En Imatges
-
© Josep Bunyesc Palacín
-
© Josep Bunyesc Palacín
-
© Josep Bunyesc Palacín
-
© Josep Bunyesc Palacín
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L’edifici del segle XIX, antic edifici de la Societat Cotonera de Barcelona, s’utilitzava durant aquests últims anys com a casal de barri, bastant deteriorat. Es rehabilita conservant 3 façanes que s’aïllen per l’exterior amb fibra de fusta guardant tota la inèrcia tèrmica de la façana de pedra existent. Es conserva també el forjat de la planta baixa, que queda vista l’estructura metàl·lica i les voltes ceràmiques per la part inferior. La resta es reconstrueix, s’amplia cap a l’est i s’afegeix una planta més. Tota l’estructura nova es prefabricada de fusta. Queda vista a l’interior i protegida a l’exterior per una façana ventilada de xapa grecada perforada. Es recupera l’atri central, que va ser tapiat, i ara torna a donar llum natural facilitant la visió i la comprensió de l’interior de l’edifici. La llum de l’atri entra lateralment per un buidat de la façana sud en l’última planta per permetre que el sol entri lateralment a l’hivern i no entri verticalment a l’estiu com ho feia abans per evitar el sobreescalfament estival i afavorir la captació solar hivernal. Aquest buidat volumètric crea un espai exterior útil com a sala o taller exterior on es poden treballar aspectes connexes amb l’atmosfera i l’univers. L’edifici que gairebé duplica la superfície útil original, alberga una sala d’actes, tallers, sales per entitats de barri i altres serveis. Es busca el màxim estalvi energètic fins el punt de ser un edifici de balanç zero, ja que produirà tanta o més energia de la que consumirà al llarg de l’any, gràcies a la captació solar fotovoltaica de la coberta. Un bon aïllament perimetral, entre 12 i 24 cm, amb materials naturals i una bona captació solar activa i passiva amb proteccions solars mòbils per l’estiu, són la clau pel funcionament autònom sense energia exterior. L’obra té un balanç de CO2 positiu perquè s’han utilitzat més de 200m3 de fusta, bàsicament a l’estructura prefabricada contralaminada, que emmagatzemen al seu interior més CO2 del que s’ha generat durant tota l’obra i els seus materials. Els voltants de l’edifici es connecten amb la plaça existent enderrocant les tanques que el confinaven. La plaça de l’entrada segueix el llenguatge de la plaça posterior existent, respecta els arbres existents i es pavimenta en els recorreguts lògics dels vianants. El color del paviment segueix la traça de l’antiga guarida de control que delimitava la zona industrial. Ara s’ha guanyat un espai públic obert continu entorn un edifici que ve del segle XIX però parla del segle XXI.