Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Estudi format per Jordi Bosch, 1949, Joan Tarrús, 1945 i Santi Vives, 1948. Titulats entre 1971 i 1973. La seva col·laboració es dona a partir de 1977. Guanyadors d’un Premi FAD el 1980 per l’Escola La Farigola. Han realitzat entre d’altres projecte, la Facultat de Lletres de la universitat de Girona (1993), la Facultat de Traducció i Interpretació de Bellaterra (1998), el Museu Comarcal de la Garrotxa (1986), o els Habitatges Vila Olímpica (1992)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reforma i Restauració de la Casa Teixidor per a la Seu del COAATC

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Reforma i Restauració de la Casa Teixidor per a la Seu del COAATC

  2. Escola La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escola La Farigola del Clot

    L’escola està situada en una zona delimitada per l’avinguda Meridiana i l’autopista de Mataró, en un extrem de l’antic barri del Clot, entre el mercat i La Farinera, construïts a finals del segle XIX. Amb la implantació de l’escola dins les restes d’aquesta estructura urbana es vol potenciar la creació d’un eix de vianants entre les dues grans vies de circulació que relacioni els seus dos edificis més representatius. La construcció es planteja entorn d’un passatge cobert que travessa tota l’escola i que uneix l’accés des del carrer Hernaz Cortés fins els patis de joc. L’organització de l’escola respon a un esquema tipològic clar, volgudament senzill i el seu món formal recull suggeriments de l’arquitectura industrial anterior al modernisme, dins d’un procés d’essencialització dels elements més arcaics de la construcció: El mur i l’arquitrau emfatitzats per la carreuada del bloc de formigó i per les jàsseres de cantell directament recolzades sobre murs i pilastres.
  3. Centre Cultural de la Mercè

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Centre Cultural de la Mercè

  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola La Farigola del Clot

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  5. Habitatges Protegits Parc Central

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Protegits Parc Central

  6. Habitatges Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Llevant-Sud

    Aquest conjunt d’habitatges, construït en diverses fases, ocupa el front de dues illes de cases de l’Eixample i s’estructura com una gran peça, allargada i paral·lela a l’autopista de Mataró, formada per dos elements: un cap i un cos. La voluntat de configurar una arquitectura a l’escala de l’entorn i d’un clar caràcter urbà s’expressa com una seqüència seriada i gairebé ininterrompuda de l’element essencial de la composició: la tribuna que organitza els espais interiors al voltant de la sala d’estar i es manifesta a l’exterior amb una corba suau que recorda els miradors de l’arquitectura burgesa noucentista però portats a una altra escala que transforma el seu significat. La monumentalitat del conjunt es vol comptabilitzar amb el tractament domèstic de la unitat bàsica: l’habitatge. El conjunt adopta una tipologia del bloc lineal doble, amb patis coberts amb lluernes. Aquest espai interior es manifesta en les testeres, on el doble bloc s’ha resolt com una façana unitària. Les façanes s’estructuren en tres nivells que corresponen al sòcol, fust i arquitrau de les proporcions clàssiques, però traduïts a un llenguatge industrial d’obra vista que adopta diverses combinacions i jocs cromàtics i que d’alguna manera, encara surt de l’arquitectura fabril del modernisme o de l’arquitectura urbana americana del segle XIX. La distribució dels habitatges s’organitza a partir de la zona d’estar lligada a la tribuna, que està directament connectada a la cuina i al dormitori principal, amb la qual cosa es crea una circulació complementària que gira al voltant de la sala d’estar i la converteix en l’espai central de l’habitatge.
  7. Restauració de la Muralla de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restauració de la Muralla de Girona

    L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.
  8. Escoles de Vilablareix

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escoles de Vilablareix

  9. Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Facultat de Lletres UdG

    Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.
  10. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Habitatges Llevant-Sud

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

  11. Alberg de Joventut de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Alberg de Joventut de Girona

  12. Habitatges Vila Olímpica

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Vila Olímpica

    Els dos edificis defineixen un mateix front urbà a l’avinguda Nova Icària de Barcelona. La façana ressegueix les alineacions dels carrers i es projecta com una suma d’unitats formalment iguals i unides entre si pels cossos de les escales, subratllant d’aquesta manera el ritme vertical de la composició. A banda i banda del carrer d’Àvila –i per reforçar la idea de front unitari -els edificis s’acosten al màxim deixant uns porxos en planta baixa que permeten el pas cap a l’interior de la illa. En aquest interior les façanes estan definides per unes grans galeries que filtren i relacionen els habitatges amb els jardins. Ateses les particulars condicions urbanes de la confluència entre l’avinguda Icària i l’avinguda del Bogatell, l’edifici rep en aquest punt un tractament singular. L’adaptabilitat de la planta a les diverses necessitats dels usuaris ve donada per la disposició ordenada i regular de pilars i les obertures; la utilització del cartró guix en les divisions interiors; i l’existència d’una circulació alternativa a través de la galeria exterior. El fet que els serveis i les cuines estiguin concentrats i que els dormitoris es trobin alineats dóna una clara flexibilitat als usos de l’habitatge.
  13. Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

Arxiu

  • Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia