Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Pavelló Montjuïc del Recinte Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Es tracta d'un edifici d'una única planta rectangular, gairebé quadrada, i coberta de pavelló amb un petit cos afegit pel qual s'accedeix a l'interior. Els paraments de les façanes combinen l'estuc amb ornamentació de pedra artificial per la part del sòcol. Les façanes molt senzilles, combinen petites obertures rectangulars lligades per una llinda d'ampit amb obertures culminades amb arc de mig punt. El tanatori forma part del conjunt de pavellons de la clínica mental edificat l'any 1917. L'estructuració dels edificis i el seu llenguatge noucentista, homogeni en tots els edificis originals, dóna lloc a un conjunt que queda distorsionat per l'ampliació del centre amb nous edificis.

    1917 - 1936

  • Recinte Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Recinte Torribera

    Complex sanitari construït en diverses fases des de 1927 i fins l'any 1936 que parteix del projecte guanyador del concurs convocat l'any 1917 per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest projecte redactat per Rafael Masó i Josep Maria Pericas va ser executat nou anys després quan Masó, afectat per una sanció política, no pot figurar com arquitecte de les obres, tot i que consta que hi està treballant si més no en els anys 1926 i 1927.
  • Tanatori Municipal de Terrassa

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Tanatori Municipal de Terrassa

    L’edifici consisteix bàsicament en un prisma elemental blanc dipositat suaument sobre el terreny i obert a l’exterior a través d’un porxo que abasta tota l’amplària de la façana. La topografia del terreny és lleugerament inclinada, de manera que l’edifici, en mantenir la cota horitzontal, no arriba a tocar a terra. Aquesta disposició resumeix el simbolisme que acompanya el projecte: la posició que levita del prisma i la gran obertura del porxo fan referència a una concepció de la mort com a viatge, com a punt de partida, una concepció que s’allunya de l’expressió “aquí descansen” i s’estima més adoptar l’expressió “des d’aquí han marxat”. El programa s’organitza a partir d’un pati d’aigua que separa i distribueix els tres paquets principals: les sales de vigília, l’oratori i la cafeteria. El pas d’una estança a l’altra sempre té lloc a través del pati, que actua com una cambra de descompressió. La concepció de cada espai interior combina la llum artificial, la llum natural i la visió del cel, graduant la claror o la foscor de cada peça en funció del seu ús.

    2002

  • Crematori del Cementiri de Reus

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Crematori del Cementiri de Reus

    L’edifici del nou crematori forma part d’un pla més global de transformació del cementiri de Reus en un parc urbà, amb una reordenació del sistema de vials, la incorporació de zones d’aparcament, espais arbrats i les noves àrees de serveis funeraris: el tanatori, els crematoris i les sales polifuncionals. La construcció conté una sala i un forn crematori i és feta a base de pantalles de formigó que abasten tota l’alçària de l’edifici. Aquestes pantalles incorporen uns perfils metàl·lics destinats al recolzament dels forjats intermedis, fets a base de plaques alveolars. Els tancaments exteriors i interiors, els paviments i les parets divisòries són de fusta. L’element més significatiu és la capella, dotada d’una alçària important, amb la il·luminació artificial a mitja alçada i el parament posterior completament vidrat, amb la llum natural filtrada per unes lamel·les de fusta.

    2001 - 2003

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

    Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Tanatori Municipal de Vila-Seca

    El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.
  • Nou Tanatori de Girona

    Adrià Felip i Campistol

    Nou Tanatori de Girona

    L’increment dels canvis socials que allunyen el ritual dels temples i els domicilis desplaça el petit equipament urbà existent a una posició intermèdia entre cementiris i enfaixada entre vial i riu, en terrenys de l’empresa funerària. Amb poc marge, el projecte hi encabeix un prisma principal de dues plantes, a tall de contenidor per al sistema de sales de vetlla i una capella, adaptat a la topografia i obert al paisatge i separat del vial per una administració que li fa de coixí amb un seguit gradual de murs. Part protagonista del prisma principal és la capella, que es caracteritza amb les obertures d’iluminació i la visió del paisatge. Les testes assumeixen papers contraposats: a llevant, el moviment del dol, i a ponent, els moviments de servei, que es desplegaran per la planta inferior.

