar l’ús de la nau per construir en el seu interior el programa d’un tanatori.
La voluntat de la proposta és respectar al màxim l’arquitectura original de l’edifici i posar-la en valor, mitjançant la restauració de l’edifici existent per retornar-lo al seu estat original i alhora fer una proposta de nou ús que sigui el màxim respectuosa possible amb el passat.
L’estratègia de la proposta és la de construir un edifici dins d’un edifici.
La nau industrial esdevé un contenidor per al nou edifici del tanatori, on la coberta de fusta amb les encavallades actua com un cel protector i esdevé la veritable protagonista de la proposta arquitectònica.
La nova edificació se situa de manera longitudinal al llarg de la nau, situant un passadís a mode de rambla paral·lel a la façana sud de la nau, a través de la qual entra la llum natural i el sol. Aquesta disposició permet percebre la nau en tota la seva longitud i dimensió.
La rambla dona accés a les 4 sales de vetlla que se situen a la part central el cos de la nau. Per la part posterior, a la façana nord del carrer de Puiggarí, se situa el passadís tècnic que dona accés al túmuls de les sales i es comunica amb les sales tècniques situades al fons de la nau.
Al final de la rambla s’hi ubica la sala de cerimònies, que aprofita l’espai entre encavallades per generar un espai a doble altura que rep llum per la seva part superior.
A l’entrada de l’edifici, situada al carrer Comtes de Bell-lloc, s’hi col·loca el nucli de comunicacions de formes arrodonides que dona accés a la planta primera on hi ha les oficines i l’administració.
Tots els nous volums s’han tractat amb un color clar uniforme que s’empra per la definició de tots els elements, parets, paviment i sostre i que confereix una imatge d’unitat a tota la intervenció. D’aquesta manera contrasta amb la calidesa de la fusta de la coberta.
La construcció dels nous elements s’executa tota amb fusta, tant l’estructura com els acabats principals, de manera que la intervenció pugui ser desmuntable en un futur i sigui alhora el màxim de sostenible possible.
Els murs de les sales de vetlla es tracen de manera sinuosa i orgànica per a esdevenir una escultura que sembla gairebé temporal amb formes orgàniques que acullen els usuaris.
Pel contrari el volum de les oficines i el cimbori o lluerna de la sala de cerimònies son dos volums geomètrics que representen formes més pures lligades a la espiritualitat.
Amb aquestes decisions s’aconsegueix que la nova edificació contrasti amb la nau original sense restar-li tot el protagonisme que mereix.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Reforma de l'Antiga Fàbrica Germans Climent i Adequació com a Tanatori
MIRAG Arquitectura, Pau Millet López, Xavier Ramoneda Planas
El projecte d’aquest nou Tanatori, situat al barri de Sants de Barcelona, s’ubica dins d’un edifici existent, l’antiga fàbrica dels germans Climent. L’edifici fou construït per l’arquitecte Modest Feu i Estrada l’any 1925. De marcat estil noucentista, és un exemple d’arquitectura industrial completament construïda en maó massís i amb una singular coberta d’encavallades metàl·liques i biguetes de fusta. El volum té una forma rectangular amb unes dimensions de 64 metres de llargada i 15,50 metres d’amplada. Es tracta d’un edifici històric protegit i pertany al catàleg de Bens culturals d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. La proposta neix de la premissa de canviar l’ús de la nau per construir en el seu interior el programa d’un tanatori. La voluntat de la proposta és respectar al màxim l’arquitectura original de l’edifici i posar-la en valor, mitjançant la restauració de l’edifici existent per retornar-lo al seu estat original i alhora fer una proposta de nou ús que sigui el màxim respectuosa possible amb el passat. L’estratègia de la proposta és la de construir un edifici dins d’un edifici. La nau industrial esdevé un contenidor per al nou edifici del tanatori, on la coberta de fusta amb les encavallades actua com un cel protector i esdevé la veritable protagonista de la proposta arquitectònica. La nova edificació se situa de manera longitudinal al llarg de la nau, situant un passadís a mode de rambla paral·lel a la façana sud de la nau, a través de la qual entra la llum natural i el sol. Aquesta disposició permet percebre la nau en tota la seva longitud i dimensió. La rambla dona accés a les 4 sales de vetlla que se situen a la part central el cos de la nau. Per la part posterior, a la façana nord del carrer de Puiggarí, se situa el passadís tècnic que dona accés al túmuls de les sales i es comunica amb les sales tècniques situades al fons de la nau. Al final de la rambla s’hi ubica la sala de cerimònies, que aprofita l’espai entre encavallades per generar un espai a doble altura que rep llum per la seva part superior. A l’entrada de l’edifici, situada al carrer Comtes de Bell-lloc, s’hi col·loca el nucli de comunicacions de formes arrodonides que dona accés a la planta primera on hi ha les oficines i l’administració. Tots els nous volums s’han tractat amb un color clar uniforme que s’empra per la definició de tots els elements, parets, paviment i sostre i que confereix una imatge d’unitat a tota la intervenció. D’aquesta manera contrasta amb la calidesa de la fusta de la coberta. La construcció dels nous elements s’executa tota amb fusta, tant l’estructura com els acabats principals, de manera que la intervenció pugui ser desmuntable en un futur i sigui alhora el màxim de sostenible possible. Els murs de les sales de vetlla es tracen de manera sinuosa i orgànica per a esdevenir una escultura que sembla gairebé temporal amb formes orgàniques que acullen els usuaris. Pel contrari el volum de les oficines i el cimbori o lluerna de la sala de cerimònies son dos volums geomètrics que representen formes més pures lligades a la espiritualitat. Amb aquestes decisions s’aconsegueix que la nova edificació contrasti amb la nau original sense restar-li tot el protagonisme que mereix.