Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

Memòria

El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La complexitat del lloc, un entorn industrial i la imponent presència del cementiri amb els seus tancaments i els xiprers centenaris posa de manifest la necessitat de projectar un edifici que mantingui una relació especial amb el seu entorn, un entorn al servei de la finalitat de l’edifici. El resultat és una zona enjardinada de 2.200 m2 que envolta els 600 m2 construïts. La façana del solar cap a la via pública, dins del polígon industrial, és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el color plomís de les fàbriques. A la zona de llevant, es projecta el jardí de les ginestes, travessat per un recorregut sinuós i irregular, el camí del comiat. El sentit primigeni d’aquest camí va ser que no es caminaria per sobre d’ell, atés que representa aquella part de camí que tots, en el moment de la mort, encara mereixeríem recórrer. Es resol amb una plantació geomètrica de petits arbustos que acompanyen, com en un relat dual, el passeig d’entrada: una ascensió que culmina amb l’element més simbòlic del projecte: el gran accés de formigó. Aquesta construcció de formigó armat desafia la llei de la gravetat amb els seus dos grans voladissos. Representa tot allò inexplicable de la vida i de la mort, del cel, de la pau, de les pors, dels àngels, de les tenebres i del traspàs. El traspàs d’aquest gran portal ens situa sobre una plataforma que descobreix una vista elevada sobre el pati de les oliveres; un espai construït al voltant de l’antic camí del cementiri. Des d’aquesta plataforma s’inicia el recorregut descendent fins a la entrada de l’edifici, on un voladís, quasi com una abraçada, ens acull i condueix a l’atmosfera d’intimitat que es pretén s’experimenti a l’interior.

Autor: Domingo Ferré

Autors

Sobre el mapa