    2006 - 2008

  • Tanatori de Sant Joan Despí

    Batlle i Roig Arquitectura, MMI Gestió d'Arquitectura i Paisatge, Enric Batlle i Durany, Albert Gil Margalef, Joan Roig i Duran

    Tanatori de Sant Joan Despí

    La proposta per al nou tanatori de sant Joan Despí millora els serveis del cementiri existent amb un nou tanatori que complementa la oferta de serveis actual, dignificant l’accés del cementiri existent. El nou tanatori s’integra paisatgísticament, respectant el caràcter de parc que el lloc ha de tenir, donada la seva situació urbana, preservant i reforestant el talussos vegetals existents al voltant de l’àmbit d’implantació i incorporant part de la volumetria del edifici a la topografia existent. la planta de l’edifici, de 700 m2, disposa una organització que ordena l’edifici en dos àmbits clarament diferenciats, per una banda l’àmbit públic format per el conjunt d’estances pensades per servir als usuaris de la instal•lació i per l’altra banda l’àmbit privat configurat per les peces de servei necessàries per a la preparació dels difunts i el moviment dels fèretres entre aquestes. Un sistema de patis completa la organització de la planta,ordenant-la i il·luminant-la.

    2009 - 2011

  • 2014 - 2015

  • Reforma de l'Antiga Fàbrica Germans Climent i Adequació com a Tanatori

    MIRAG Arquitectura, Pau Millet López, Xavier Ramoneda Planas

    Reforma de l'Antiga Fàbrica Germans Climent i Adequació com a Tanatori

    El projecte d’aquest nou Tanatori, situat al barri de Sants de Barcelona, s’ubica dins d’un edifici existent, l’antiga fàbrica dels germans Climent. L’edifici fou construït per l’arquitecte Modest Feu i Estrada l’any 1925. De marcat estil noucentista, és un exemple d’arquitectura industrial completament construïda en maó massís i amb una singular coberta d’encavallades metàl·liques i biguetes de fusta. El volum té una forma rectangular amb unes dimensions de 64 metres de llargada i 15,50 metres d’amplada. Es tracta d’un edifici històric protegit i pertany al catàleg de Bens culturals d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. La proposta neix de la premissa de canviar l’ús de la nau per construir en el seu interior el programa d’un tanatori. La voluntat de la proposta és respectar al màxim l’arquitectura original de l’edifici i posar-la en valor, mitjançant la restauració de l’edifici existent per retornar-lo al seu estat original i alhora fer una proposta de nou ús que sigui el màxim respectuosa possible amb el passat. L’estratègia de la proposta és la de construir un edifici dins d’un edifici. La nau industrial esdevé un contenidor per al nou edifici del tanatori, on la coberta de fusta amb les encavallades actua com un cel protector i esdevé la veritable protagonista de la proposta arquitectònica. La nova edificació se situa de manera longitudinal al llarg de la nau, situant un passadís a mode de rambla paral·lel a la façana sud de la nau, a través de la qual entra la llum natural i el sol. Aquesta disposició permet percebre la nau en tota la seva longitud i dimensió. La rambla dona accés a les 4 sales de vetlla que se situen a la part central el cos de la nau. Per la part posterior, a la façana nord del carrer de Puiggarí, se situa el passadís tècnic que dona accés al túmuls de les sales i es comunica amb les sales tècniques situades al fons de la nau. Al final de la rambla s’hi ubica la sala de cerimònies, que aprofita l’espai entre encavallades per generar un espai a doble altura que rep llum per la seva part superior. A l’entrada de l’edifici, situada al carrer Comtes de Bell-lloc, s’hi col·loca el nucli de comunicacions de formes arrodonides que dona accés a la planta primera on hi ha les oficines i l’administració. Tots els nous volums s’han tractat amb un color clar uniforme que s’empra per la definició de tots els elements, parets, paviment i sostre i que confereix una imatge d’unitat a tota la intervenció. D’aquesta manera contrasta amb la calidesa de la fusta de la coberta. La construcció dels nous elements s’executa tota amb fusta, tant l’estructura com els acabats principals, de manera que la intervenció pugui ser desmuntable en un futur i sigui alhora el màxim de sostenible possible. Els murs de les sales de vetlla es tracen de manera sinuosa i orgànica per a esdevenir una escultura que sembla gairebé temporal amb formes orgàniques que acullen els usuaris. Pel contrari el volum de les oficines i el cimbori o lluerna de la sala de cerimònies son dos volums geomètrics que representen formes més pures lligades a la espiritualitat. Amb aquestes decisions s’aconsegueix que la nova edificació contrasti amb la nau original sense restar-li tot el protagonisme que mereix.

    2019 - 2023

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.