Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  • Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

Memòria

La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona. En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX. Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats. La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur. L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.

Autor: Meritxell Inaraja i Genís

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    Meritxell Inaraja i Genís

    Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona. En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX. Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats. La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur. L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.
  2. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com Privada

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    Meritxell Inaraja i Genís