Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Restauració de la Muralla de Girona

  • Restauració de la Muralla de Girona

  • Restauració de la Muralla de Girona

  • Restauració de la Muralla de Girona

  • Restauració de la Muralla de Girona

  • Restauració de la Muralla de Girona

  • Restauració de la Muralla de Girona

Memòria

L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.

Autor: Santiago Vives i Sanfeliu

El contínuum murari de la cara est ha gaudit diverses restauracions de caràcter no militar d’ençà del 1895, quan l’Estat espanyol va cancel·lar la condició de plaça forta de la ciutat. Des de R. Masó fins a funcionaris oblidats, moltes mans tocaren un tema sensible: una població força indiferent al destí d’una ciutat antiga que anava abandonant cada vegada més s’hauria excitat, sens dubte, amb qualsevol vulneració de l’èpica romàntica d’uns murs ja irrellevants per a la vida ordinària. El 1983, des de les cotes de la ciutat baixa i enfilant-se fins a la fortalesa abatuda de la torre Gironella, els grans panys muraris i les torres, essencialment alçats al s. xiv , reberen un planteig integral amb l’excusa d’implantar un passeig continu sobre el seu camí de ronda. Aquestes restes són només una part de la gran obra de l’època baixmedieval, quan l’embranzida de Pere III l’obsedí amb una poliorcètica exhaustiva arreu de l’Estat català i les ciutats hagueren d’acceptar la imposició d’un feixuc sacrifici econòmic. Durant els s. xix i xx, de fet, es van anar abatent totes les estructures que obstaculitzaven el creixement vers la ciutat plana, i fins al 1974 la muralla de muntanya havia patit ja diverses mutilacions. El projecte adopta una actitud decididament funcional: garanteix la continuïtat, conserva els trams malmesos, insereix elements nous i sincers, abjura de les recomposicions amb pedra mimètica i es vol limitar a ser un estrat més. Per a les refaccions, acudeix al rajol usat en actuacions dels s. xviii -xix i manté un contrast volgut respecte a les fàbriques arruïnades, que no es redimeixen. Altres esbossos, com un conjunt de noves portelles, el cobriment de les torres amb badalots o incursions vers la desferra de la torre Gironella, foren desestimats.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Sobre el mapa