Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles. La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització: En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut. En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària. Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella. Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix.
Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn.
Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles.
La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella.
Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització:
En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut.
En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària.
Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella.
Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix.
Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn.
La proposta de remodelació del Passeig de St. Joan es planteja com a objectius fonamentals prioritzar l’ús per a vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. La nova secció bulevard és simètrica i amplia les voreres originals de 12,5 a 17m d’ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb un nou sistema d’arbrat i arbustives autòctones. Amb aquesta intervenció, el Passeig de St. Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, al mateix temps que ha incorporat aspectes clau de biodiversitat i sostenibilitat.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
