Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles.
La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella.
Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització:
En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut.
En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària.
Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella.
Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix.

Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn.

Autor: Lola Domènech i Oliva

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Lola Domènech i Oliva

    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles. La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització: En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut. En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària. Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella. Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix. Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Ciutat i Paisatge
    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Lola Domènech i Oliva

  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Ciutat i Paisatge
    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Lola Domènech i Oliva

  4. Biennal Internacional de Paisatge

    Menció Honorífica
    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Lola Domènech i Oliva

  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions en Espais Exteriors
    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Lola Domènech i Oliva

  6. Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 2)

    Lola Domènech i Oliva

    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 2)

    La proposta de remodelació del Passeig de St. Joan es planteja com a objectius fonamentals prioritzar l’ús per a vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. La nova secció bulevard és simètrica i amplia les voreres originals de 12,5 a 17m d’ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb un nou sistema d’arbrat i arbustives autòctones. Amb aquesta intervenció, el Passeig de St. Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, al mateix temps que ha incorporat aspectes clau de biodiversitat i sostenibilitat.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.