Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles. La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització: En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut. En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària. Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella. Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix. Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn.

L’edifici resol la continuïtat amb l’entorn urbà. L’espai públic no només envolta l’edifici, sinó que s’hi macla amb ell, per sobre i dins seu. La coberta es transforma en una plaça, resolent l’accés des de una rampa per a vianants sota un voladís i des de una escalinata. L’aparcament s’estén per sota del nivell del carrer i plaça. La planta geometritza la forma irregular del solar. En el pati posterior, un carrer interior connecta els dos extrems de l'edifici. Els accessos a les vivendes s'organitzen en les 3 plantes des de una passera interior. Aquesta garanteix la ventilació creuada a les vivendes, sense necessitat de patis interiors. A la façana, la galeria de lames constitueix una pell unitària, dinàmica i canviant, garanteix protecció visual i solar. A partir de la inflexió de la façana oest, el tancament es resol mitjançant panells prefabricats. A la façana pati, un sistema de panells de vidre permet controlar les vistes i deixar el corredor interior obert i ventilat.

La proposta de remodelació del Passeig de St. Joan es planteja com a objectius fonamentals prioritzar l’ús per a vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. La nova secció bulevard és simètrica i amplia les voreres originals de 12,5 a 17m d’ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb un nou sistema d’arbrat i arbustives autòctones. Amb aquesta intervenció, el Passeig de St. Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, al mateix temps que ha incorporat aspectes clau de biodiversitat i sostenibilitat.

Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.

Quatre parelles d´amics s´uneixen en un projecte en comú per construir a Barcelona un edifici de cinc habitatges amb espais comunitaris de relació i convivència. Es tracta d'una iniciativa privada que té com a premisses bàsiques crear noves maneres d'habitar, amb una clara aposta per la qualitat arquitectònica, el disseny passiu i la sostenibilitat. El projecte parteix de 7 valors fonamentals: _l'autopromoció, com a mecanisme de gestió que permetrà proposar un model alternatiu d'habitatge comunitari, en què els promotors de l'edifici són els seus propis usuaris. _el consens del programa funcional entre els veïns, acordant decisions clau sobre la manera de viure i cohabitar. _compartir espais comunitaris per a tots els usuaris, dissenyant espais compartits com el vestíbul-pati d'accés a p. baixa, la bugaderia a p. soterrani i la terrassa a coberta. _el compromís energètic, prioritzant l'ús de l'arquitectura passiva per millorar el confort tèrmic, i incorporant energies renovables (aerotèrmia) permeten reduir el consum energètic (classificació energètica A) _revaloritzar l'arquitectura i el context urbà aplicant solucions constructives pròpies del lloc. El sistema de persianes de fusta, plegables i orientables que tanquen les terrasses i les gelosies ceràmiques de les façanes proposen un nou llenguatge arquitectònic a partir de la relectura de materials i sistemes constructius propis de l'entorn _apostar per la sostenibilitat amb l'ús de materials propers, reciclables i certificats. _l'autogestió del projecte per a l'optimització econòmica del pressupost. El control directe de costos permet acotar el pressupost final.

El projecte de remodelació de les Rambles té com a objectius principals recuperar aquest eix cívic‐cultural, vertebrador mar‐muntanya, millorar la transversalitat Gòtic‐Raval, racionalitzar els diferents fluxes i usos urbans, i fomentar un espai púlbic de qualitat i multifuncional. Actualment es troba executat l’àmbit 1 corresponent a l’entorn Colon‐Drassanes. La morfologia d’aquest tram és clarament diferent a la resta de l’eix, donat que aquí les Rambles s’obren cap al Moll de la fusta, Colon i Drassanes. Un dels greus problemes d’aquest àmbit, abans de la intervenció era la manca de continuïtat de l’eix Rambles cap a Colon, degut a la interferència d’un vial intermig, i la segregació i fragmentació d’espais a costat Raval i Gòtic. Per això la nova intervenció reconfigura aquest entorn urbà, creant dues noves zones verdes a banda i banda, posant en valor el patrimoni arquitectònic, concentrant la mobilitat en la rotonda Colon, creant espais multifuncionals, reconfigurant el vial d’accés a Drassanes i introduïnt un doble carril bici. La nova intervenció millora substancialment la relació de l’eix Rambles amb el monument a Colon i el mar; eliminant el vial existent i els diferents parterres segregats, creant un recorregut qualificat paisatgísticament. Ara, el recorregut central de l’eix Rambles s’obra física i visualment a Colon, i a les dues noves zones verdes creades a costat Gòtic i Raval. Es posa en valor el context urbà i confort de Colon, Drassanes i carrer Ample; millorant l’accessibilitat i mobilitat de l’entorn, donant major protagonisme al conjunt arquitectònic del Museu Marítim (BCIN) i l’edifici Canons (BCIL). També s’enfatitza l’antiga porta d’entrada a la ciutat a peu de muralla al c. Ample, amb un tractament especial del paviment, un especejament bicolor (granit‐pòrfid) i gual al resta de portes de la ciutat al llarg de l’eix. El nou paisatge urbà és clar i armònic en el seu conjunt Les noves zones verdes s’han dissenyat preservant l’arbrat existent (palmeres, phitocala, tipuanes, alzines,plataners,....) i integrant un sistema arbustiu i arbori biodivers. El nou sistema vegetal, actúa com a refugi climàtic natural, creant un entorn confortable. S’integren SUDS en els nous parterres, s’incorpora sol estructurant entorn al nou arbrat, s’augmenten les superfícies drenants amb nous parterres per assegurar la màxima infiltració al subsòl i s’integra la xarxa freàtica, pel reg i neteja urbana. Es milloren les condicions de l’arbrat existent, amb un nou escocell de major tamany que millora les condicions d’oxigenació i aireació a peu d’arbre. El conjunt s’ha dissenyat integrant en el seu sistema constructiu criteris de sostenibilitat i eficiencia.